Tawantinsuyu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 35 :
L'[[Empèri Inca]] èra alora l'estat pus organizat de l'America Precolombiana. Son cap èra un monarca absolut dich [[Sapa Inca]], considerat coma lo fiu dau Dieu-Soleu. Cada abitant fasiá d'una partida d'una casta amb un ròtle ben definit. La mobilitat d'una casta a una autra èra rara e necessitava de meritis escepcionaus, generalament sus lo prat batalhier. Lo territòri èra devesit entre tres lòts atribuits ai besonhs dau [[clergat]], ai besonhs deis [[armada]]s e de l'[[Estat]] (qu'èra cargat de formar de resèrvas de manjar en cas de [[famina]]) e ai besonhs deis abitants. En despiech de l'abséncia d'un sistèma d'[[escritura]], l'adminitracion inca conoissiá lei [[matematicas]] e èra en estat de tenir dei còmptes precís dei produccions e de la man d'òbra. Un sistèma de corvadas permetiá de bastir de [[rota]]s, de transpòrtar de marchandisas ò de requisicionar de guerriers.
 
Per unificar l'Empèri – qu'agantava aperaquí {{formatnum:1800000}} km² en [[1530]] – leis Incas impausèron l'utilizacion dau [[quíchoa]], lo culte dau Dieu-Soleu (pasmens sensa enebir lei cultes ja establits) e desportèron lei pòbles ostils dins de regions centralas de l'Empèri per facilitar sa somission. Lei pòbles integrant l'Empèri d'un biais volontari ò sensa resisténcia significativa aguèron en revènge lo drech de gardar una autonòmia locala mai ò mens importanta. Un [[Camins incas|ret de [[rota]]s<ref>Lo ret rotier inca èra en partida eissit de construccions ancianas, realizadas per leis estats precedents, e d'obratges novèus. A l'arribada deis Espanhòus, agantava {{formatnum:22500}} km.</ref> e d'[[ostalariá]]s permetiá lo desplaçament rapide deis armadas e dei messatges.
 
=== La conquista espanhòla ===