Salinitat : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Salinité »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
 
== Proprietats quimicas ==
LaLas salsals dissolgudas modifica las proprietats de l'aiga, d'en primièr sa capacitat de dissolucion, sa [[densitat]], mas tanben sa compressibilitat, son punt de [[congelacion]] e d'[[ebullicion]], sa conductivitat electrica, sa duretat e tanbne sa viscositat o sa [[Corrosion|corrosivitat]], e fòrça leugièrament sa capacitat a transportar los sons e la lutz. La quantitat de sals dissolguda dins un liquid modifica la [[Osmòsi|pression osmotica]] d'aquesta.
La quantitat de sals dissolguda dins un liquid modifica la [[Osmòsi|pression osmotica]] d'aquesta.
 
== Concentracion massica ==
Linha 22 ⟶ 21:
== Salinitat dels oceans ==
[[Fichièr:Wiki_plot_04.png|vinheta|Salinitat annalla en superfícia dels oceans mondials segon lo {{Lang|en|[[World Ocean Atlas]]}} [http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA01/ 2001] (USA).]]
L'[[Aiga de mar|aiga dels oceans]] es una solucion que conten en mejana 35 g/kg de sals diferentas ([[clorur de sòdi]] subretot), amb un [[pH]] plan estable de 8,2 (leugièrament alcalin), mas que tend a s'acidificar en dissolvant lo {{dioxyde[[dioxid de carbone}}carbòni]] d'origina [[Antropia|antropica]] en excès dins l'aire. La [[Mar Mòrta]] conten fòrça mai de sals, çò qu'explica que s'i flota sens esfòrt, alara que la [[Mar Baltica]] ne conten fòrça mens, çò qu'explica que gèla mens aviat. Pasmens, levat dins las mars tancadas, foguèt montrat al començament del [[sègle XX]] que la proporcion dels compausants mai importants demora gaireben constanta, çò que far pensar que dempuèi de milions d'annadas e mai de segur, los oceans an perfièchament mesclats per la circulacion termoalina, amb l'ajuda d'unas espècias de plancton que per lors movements quotidians e sasonièrs contribuisson a omogeneïzar los jaces termics e salins.
 
Aquò indicava, qu'en mai de las circulacions particularas a cada ocean, l'aiga circulava entre los diferents oceans, çò foguèt confirmat per la correntologia.