Collègi d'Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
JamesP (discussion | contribucions)
m fixed typo
m corrections d'accent
Linha 3 :
|carta=
}}
Lo '''Collègi d'Occitània''', ortografiat abans "'''Colètge d'Occitanía'''", e actualament sonat en occitan "'''Collègi d'OccitàniaOccitania'''", es una associacion occitana, fondada lo 19 de novembre de 1927, a [[Castèlnòu d'Arri]], per [[Prospèr Estieu]] e [[Josèp Salvat]].
 
Sos membres balhan de corses en lenga [[Occitan|occitana]], de cultura e de lenga occitanas. Declarada a la prefectura de l'[[Aude]] lo 1èr de decembre de 1937 coma associacion, e reconeguda d’utilitat publica lo 25 de novembre de 1969. Aprèp la mòrt de Josèp Salvat, en 1972, lo Collègi d’Occitàniad’Occitania ven proprietari de la bibliotèca personala d’aqueste, e quitarà pas de l’enriquir mercés als dons e a las compras d’obratges e de correspondéncias en occitan. Ara, l’associacion a sauput s’adaptar a las preocupacions personalas nòvas e a las tecnologias modèrnas, e contunha d’ensenhar la lenga e la cultura occitanas.
<br />
== Istòria ==
Linha 69 :
Cada dissabte ser, dins aquel meteis local, los Majorals Estieu e Salvat quitavan pas de balhar lor leiçon de gramatica, de literatura e d’istòria occitanas. Los devers èran corregits e mandats als escolans per correspondéncia cada setmana.
De conferencièrs grands, coma Armand Praviel e Francés de Gelis, manteneires en Jòcs Florals o encara Louis Thomas, mèstre de conferéncias a la Facultat de Letras de Montpelhièr, venguèron portar lor saber.
Un fum de letras d’encoratjament arribavan al Collègi d’Occitàniad’Occitania.
<br />
La fondacion foguèt anonciada per fòrça revistas e jornals locals del moment : ''Le Télégramme'', ''l’Express du Midi'', ''Le Midi socialiste'', ''La Croix de l’Aude'', ''Oc'', ''La Tramontane'', ''Le Journal de l’Aveyron'', ''Lou Felibrige'', ''La Cigalo Narbouneso'', etc. e mai ''Le Journal'' del 16 de febrièr de 1928, ne parlèt jos la pluma d'Olivier Guyon :
Linha 76 :
 
<br />
Per la seguida, los Jòcs Florals Escolars atraguèron mai encara los escolans de las escòlas publicas e privadas del departament de l’Aude, dels departaments limitròfes de l’[[Avairon]]. Lo concors s’adreiçèt mai tard als escolans dels collègis e licèus dels departaments formats per las províncias ancianas : [[Lengadòc]], [[Auvèrnhe]], [[Roergue]], [[Lemosin]], [[Perigòrd]], [[Agenés]], [[Carcin]], [[País de Foish]]. Dels quinze "escolans" de la debuta, lo Collègi d’Occitàniad’Occitania ne comptabilizèt vint-e-dos en 1928, e sèt per correspondéncia. Los jorns ont de professors de valor primièira venián ensenhar lor saber, la fondacion comptava cinquanta a seissanta auditors liures.
À partir de 1929, le Collège d'Occitanie pouvait énumérer un nombre d'"escolans" croissant <ref>''Collège d'Occitanie: un cinquantenaire, 1927-1977, p.12</ref> :
 
Linha 138 :
 
En fin de tresena seccion, sus vejaire dels correctors, lo Director remet a l’ ''escolan'' lo Diplòma d’Estudis Occitans. E los escolans pòdon venir alara mèstres a lor torn.
Es aital que lo Collègi d’Occitàniad’Occitania subrevisquèt a la guèrra de 1939, a la mòrt de son decan Prospèr Estieu e a l’arrestacion de l’abat Salvat lo 9 de junh de 1944, seguit de sa deportacion en Alemahna.
<br />
== Istòria juridica ==
Lo Collègi d’Occitàniad’Occitania es fondat lo 19 de novembre de 1927, amb l’ajuda de la municipalitat, a Castèlnòu d’Arri. Lo Collègi es associacion de fach fins a 1937.
 
[[Fichièr:Plaque commémorative Castelnaudary.jpg|thumb|Plaque commémorative à Castelnaudary]]
Linha 149 :
 
Lo sèti social es transferit a l’[[Ostal d'Occitània|Ostal d'Occitània]] 11, carrièra Malcosinat 31 000 Tolosa lo 29 de novembre de 2010 (J.O. del 11 de decembre de 2010, p. 5 702).
En 1937, lo nom es "Colètge d’Occitanìa" ; es rectificat en 1968 en "Collègi d’Occitàniad’Occitania".
<br />
== Uèi ==
=== Cors per correspondéncia ===
==== Evolucion ====
Lo cors per correspondéncia es vengut l’activitat principala del Collègi d’Occitàniad’Occitania. A longtemps fonccionat sus un cicle de 3 ans amb versions, tèmas e exercicis ; e una seccion catalana fonccionèt de 1936 a 1939.
Longtemps la vocacion del Collègi es estada d’alfabetizar d’ "escolans" que parlavan l’occitan, e de lor far descobrir de tèxtes literaris, e per els, d’autors.
 
Linha 166 :
A l’origina P. Estieu e J. Salvat balhavan de corses orals a Castèlnòu d’Arri.
 
A la debuta del sègle XXI, de corses-conferéncias de literatura occitana foguèron balhats a Tolosa per d’ensenhants del Collègi d’Occitàniad’Occitania. De visitas de la vila de Tolosa èran organizadas e comentadas en lenga occitana.
 
Enfin lo Collègi d’Occitàniad’Occitania a editat de libres en occitan o sus la civilisacion occitana.
<br />
=== Bibliotèca ===
Tota sa vida Josèp Salvat crompèt, reçaupèt en dons, en escambis de nombroses libres e documents. Fins a fin de decembre de 1972, aquestes son sa proprietat personala. Per testament olograf datat del 20 de genièr de 1969, depausat en çò del notari de Tarascon d’Arièja, leguèt sa bibliotèca al Collègi d’Occitàniad’Occitania. Aprèp son decès, lo testament foguèt enregistrat al tribunal d’Instància Granda de Foish lo 12 de genièr de 1973. Lo Collègi venguèt proprietari de la bibliotèca que s’enriquirà de dons, d’unes importants o per de crompas. Los escambis nombroses faches per la revista '' Lo Gai Saber'' o foguèron al profièch de la bibliotèca del Collègi d’Occitàniad’Occitania. Segon la volontat de J. Salvat, la bibliotèca foguèt dubèrta al public.
<br />
==== Contengut (aspècte material) ====
Linha 178 :
Possedissèm integralament, per la majoritat dels noms çai-jos, o parcialament los fonses dels escrivans (citats per òrdre alfabetic) : Claude Belloc, Valère Bernard, August Forès, Philadelphe de Gerde, Ismaèl Girard, Achille Mir, Louisa Paulin, Louis Piat, Armand Praviel e Josèp Salvat.
 
D’autres manuscriches e correspondéncias son la proprietat del Collègi d’Occitàniad’Occitania coma Frederic Mistral, [[Joan Bodon]], [[Antonin Perbòsc]], [[Deodat de Severac]], o encara [[Victor Hugo|Victor Hugo]] per citar qualques noms famoses.
 
Lo Collègi d’Occitàniad’Occitania a tanben en sa possession una partida dels archius de mai d’una associacion coma l'[[IEO|Institut d’Estudis Occitans]] (I.E.O), ), lo Centre Regional d’Estudis Occitans (C.R.E.O) de Tolosa, l'Associacion mondina.
<br />
==== Contengut (intellectual) ====