Basques : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 207 :
=== Lingüisticas ===
Se destria cinc territòris ont l'estatut lingüistic sus una reconeissença de la lenga basca diferís<span></span>:
[[Fichièr:
# '''[[Comunautat Forala de Navarra]]''': en vertut de l'estat d'autonomia de 1982 de Navarra, (Article 9) lo castelhan foguèt decretat la lenga oficiala de Navarra e lo basc aguèt tanben lo caractèr de lenga oficiala dins les zonas bascofònas de Navarra. Mas dempuèi una nòva lei, ''Ley foral 18/86, del 15 de decembre de 1986'', decidís que Navarra es lingüisticament divisada en 3 zonas (272 comunas).<br> - Al nòrd,
# '''[[Union Europèa|Union europèa]]''': per l'Union europèa, la lenga basca es sonque reconeguda « lenga d'usatge » dins las institucions europèas del moment que, a l'escasença de son adesion a l'Union, l'Espanha, oficializèt pas las lengas regionals. Aquelas lengas son pas de lengas oficialas de trabalh e lo basc a pas qu'un estatut de lenga regionala e minoritària.
# '''[[Comunautat Autonòma Basca|Comunautat autonòma basca]]'''<span></span>: A partir de 1978, la Constitucion espanhòla autoriza las regions istoricas d'Espanha a se dotar d'assembladas amb de competéncias largas. Los Bascs van se dotar en 1979 d'un estatut lingüistic amb la formacion de la Comunautat autonòma basca compausada sonque de 3 províncias (Guipuscoa, Biscaia e Alaba). La província de Navarra, territòri mens « basquizat », decidiguèt de s'i jónher e de prene una autra dralha. Lo basc a un estatut de lenga cooficiala amb l'espanhòl.
|