Pink Floyd : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 15 :
| site oficial =
}}
'''Pink Floyd''' foguèt un grop de musica [[Reialme Unit|britanica]], considerat coma un dels mai influents de l'istòria del [[Musica Rock|ròck.]] Los sieus membres fondators foguèron [[Syd Barrett]] (guitarra e votz), [[Roger Waters]] (bassa e votz), Richard Wright (orgue, clavièrs e votz) e Nick Mason (batariá). Lo grop se faguèt conéisser, a fins dela [[1966]], enpels clubs ''underground'' de [[Londres|Londres.]] Enregistrèron lo sieuson primièr single per genièr delde [[1967]] («Arnold Layne»), e lo meteis an publiquèron lo primièr disc de longa durada, ''The Piper at the Gates of Dawn.''
 
En [[1968]] Barrett foguèt substituit per David Gilmour. A comptar d'aquel moment lo grop, lideratmenat per Waters e Gilmour, anètcomencèt ende quitantdaissar de bandacostat lo [[Psiquedelisme|psicodelisme]] underground dels primièrs tempses e comencèt a crear un estil sonòr fòrça pròpri, basat en losul virtuosisme instrumental, l'experimentacion amb l'electronica, l'inclusion d'efièches sonòres d'estudi e l'utilizacion de còrs e recorses sinfonics. Aital, las siás òbras, resultat d'un perfeccionisme obsessiu inedit fins alavetz enaquò losdels grops de [[Musica Rock|ròck]], venon longas, densas e de granda riquesa musicala e emotiva. Los discsdisques mai representatius d'aquela epòca, qu'aguèron un grand succès comercial e que fondamentèron lo sieu prestigi artistic, son ''The Dark Side of the Moon'' (1973), ''Wish You Were Here'' (1975) e d'Animals (1977). Malgrat lo sieu succès comercial, lo grop gaudiguèt de libertat artistica e se permetèt quitament d'excentricitats coma rodar una pellicula aper las ruïnesroïnas de Pompeia (Live at Pompeii), far de musica per espectacles teatralesteatrals e de balet o s'èsserpassar dos ans per grauargravar un disc.
 
Mai endavant, Waters ensagèt aténher lo lideratge tot sòl, e los trabalhs del grop, sens pèrdre la siá particulara personalitat sonòra, derivèron cap a tèmas mai escures e prèps a la cantoutoria, en essent ''The Wall'' (1979) lo disc representatiu d'aquela epòca e a l'encòp lo succès comercial mai grand del grop. Lo seguent disc, ''The Final Cut'' (1983), es un trabalh practicament en solitari de Waters, ont la rèsta del grop, a l'excepcion de Wright -que foguèt donat comjat-, fan de musicians d'acompanhament.