Pink Floyd : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Teooc (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Pink Floyd »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 22 març de 2017 a 09.44

Pink Floyd Es un grop de musica britanica, considerat coma un dels mai influents de l'istòria del ròck. Los sieus membres fondators foguèron Syd Barrett (guitarra e votz), Roger Waters (bas e votz), Richard Wright (orgue, teclats e votz) e Nick Mason (batariá). Lo grop se faguèt conéisser, a fins del 1966, en clubs underground de Londres. Enregistrèron lo sieu primièr single per genièr del 1967 («Arnold Layne»), e lo meteis an publiquèron lo primièr disc de longa durada, The Piper at the Gates of Dawn.

En 1968 Barrett foguèt substituit per David Gilmour. A comptar d'aquel moment lo grop, liderat per Waters e Gilmour, anèt en quitant de banda lo psicodelisme underground dels primièrs tempses e comencèt a crear un estil sonòr fòrça pròpri, basat en lo virtuosisme instrumental, l'experimentacion amb l'electronica, l'inclusion d'efièches sonòres d'estudi e l'utilizacion de còrs e recorses sinfonics. Aital, las siás òbras, resultat d'un perfeccionisme obsessiu inedit fins alavetz en los grops de ròck, venon longas, densas e de granda riquesa musicala e emotiva. Los discs mai representatius d'aquela epòca, qu'aguèron un grand succès comercial e que fondamentèron lo sieu prestigi artistic, son The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975) e d'Animals (1977). Malgrat lo sieu succès comercial, lo grop gaudiguèt de libertat artistica e se permetèt quitament excentricitats coma rodar una pellicula a las ruïnes de Pompeia (Live at Pompeii), far musica per espectacles teatrales e de balet o s'èsser dos ans per grauar un disc.

Mai endavant, Waters ensagèt aténher lo lideratge tot sòl, e los trabalhs del grop, sens pèrdre la siá particulara personalitat sonòra, derivèron cap a tèmas mai escures e prèps a la cantoutoria, en essent The Wall (1979) lo disc representatiu d'aquela epòca e a l'encòp lo succès comercial mai grand del grop. Lo seguent disc, The Final Cut (1983), es un trabalh practicament en solitari de Waters, ont la rèsta del grop, a l'excepcion de Wright -que foguèt donat comjat-, fan de musicians d'acompanhament.

Après grèus dissensions, lo 1983 Waters abandonèt la formacion per iniciar una carrièra en solitari e, de mai, inicièt un litigi amb los sieus excompanys, que perdèt fin finala lo 1987, per'mor que aqueles poguèsson pas utilizar lo nom del grop. Aital, lo 1987, lo grop format de Gilmour, Wright e Mason, tornèt a l'activitat. Entre aquel moment e los ans 90 enregistrèron solament dos discs d'estudi amb material nòu, A Momentary Lapse of Reason (1987) e The Division Bèl (1994), e realizèron de nombrosas viradas.

Après mai de 20 ans de dissensions, en julhet de 2005 Waters, Gilmour, Mason e Wright tornèron tocar amassa coma Pink Floyd en lo concèrt benèfic Live 8, organizat per Bob Geldof. Malgrat aiçò, las rumors sus una possibla reunificacion del grop foguèron desmentits sulpic.

Lo 5 de julhet de 2014 se sabèt, a travèrs de divèrsas personas, entre elas la femna de David Gilmour, Polly Samson, que lo mes d'octòbre del meteis an, Pink Floyd editariá un nòu album d'estudi nomenat The Endless River, basat en las sessions de 1993 e 1994 que realizèron per The Division Bèl, aital coma en la darrièra accion de Rick Wright.[1] Lo lançament debanèt lo 10 de novembre.[2]Modèl:ReferènciesModèl:Referències

  1. «Pink Floyd torna 20 anys després».
  2. «Pink Floyd: capítol final».