Iòssif Stàlin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 97 :
 
D'efèct, après la [[Revolucion d'Octòbre]], Stàlin fasiá partida de l'executiu dau Comitat centrau – organ format de [[Lenin]], de [[Leon Trotski|Trotski]], de [[Iakov Sverdlov|Sverdlov]] e d'eu meteis per dirigir la revolucion – e foguèt nomat au Conseu dei comissaris dau pòble – es a dire lo govèrn bolchevic – coma comissari ai Nacionalitats. Dins lo contèxte d'afondrament de l'[[Empèri Rus]] e dei guèrras d'independéncia menadas per plusors pòstes periferics, aqueu pòste èra fòrça important e Stàlin i definiguèt una politica basada sus quatre principis fondamentaus :
* l'[[egalitat]] e la sobeiranetat dei pòbles de [[Russia]].
* lo [[drech]] dei pòbles de [[Russia]] de dispausar d'elei meteissei e formar un estat [[independéncia|independent]].
* la supression de totei lei privilègis nacionaus ò [[religion|religiós]].
* lo liure desvolopament dei minoritats [[Nacionalitat|nacionalas]] e dei grops [[etnia|etnics]] poblant lo territòri rus.
Pasmens, l'aplicacion d'aquelei resolucions foguèt pas totjorn aisada car dins mai d'una region de [[Caucàs]], de [[Finlàndia]] ò d'[[Euròpa]] de l'Èst, lei bolchevics èran febles e atacats per de movements [(nacionalisme|nacionalistas]] de drecha sostenguts per de poissanças estrangieras.
 
Durant aqueu periòde, Stàlin sostenguèt fidelament [[Lenin]], compres quand lo cap de la revolucion foguèt més en minoritat a prepaus dei negociacions amb [[Alemanha]]. Puei, foguèt cargat de protegir l'avitalhament dei regions tengudas per lei Roges. Durant l'estiu de [[1918]], deguèt donc protegirparticipar, coma [[comissari politic]], a la defensa de [[Tsaritsyne]] (la futura Estalingrad) còntra leis armadas blancas. Lei combats durèron fins a octòbre-novembre e s'acabèron per una victòria importanta deis armadas rojas. Aquel episòdi permetèt tanben a Stàlin de formar un grop de fidèus qu'anavan tenir un ròtle important dins sa conquista dau poder entre [[1922]] e [[1928]]. En mai d'aquò, comencèt de s'opausar a [[Leon Trotski|Trotski]] que se presentava tanben coma lo venceire de la batalha de Tsaritsyne.
 
Après aqueu succès, Stàlin foguèt mandat sus d'autrei frònts, totjorn coma [[comissari politic]]. En [[1919]], luchèt còntra lo [[generau]] [[Anton Denikine]] e en [[1920]], foguèt mandat en [[Polonha]]. Dins aqueu segond cas, son comandament foguèt marrit e foguèt en partida responsable de la desfacha [[URSS|sovietica]] a l'entorn de [[Varsòvia]]. Aquò agravèt l'antagonisme ambé [[Leon Trotski|Trotski]] que l'accusèt d'èsser lo responsable principau de la revirada polonesa. Pasmens, per seis accions durant la guèrra civila, Stàlin foguèt guierdonat de l'[[Òrdre dau Drapèu Roge]] e ganhèt una reputacion d'organizator eficaç. Ansin, [[Lenin]] li fisèt la direccion de l'Inspeccion obriera e païsana, un organisme novèu destinat a luchar còntra la burocràcia.
 
==== L'afiermacion de Stàlin sus lo Partit ====