Pèrla : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Perle »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 13 :
 
== Istòria de la pèrla ==
Pendent la [[preïstòria]], "de tombas escavadas del [[Paleolitic]] contenon caduna de centenas (veire de milièrs) de pèrlas e/o de coquilhas que serián corduradas suls vestits. Los exemples mai coneguts son aquesta de La Magdalena (Dordonha), de Grimaldi (Itàlia) ete de Sungir (Russia). Aqueste site, un campament de plen aire dins l'estepa russa datat d'environ 32.000 ans, abritava la tomba d'un adult e, separada d'el, aquesta de dos enfants inumats ensems.<ref>N. O. Bader et Y. A. Lavrushin, "Upper Palaeolithic site Sungir (graves and environment)", ''Scientific World Moscow'', 1998.</ref> Des milièrs de pèrlas ornavan los vestits dels tres individús."<ref>Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, p. 86-87.</ref>
 
Una pèrla coneguda  foguèt descobèrta dins d'escavacions d'[[Oumm al Qaïwaïn (émirat)|Oumm al Qaïwaïn]] per la mission arqueologica francesa als [[Emirats Arabis Units|Emirats arabis units]]<ref>V. Charpentier, C. S. Phillips and S. Méry, "Pearl Fishing in the Ancient world: 7500 BP", in ''Arabian archaeology and Epigraphy'' 23, 2012, p. 1-6.</ref>. Se situava dins una tomba collectiva, empegada al crani d'un defunt que lo còrs avián estat desplaçat pendent d'inumacions ulterierioras. De datacions al carboni 14 la data de 5500 AbC<ref>[http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2012/06/07/97001-20120607FILWWW00557-une-perle-fine-de-7500-ans-decouverte.php Une perle fine de 7500 ans découverte], ''[//fr.wikipedia.org/wiki/Le_Figaro Le Figaro]'', 7 juin 2012.</ref> La preséncia de pèrlas en contèxte funerari èra ja atestada dins la region del [[golf Persic]] e de l'[[ocean Indian]]<ref>cf. carte, ''ibidem'', p. 2</ref>, mas jamai abans lo milèn V. A aquèsta epòca, las pèrlas èran mai sovent puasadas sus la lèbra superiora del mòrt; al milèn IV, èran puslèu plaçadas dins sa man<ref>''ibidem'', p. 5</ref>.