Collègi d'Occitània : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m fixed typo |
m corrections d'accent |
||
Linha 3 :
|carta=
}}
Lo '''Collègi d'Occitània''', ortografiat abans "'''Colètge d'Occitanía'''", e actualament sonat en occitan "'''Collègi d'
Sos membres balhan de corses en lenga [[Occitan|occitana]], de cultura e de lenga occitanas. Declarada a la prefectura de l'[[Aude]] lo 1èr de decembre de 1937 coma associacion, e reconeguda d’utilitat publica lo 25 de novembre de 1969. Aprèp la mòrt de Josèp Salvat, en 1972, lo Collègi
<br />
== Istòria ==
Linha 69 :
Cada dissabte ser, dins aquel meteis local, los Majorals Estieu e Salvat quitavan pas de balhar lor leiçon de gramatica, de literatura e d’istòria occitanas. Los devers èran corregits e mandats als escolans per correspondéncia cada setmana.
De conferencièrs grands, coma Armand Praviel e Francés de Gelis, manteneires en Jòcs Florals o encara Louis Thomas, mèstre de conferéncias a la Facultat de Letras de Montpelhièr, venguèron portar lor saber.
Un fum de letras d’encoratjament arribavan al Collègi
<br />
La fondacion foguèt anonciada per fòrça revistas e jornals locals del moment : ''Le Télégramme'', ''l’Express du Midi'', ''Le Midi socialiste'', ''La Croix de l’Aude'', ''Oc'', ''La Tramontane'', ''Le Journal de l’Aveyron'', ''Lou Felibrige'', ''La Cigalo Narbouneso'', etc. e mai ''Le Journal'' del 16 de febrièr de 1928, ne parlèt jos la pluma d'Olivier Guyon :
Linha 76 :
<br />
Per la seguida, los Jòcs Florals Escolars atraguèron mai encara los escolans de las escòlas publicas e privadas del departament de l’Aude, dels departaments limitròfes de l’[[Avairon]]. Lo concors s’adreiçèt mai tard als escolans dels collègis e licèus dels departaments formats per las províncias ancianas : [[Lengadòc]], [[Auvèrnhe]], [[Roergue]], [[Lemosin]], [[Perigòrd]], [[Agenés]], [[Carcin]], [[País de Foish]]. Dels quinze "escolans" de la debuta, lo Collègi
À partir de 1929, le Collège d'Occitanie pouvait énumérer un nombre d'"escolans" croissant <ref>''Collège d'Occitanie: un cinquantenaire, 1927-1977, p.12</ref> :
Linha 138 :
En fin de tresena seccion, sus vejaire dels correctors, lo Director remet a l’ ''escolan'' lo Diplòma d’Estudis Occitans. E los escolans pòdon venir alara mèstres a lor torn.
Es aital que lo Collègi
<br />
== Istòria juridica ==
Lo Collègi
[[Fichièr:Plaque commémorative Castelnaudary.jpg|thumb|Plaque commémorative à Castelnaudary]]
Linha 149 :
Lo sèti social es transferit a l’[[Ostal d'Occitània|Ostal d'Occitània]] 11, carrièra Malcosinat 31 000 Tolosa lo 29 de novembre de 2010 (J.O. del 11 de decembre de 2010, p. 5 702).
En 1937, lo nom es "Colètge d’Occitanìa" ; es rectificat en 1968 en "Collègi
<br />
== Uèi ==
=== Cors per correspondéncia ===
==== Evolucion ====
Lo cors per correspondéncia es vengut l’activitat principala del Collègi
Longtemps la vocacion del Collègi es estada d’alfabetizar d’ "escolans" que parlavan l’occitan, e de lor far descobrir de tèxtes literaris, e per els, d’autors.
Linha 166 :
A l’origina P. Estieu e J. Salvat balhavan de corses orals a Castèlnòu d’Arri.
A la debuta del sègle XXI, de corses-conferéncias de literatura occitana foguèron balhats a Tolosa per d’ensenhants del Collègi
Enfin lo Collègi
<br />
=== Bibliotèca ===
Tota sa vida Josèp Salvat crompèt, reçaupèt en dons, en escambis de nombroses libres e documents. Fins a fin de decembre de 1972, aquestes son sa proprietat personala. Per testament olograf datat del 20 de genièr de 1969, depausat en çò del notari de Tarascon d’Arièja, leguèt sa bibliotèca al Collègi
<br />
==== Contengut (aspècte material) ====
Linha 178 :
Possedissèm integralament, per la majoritat dels noms çai-jos, o parcialament los fonses dels escrivans (citats per òrdre alfabetic) : Claude Belloc, Valère Bernard, August Forès, Philadelphe de Gerde, Ismaèl Girard, Achille Mir, Louisa Paulin, Louis Piat, Armand Praviel e Josèp Salvat.
D’autres manuscriches e correspondéncias son la proprietat del Collègi
Lo Collègi
<br />
==== Contengut (intellectual) ====
|