Copenaga : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 47 :
La vila foguèt [[Sètge|assetjadas]] divèrses còps, aital coma la rèsta de vilas de la [[Liga Anseatica]]. Al meteis temps, lo rei danés tractèt d'aver lo contraròtle de Copenaga al detriment de l'avesque. La corona atenguèt lo sieu objectiu en [[1416]], quand [[Eric de Pomerània]] assumiguèt lo contraròtle de la vila. Dempuèi alavetz, Copenaga aperten a la Corona de Danemarc.
 
Malgrat de sègles de luchas e guèrras pel poder, la vila creissèt en venent mai rica. Copenaga mantenguèt un comèrci fòrça dinamic amb sos amics coma amb sos enemics. Arribèron dins la vila de comerçants estrangièrs. S'i establiguèron grèmisde d'[[artesaniacorporacion]]s d'artesans. En [[1479]] se fondèt l'[[Universitat]].
 
A causa de l'invencion dels canons, en [[1581]] se realizèt lo pus important alargament de las muralhas de l'istòria de la vila que foguèt supervisat per Christopher Valkendorf.
Linha 53 :
== Geografia ==
[[Fichièr:Vor Frelsers Kirke-view8.jpg|thumb|left|250px|Vista de la vila de Copenaga.]]
La vila de Copenaga es situada sus la còsta orientala de l'isla de [[Sjælland]], e tanben sus l' isla mai pichona de [[Amager]], de cara a l'estrech del [[Øresund]], que enlaçareliga lola [[mar del Nòrd]] amb lola [[mar Baltica]]. Las vilas suedesas de [[Malmö]] e [[Landskrona]] se tròban sus la còsta opausada. Un [[pònt]] jonh Copenaga amb Malmö dempuèi l'an [[2001]].
 
La municipalitat de Copenaga es tanben un dels ''amter'' de Danemarc (departament). La metropòli de Copenaga, o Grand Copenaga (''Storkøbenhavn''), es compausada de dos ''amter'': Copenaga e Copenaga amt. Amb divèrsas municipalitats, sustotsubretot Copenaga, [[Frederiksberg]] e [[Gentofte]].
 
Sa [[populacion]] èra estimada a {{formatnum:501158}} abitants en [[2006]]. Sa [[Aira|superfícia]] totala es de 88 km².
Linha 65 :
Copenaga es connectat a una ret importanta de rotas e autovias sens peatge. Dempuèi l'estiu de [[2000]] las vilas de Copenaga e de [[Malmö]] son connectadas per un pont de [[peatge]], lo [[Pònt d'Oresund]], que permet crosar la mar tant al transpòrt de passatgièrs per camin de fèrre coma per [[rota]].
 
Lo pònt l'inaugurèron lo [[1 de julhet]] de [[2000]] lo rei [[Carles XVI Gustau]] e la reina [[Margarida II de Danemarc]]. Coma resultat, Copenaga s'es convertit envengut lo centre d'un grand airal metropolitanametropolitan que s'estend per las doas nacions. Lo bastiment del pont a propiciatprovocat una granda quantitat de cambiaments endins lo sistèma de transpòrt public e un bon renauiment d'[[Amager]], al sud de la capitala. L'utilizacion del pont pels automobilistas es pas estat tan grand coma s'esperava, probablament a causa del naut còst del peatge. D'autraun autre bandacostat, i a fòrça trens de passatgièrs que fan aquel recorregut (un tren cada vint minutas).
 
Un dels mejans de transpòrt preferit pels abitants de Copenaga es la [[bicicleta]]. Durant cèrts periòdes de l'an, e en cèrts luòcs, se pòdon emplegar de bicicletas publicas amb un depaus de 20 [[Corona danesa|coronas]] que se recupèra en tornar la bicicleta en un dels luòcs abilitats.