Tawantinsuyu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 108 :
=== Organizacion economica ===
 
L'Empèri Inca utilizava una economia planificada integrada dins una societat basada sus de relacions de tipe feodalas entre l'[[Estat]] e leis abitants. L'Estat deviá assegurar la seguretat, provesir la norridura durant lei periòdes de [[famina]], s'ocupar de la construccion deis infrastructuras ([[Camins incas|rota]]s, [[aquedücte]]s...) e organizar lei fèstas obligatòrias. En cambi, leis abitants devián d'impòsts sota la forma de bens (recòltas, longor de teissut...) e de temps ([[corvada]]s, [[conscripcion]]...). La [[moneda]] èra primitiva e èra facha de bens qu'èran cambiats per lei marchands. L'[[escritura]] èra pas coneguda deis Incas mai l'administration aviá un mestritge sufisent dei [[matematicas]] per tenir lo còmpte dei diferentei produccions.
 
L'[[agricultura]] èra la basa de l'economia. La tèrra èra devesida d'un biais relativament egau entre lo sobeiran, lo clergat e lei païsans. Lei tenements èran atribuits per lei caps locaus segon de critèris basats sus l'estatut sociau e la talha de la familha. L'auto-sufiséncia deviá èsser assegurada per lei lòts dei païsans. Lei corvadas èran generalament destinadas an assegurar l'esplecha dei tèrras dau Sapa Inca ò dau clergat. Existiá tanben una mena de proprietat privada basada sus de bens reiaus que demoravan au sen d'una meteissa familha. Aqueu sistèma permetiá a de nobles de dirigir dirèctament de parçans e mai de vilas. Per exemple, [[Machu Picchu]] aviá un tal estatut e èra sota la senhoriá de nobles incas situats en fòra dau regime generau.