Briançon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 30 :
==Geografia==
[[Fichièr:place forte Briançon.jpg|thumbnail|300px|left|Vista interiora de ciutadèla de Briançon]]
Briançon es situat au jonhent de las vaus de [[Durença]], e de [[Guisana]] e [[Cervèireta]], sus un verrolhvarrolh glaciari. A 1.326 mètres d'altitud, es la vila mai nauta vila de França. Es tanben reputada per èsser la segonda a Euròpa, après [[Davos]] en [[Soïssa]]. La larga vau de Durença dorbrís cap au nòrd, pel [[pas de Montgenèvre]], las pòrtas d'[[Itàlia]] e, au sud, cap a [[Gap]] e [[Provença]].
 
Per la rota, Briançon es desservida per la [[rota nacionala 94|RN 94]] en venent de [[Gap]] e en direccion d'Itàlia via lo pas de Montgenèvre ({{formatnum:1854}} m), per la [[Rota nacionala 91 (França)|RD 1091]] (ex-RN 91) en venent de [[Grenòble]] via lo [[pas de Lautaret]] ({{formatnum:2058}} m). La vila se situa tanben sus l'ais istoric daus grands passes daus Aups (los passes de [[pas de Galibier|Galibier]] e [[pas d'Izoard|d'Izoard]] son totes pròches de la vila), ais rotièr entre [[Niça]] e lo [[lac Leman]].
Linha 36 :
Per la via ferrada, la gara de Briançon es lo terminus de la linha en venent de Marselha-Sant-Charles. Projectat dempuèi la fin del sègle XIX e regularament tirat daus cartons, un tunèl ferroviari sota lo [[pas de Montgenèvre]] permetriá de perseguir la linha cap a Itàlia ([[Ors (comuna)|Ors]]) e aital metre en connexion dirècta [[Marselha]] e [[Turin]].
 
Briançon es situat a {{unitat|15|km}} de la frontièra italiana, a {{unitat|33|km}} de [[Sestrieras]], a {{unitat|45|km}} de [[Bardonescha]] (gara [[TGV]]), a {{unitat|46|km}} de d'[[Bruma (Anautitas-Alpes)|BrumaAmbrun]], a {{unitat|84|km}} de [[Barcilona de Provença]] e de [[Saint-Jean-de-Maurienne]], a {{unitat|87|km}} de [[Pineròl]], a {{unitat|109|km}} de [[Turin]] e a {{unitat|115|km}} de [[Grenòble]].
 
Briançon es famosa per sa vila vièlha. La plaça fòrta es constituida d'un dispositiu considerable imaginat per [[Sébastien Le Prestre de Vauban|Vauban]] e realizat en particular per Tardif, director de las fortificacions de [[Daufinat]], e Negre : en mai de la classica cencha de fortificacions qu'enròda lo centre vila, los enginhaires an installat de nombrós fòrts sus las montanhas a l'entorn amb la tòca de prevenir una invasion venent d'[[Itàlia]].