Durença : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Linha 63 :
[[File:Halage sur la Durance Amphores et tonneaux gallo-romains.jpg|thumb|right|Bas-relèu [[Empèri Roman|roman]] mostrant un transpòrt de vin lòng de [[Durença]].]]
 
Durant lei periòdes preroman e roman, Durença èra un [[riu]] malaisat de passar que sa vau èra pasmens un axe de penetracion dins leis [[Aups]]. Marquèt ansin la [[frontiera]] entre [[Salians]] (pòble installat dins la region d'[[Ais de Provença|Ais]]) e [[Cavares]] (pòble de la region de [[Cavalhon]]). Puei, après la conquista romana e la formacion de [[Gàllia Narbonesa|Narbonesa]], la [[via DomitiaDomícia]] la costejèt de [[Sisteron]] a [[Briançon]]. De mai, après un contorn per [[Ate]], la via passava lo riu a [[Cavalhon]], probablament gràcias a una barca a tralha.
 
Dins lo corrent d'aquela epòca, una activitat comerciala importanta se desvolopèt dins la vau. N'assegurèt la prosperitat entre lei sègles I e V apC maugrat una crisi pendent lo sègle III. Aqueu comèrci èra permés per la dificultat dau passatge dau favorizèt la creacion de corporacions especializadas dins lo transpòrt terrèstre e fluviau. La vila de [[Sisteron]], situada a la crosiera de la [[via DomitiaDomícia]] e de rotas regionalas venent de [[Frejús]] e de [[Niça]] n'èra l'etapa principala. En particular, assostava doas corporacions de transportaires fluviaus e l'unic pònt de pèira permetent de franquir lo riu<ref>Aqueu pònt demorèt unic fins au sègle XIX.</ref>.
 
=== De l'Edat Mejana au sègle XIX ===