Acropòli d'Atenas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 39 :
En [[-437|437 aC]] Mnesicles comencèt de bastir los Propilèus, las pòrtas monumentalas amb [[Colona|colomnas]] de [[marbre]] del Pentelic, parcialament bastidas suls ancians Propilèus de Pisistrat. Aquelas colomnadas èran practicament finalizadas en l'an 432 aC e avián doas alas, amb la septentrionala utilizada coma pinacoteca.
 
Al meteis temps que los Propilèus, se comencèt lola bastimentconstruccion del pichon temple de Nike Àptera, d'estil jònic. Après una interrupcion a causa de la [[Guèrra de Peloponès|Guèrra del Peloponès]] contra [[Esparta]] (431-404 aC), lo temple foguèt conclúsacabat a l'epòca de la patz de Nícies, entre [[-421|421 aC]] e [[-415|415 aC]].
 
Pendent lo meteis periòde se comencèt lolaconstruccion bastiment delde l'Erecteon, amb lasa siá ''Tribuna de'' las ''Cariàtides''Cariatidas e una ''stoàestoa'' situada al costat sud consacrada a PàndrososPandrosos, filha de CècropsCecrops; lo nomenat PandrósionPandrosion es atribuit a Cal·límacCallimac, discipol de Fídies. Al pòrtic se susvelhava lo cavòt de Cècrops. Es çò de mès grandiós temple jònic edificat en temps de Pèricles, entre l'anlos ans 421 e lo [[-406|406 aC]], e aviá coma objectiu substituir lo temple destruit pels perses los ans 480 e 479 aC, lo que èra consacrat a Posidó e Atena, associats a Erecteu, un dels primièrs reis d'Atenes, qu'introdusiguèt lo culte a [[Atena]] e instituiguèt las Panatenees e que, fulminat per [[Poseidon|Posidó]], foguèt enterrat al luòc del Acròpoli ont s'auça lo Erectèon.
 
Lo Erectèon es un temple hexàstil lo naos que n'es dividit en tres parts destinadas a gardar los objèctes de culte: una part consacrada a l'image de Atena e la serp de la Acròpoli; una autra ont se gardava l'image de Posidó e benlèu una cisterna per la sal marina d'aquel dieu, e la tresena ont se venerava Erecteu.