Artic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
Etimologicament, artic ven del [[grèc]] ''αρκτικός'' (''arktikos''), "prèp de l'ors, artic, del nord" que el ven de ''άρκτος'' (''arktos''), que significa [[ors]]. Lo nom fa referéncia tant a la [[constellacion]] de la [[Granda Orsa]], que se situa dins la seccion septentrionala de l'[[esfèra celèsta|esfèra celestiala]], coma la [[Pichona Orsa]], qu'inclutz l'[[estela polara]], al [[Pòl celèst|pòl nòrd celestial]].
 
Òm pòt definir l'Artida coma la region de latitud superiora al [[cercle polar artic]] (66° 33′ N), qu'ese lo limit aproximatiu del [[solelh de mièjanuèit]] e de la [[nuèit polara]]. Alternativament, òm la pòt considerar coma la region ont la temperatura mejana del mes mai calorós (julhet) passa pas los 10 °C o coma l'aira mai al nòrd delimitada per la linha de creissement dels arbres. La superfícia inclusa endins leslas duesdoas últimesdarrièras definicions éses bastant semblant. Socialment i política, la regió àrtica inclou els territoris septentrionals dels vuit estats àrtics malgrat que las [[sciéncias naturalas]] consideren la major part d'aquests territoris com a [[subàrtic]]s.
 
L'Artida constituís un [[ecosistema]] unic de la Tèrra, format per una extensa [[banquisa]] (un ocean cobèrt de glaç, a vegades considerat com la part nord de l'[[ocean Atlantic]]) envoltada per [[permagel]] amb absència absoluta d'arbres. La vida a l'Àrtida consta d'organismes adaptats al gel, [[zooplancton]] i [[fitoplancton]], peisses, mamifèrs marins, aucèls, animals terrèstres, plantas e societats umanas totalament adaptadas a las condicions extrèmas de l'entorn.