Iòssif Stàlin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 79 :
 
==== Lei Revolucions de 1917 e lo sostèn a Lenin ====
 
En febrier-març de [[1917]], lo succès de la [[Revolucion de Febrier]] entraïnèt l'abdicacion dau tsar [[Nicolau II de Russia|Nicolau II]] e la formacion d'un [[govèrn]] provisòri dirigit per lo prince Lvòv. Dins lei fachs, la [[borgesiá]] occupava lo poder mai deviá negociar ambé lo [[soviet de Petrograd]]<ref>En [[1914]], leis autoritats russas avián cambiat lo nom de [[Sant Petersborg]] après l'intrada en guèrra còntra [[Alemanha]].</ref>, lei menchevics, lei bolchevics e lei SR (socialistas-revolucionaris, partit revolucionari non [[Karl Marx|marxista]]). Aquò permetèt a Stàlin d'èsser liberat e d'arribar a [[Petrograd]] lo 25 de març.
 
En l'abséncia de [[Lenin]], Stàlin assegurèt ''[[de facto]]'' un ròtle fòrça important au sen de la direccion dau Partit e au sen de la ''[[Pravda]]''. I adoptèt una posicion « centrista » còntra lei posicions de la drecha dau partit representada per [[Lev Kamenev]] ([[1883]]-[[1938]]), demandant de sostenir d'un biais critic lo govèrn provisòri, e de la senèstra que voliá una rompedura immediata. Aquela politica foguèt fòrça criticada per [[Lenin]] a son retorn d'exili lo 16 d'abriu. Pasmens, après quauqueis esitacions, Stàlin accepèt de sostenir lei tèsis de [[Lenin]] e foguèt elegit tornarmai au Comitat centrau. I venguèt un sostèn determinat de [[Lenin]] e aguèt un ròtle decisiu dins l'organizacion dau Partit. De mai, s'afiermèt coma l'especialista de la question dei nacionalitats.
 
En julhet de [[1917]], la revirada de jornadas revolucionàrias afebliguèt lo Partit e entraïnèt l'arrestacion ([[Lev Kamenev|Kamenev]], [[Leon Trotsky|Trotsky]]...) ò l'exili ([[Lenin]]) de plusors caps. Stàlin assegurèt alora ''[[de facto]]'' la direccion dau Partit. En despiech de la repression, capitèt de desvolopar l'influéncia bolchevica dins lei mitans obriers, dins leis obriers e mai au sen de certanei movements de païsans. De mai, en setembre, lei Bolchevics participèron victoriosament a la resisténcia dau [[govèrn]] provisòri còntra la temptativa de còp d'estat militar dirigida per lo [[generau]] [[Lavr Kornilov]]. Aquò permetèt au Partit de prendre lo contraròtle dei soviets de [[Petrograd]] e de [[Moscòu]], de soviets de plusors autrei vilas importantas e plusors [[regiment]]s.
 
Après aqueleis eveniments, lo govèrn provisòri èra fòrça feble e lei Bolchevics podián liurament organizar una revolucion novèla per prendre lo poder. Lo ròtle precís de Stàlin dins aqueleis eveniments es mau conegut mai sembla segondari. En revènge, èra alora un sostèn solide de [[Lenin]] ambé [[Leon Trotsky|Trotsky]] ([[1879]]-[[1940]]) e [[Iakov Sverdlov]] ([[1885]]-[[1919]]). Representent dau Partit au Comitat revolucionari dau [[Soviet de Petrograd]] e membre dau Burèu politic, tenguèt probablament lo ròtle de relèu dau partit a [[Smolnyi]] qu'èra alora lo quartier generau deis insurgents.
 
==== La Guèrra Civila ====