Felibritge : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en provençau-->
[[Image:Felibre 1854.jpg|thumb|right|200px|Acamp delde fondacion dau Felibritge en 1854]]
Lo [[Felibritge]] es un movement literari e social [[occitan]] fondat lo [[21 de mai]] de [[1854]], jorn de Santa Estela, al castèl de Fòntsegunha, proprietat de Giera a [[Castèunòu de Gadanha]] a l'entorn de [[Frederic Mistral]].
Lo [[Felibritge]] es un movement dedicat a la lenga e la cultura [[occitan]]as, especialament dins lo domeni literari.
Aquel jorn, Mistral, [[Teodòr Aubanèu]], [[Josèp Romanilha]], Brunet, Matieu, Giera e Tavan fondèron l'escòla d'[[Avinhon]].
 
Sa vocacion dempuèi sa creacion es de favorizar e d'organizar la salvagardasauvagarda e la promocion de la lenga occitana e de tot çò que constituís la cultura especifica delsdei païsespaís de Lengalenga d'Òcòc.
 
LosLei membres d'aquelaqueu movement son loslei '''felibres''' e laslei '''felibressas'''. Çò relatiu o pertanhent alau Felibritge recepreceu l'adjectiu '''felibrenc -a'''.
 
== La creacion deldau Felibritge ==
Lo Felibritge se fondèt lo [[21 de mai]] de [[1854]], jorn de santa Estela, au castèu de Fòntsegunha, proprietat de Giera a [[Castèunòu de Gadanha]] ([[Provença]]). Sei sèt fondadors, segon la version oficiala, son [[Frederic Mistral]], [[Teodòr Aubanèu]], [[Josèp Romanilha]], [[Joan Brunet]], [[Ansèume Matieu]], [[Pau Giera]] e [[Anfós Tavan]].
 
Santa Estela es la patrona dau Felibritge e lo congrès annuau de l'associacion se fa cada ana a una data pròcha de la fèsta de santa Estela.
 
== Lo desvolopament ==
 
== Estructura deldau Felibritge ==
 
Lo Felibritge a una estructura planben particulara. Es devesit en sèt '''Mantenençasmantenenças''' (de Provença, d'AuvernhaAuvèrnha, de Guiana-PeirigòrdPeiregòrd, de Lemosin, de Lengadòc, de Gasconha e de Catalonha) qu'an caduna a lor cap un '''Sindicsindic''' e un '''vice-sindicvicesindic'''. AlAu cap deldau movement se tròba lo '''consistòri''' compausat de cinquanta '''Majoralsmajoraus''' qu'elegisson lo '''Capolièrcapolier''' (president), que serà ajudat pelper lo '''Clavaireclavaire''' e pello '''Bailebaile'''. L'associacion se recampa un còp l'an, a cada còp dins una vila diferenta, per la Santa Estèla, a l'encòp per festejar e per definir la politica de l'organizacion per l'annada.
 
L'associacion se recampa un còp l'an, a cada còp dins una vila diferenta, a una data pròcha de Santa Estela, a l'encòp per festejar e per definir la politica de l'organizacion per l'annada.
== Felibritge e Occitanisme ==
 
== Felibritge e Occitanismeoccitanisme ==
Lei principis fondadors dau Felibritge, dempuei 1854, an totjorn defendut l'ensems de la lenga occitana e dau país d'Occitània. Lo Felibritge es donc una part integranta e istorica de l'"[[occitanisme]]" dins sons sens larg e originau (l'occitanisme es tot çò que fa la promocion deis interès d'Occitània, segon [[Jòrdi Kremnitz]]<ref>KREMNITZ Jòrdi (1974) = KREMNITZ Georg, ''Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher,'' coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr</ref>).
 
Lo Felibritge, dins sei tèxtx istorics, nomma la lenga occitana en utilizant lei tèrmes "lenga d'òc", "provençau", "lenga provençala" e tanben "occitan", "lenga occitana". Nomma Occitània en utilizant lei tèrmes "País d'Òc", "[[Miegjorn]]" e tanben "Occitània". En particular, leis estatuts dau Felibritge de [[1911]] utilizan lei tèrmes "occitan" e "Occitània".
 
 
== Lo Felibritge uèiuei ==
==Vejatz tanben==
* [[Nòrma classica]]
Linha 30 ⟶ 36:
* {{fr}} [http://www.felibrige.org/ Sit oficial]
 
==Nòtas==
<references />
{{Associacions occitanas}}
 
Linha 41 ⟶ 49:
[[eo:Felibrige]]
[[es:Félibrige]]
[[fr:Félibrige]]
[[ja:フェリブリージュ]]
[[nl:Félibrige]]