Feminisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 70 :
 
==== Lo drech au trabalh ====
 
Lo trabalh dei fremas interessèt mai d'una feminista de la premiera onda mai lei respònsas foguèron fòrça diferentas en foncion dei corrents e deis originas socialas dei militants. Dins la [[borgesiá]] onte lo trabalh èra sustot un afaire de chausida personala, lei feministas revendicavan un drech au trabalh illimitat e identic an aqueu deis òmes. Au sen de la classa obriera, la question èra pus malaisada. En [[1866]], durant un congrès de l'Internacionala, la màger part dei representents lo condamnèt coma un mau eissit dau [[capitalisme]]. D'efèct, per lei pus pauras, lo trabalh èra sovent una necessitat e leis emplecs reservats ai fremas èran durs e pauc pagats. Dins certanei país, coma [[França]], certaneis activitats fòrça duras, coma lo [[trabalh de nuech]], foguèron ansin enebidas ai fremas per lei protegir. Pasmens, aquela posicion èra pas partejada per tot lo movement obrier e per de figuras importantas coma [[Louise Michel]] ([[1830]]-[[1905]]).
 
En parallèl d'aquelei divergéncias, un segond combat apareguèt regardant l'egalitat salariala entre leis òmes e lei fremas. D'efèct, en causa de sa feblessa supausada e de sa manca de qualificacion, lei fremas èran destinadas ais emplecs pauc pagats ò recebián pas lo meteis salari qu'un òme. En [[1921]], lo II{{e}} congrès deis interès femenins revendiquèt donc clarament l'egalitat salariala entre lei dos òmes. Dins aquò, ges de resultat foguèt obtengut.
 
==== La plaça dei fremas au sen dau maridatge ====