Artic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
Etimologicament, artic ven del [[grèc]] ''αρκτικός'' (''arktikos''), "prèp de l'ors, artic, del nord" que el ven de ''άρκτος'' (''arktos''), que significa [[ors]]. Lo nom fa referéncia tant a la [[constellacion]] de la [[Granda Orsa]], que se situa dins la seccion septentrionala de l'[[esfèra celèsta|esfèra celestiala]], coma la [[Pichona Orsa]], qu'inclutz l'[[estela polara]], al [[Pòl celèst|pòl nòrd celestial]].
 
Òm pòt definir l'Artida coma la region de latitud superiora al [[cercle polar artic]] (66° 33′ N), qu'ese lo limit aproximatiu del [[solelh de mièjanuèit]] e de la [[nuèit polara]]. Alternativament, òm la pòt considerar coma la region ont la temperatura mejana del mes mai calorós (julhet) passa pas los 10 °C o coma l'aira mai al nòrd delimitada per la linha de creissement dels arbres. La superfíciesuperfícia inclosainclusa en les dues últimes definicions és bastant semblant. Socialment i política, la regió àrtica inclou els territoris septentrionals dels vuit estats àrtics malgrat que leslas [[ciènciessciéncias naturalsnaturalas]] consideren la major part d'aquests territoris com a [[subàrtic]]s.
 
L'Artida constituís un [[ecosistema]] unic de la Tèrra, format per una extensa [[banquisa]] (un ocean cobèrt de glaç, a vegades considerat com la part nord de l'[[ocean Atlantic]]) envoltada per [[permagel]] amb absència absoluta d'arbres. La vida a l'Àrtida consta d'organismes adaptats al gel, [[zooplànctonzooplancton]] i [[fitoplànctonfitoplancton]], peixospeisses, mamífersmamifèrs marins, ocellsaucèls, animals terrestresterrèstres, plantesplantas ie societats humanesumanas totalmenttotalament adaptadesadaptadas a leslas condicions extremesextrèmas de l'entorn.
 
Degut a l'[[escalfament global]], les [[isoterma|isotermes]] avancen en direcció nord a un ritme superior als 50 km per dècada durant els últims 30 anys, de manera que si definim l'àrtic a partir de la temperatura o de la línia d'arbres la seva extensió està disminuint, essent l'efecte més visible, la reducció de la banquisa. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6">{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1139426|any=2007|mes=Mar|autor=Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J|article=Perspectives on the Arctic's shrinking sea-ice cover|volum=315|exemplar=5818|pàgines=1533–6|pmid=17363664|publicació=Science (New York, N.Y.)}}</ref>