Qüars : Diferéncia entre lei versions

Es un compausat quimic de [[silici]] e [[oxigèn]] ([[dioxid de silici]]) de formula SiO₂. Segon la [[classificacion de Nickel-Strunz]] aperten a la classa dels [[minerals oxids|oxids]], mentre que a la [[classificacion de Dana]], es considerat coma un [[tectosilicat]].<ref>{{ligam-web|url=http://www.quartzpage.de/gen_min.html|consulta=12 juny 2015|títol=Mineralogical Data of Quartz|obra=The Quartz Page|llengua=anglès}}</ref> Lo qüars es un mineral que pòt presentar diferentas colors dependent de las impuretats e d'unas defauts dins l'estructura cristallina ([[centres de color]]). Sa duretat es de 7 sus l'[[escala de Mohs]] e presenta una densitat de 2,65 g/cm³. Lo qüars presenta sovent de maclas e l'exfoliacion es rarament vesedoira. Lo qüars es conegut per sas propietats piezometricas e abrasivas, propietats que faguèron del qüars un mineral largament utilizat durant l'istòria mas subretot los darrièrs ans. Lo qüars es un dels minerals amb mai de varietats; aquestas varietats se pòdon devesir en varietats macrocristallinas (cristals visibles a uèlh nus) e varietats microcristallinas (cristals non visibles a uèlh nus). De las varietats macrocristallinas, los especimèns mai coneguts son lo [[cristal de rocaròca]], lo [[qüars fumat]], lo [[qüars rosa]], l'[[ametista]], la [[citrina]], lo [[qüars blau]], lo [[jacint de Compostèla]] e l'[[uèlh de tigre]]. Per las varietats microcristallinas: la [[Calcedònia (mineral)|calcedònia]], l'[[agata]] (una subvarietat de calcedònia), l'[[onix]], lo [[jaspi]] e l'[[aventurina]].