Feminisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 52 :
 
=== La premiera onda dau feminisme ===
 
La premiera onda dau feminisme designa un periòde que va de la mitat dau sègle XIX a la mitat dau sègle XX. Apareguda dins lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], veguèt de progrès importants dins lei domenis de l'educacion, dau drech de divòrci, lo drech au trabalh e lo drech de vòte. Regardèt principalament lei populacions blancas d'[[Euròpa]], d'[[America del Nòrd|America dau Nòrd]] e d'[[Oceania]]. Portada per de movements liberaus ò revolucionaris, prenguèt d'aspècts fòrça diferent segon lei país.
 
Sa revendicacion principala èra aquela de l'extension dau drech de vòte e son obtencion entraïnèt un declin dau feminisme dins mai d'un país durant leis ans 1950.
 
==== L'obtencion dau drech de vòte ====
 
L'obtencion dau drech de vòte foguèt la capitada politica principala de la premiera onda dau feminisme. D'efèct, se a la fin de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], mai d'un país enebissiá encara lo sufragi femenin, aquò venguèt alora una tendància marginala e limitada a de [[dictatura]]s ò a d'[[estat]]s fòrça conservators. En particular, dins lo corrent deis ans 1960-1970, leis [[estat]]s eissits de la decolonizacion adoptèron dirèctament lo sufragi universau sensa restriccion regardant lo sèxe.
 
Pasmens, aquela evolucion foguèt lònga. Leis etapas decisivas ne foguèron lei doas guèrras mondialas que mostrèron la capacitat dei fremas de remplaçar leis òmes dins leis usinas ò de combatre sus lo prat batalhier. Ansin, lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] lo donèt ai fremas de mai de 30 ans tre [[1918]] avans d'alinhar lei condicions de temps sus aquelei deis òmes en [[1928]]. Ais [[USA|Estats Units d'America]], lo XIX{{e}} Emendament lo reconoguèt en [[1920]] (mai lei fremas non blancas devián faciar de restriccions fòrça importantas liadas a la segregacion). Dins lei país [[comunisme|comunistas]], l'obtencion dau drech de vòte foguèt rapide e aguèt luòc, segon lei republicas socialistas europèas, entre [[1917]] e [[1920]]. En revènge, [[França]] esperèt fins a [[1944]] per estendre lo drech de vòte ai fremas.
 
==== Lo melhorament de l'educacion ====
 
Revendicat per mai d'un movement feminista, lo melhorament de l'educacion demorèt limitat. En teoria, lei fremas obtenguèron pauc a pauc lo drech de far d'estudis superiors e d'ocupar de posicions importantas dins lo sistèma educatiu. Pasmens, i demorèron fòrça minoritàrias. Per exemple, [[Marie Curie]] ([[1867]]-[[1934]]), [[Prèmi Nobel de Fisica]] en [[1903]] e de [[Prèmi Nobel de Quimia|Quimia]] en [[1911]], foguèt regularament victima de campanhas ostilas de part de la [[premsa]] conservatritz [[França|francesa]]. D'autrei scientificas de remarca coma [[Lise Meitner]] ([[1878]]-[[1968]]) deguèron tanben subir de discriminacions permanentas.
 
==== Lo drech au trabalh ====
 
==== La plaça dei fremas au sen dau maridatge ====
 
==== L'emergéncia de la question sexuala ====
 
=== La segonda onda ===