Union de las Republicas Socialistas Sovieticas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
Lo fichièr Vladímir_Lenin_1919.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Jameslwoodward (per c:Commons:Deletion requests/File:Vladímir Lenin 1919.jpg)
Linha 60 :
=== Revolucion e fondacion de l'Estat sovietic ===
L'activitat revolucionària modèrna en l'Empèri rus comencèt amb la Revuelta Decembrista de 1825, e e mai se la servitud foguèt abolida en 1861, o anèt en de tèrmes desfavorables pels camparòus e serviguèt a animar als revolucionaris. Un parlament, la Duma Imperiala de Rússia, foguèt establit en 1906, après la Revolucion de 1905. Malgrat la resisténcia del zar als assages de passar d'una monarquia absoluta a una [[Monarquia constitucionala|constitucionala]], foguèt fin finala promulgada la Constitucion russa de 1906, la primièra constitucion del país. Malgrat aiçò, la agitación sociala contunhèt e s'agravèt pendent la [[Primièra Guèrra Mondiala]] pel fracàs militar e la escasez de neuritud dins las vilas principalas.
 
[[Fichièr:Vladímir_Lenin_1919.jpg|vinheta|298x298px|[[Lenin|Vladímir Lenin]] — principala cap de la Revolucion d'Octòbre e primièra dirigenta de l'Union Sovietica.]]
Un suslhèuament popular espontanèu en [[Sant Petersborg|Petrogrado]], en responsa al decaimiento de l'economia e la morala en temps de guèrra, culminèt amb l'esmolinament del Govèrn imperial en març de 1917 (''vejatz-vos'' Revolucion de Febrièr). La autocracia zarista foguèt remplaçada pel Govèrn Provisional Rus, cuyos de caps pensèron en establir una democracia liberala en Rússia e contunhar en participant en lo costat de la Tripla Entente en la Primièra Guèrra Mondiala. Al meteis temps, per assegurar los dreches de la classa obrièira, las assembladas de trabalhadors, conegudas coma sóviets, naisson al cors de tot lo país. Los bolcheviques, dirigits per [[Lenin|Vladímir Ilich Lenin]], pressionèron en favor d'una revolucion socialista tant en de dichas assembladas coma dins los carrèrs, en se desrocant dins lo Govèrn Provisional lo 7 de novembre, 25 d'octòbre segontes lo [[Calendièr julian|calendari juliano]], de 1917 (''vejatz-vos'' ''Revolucion d'Octòbre''), e en se liurant lo poder als sóviets d'obrièrs, de soldats e de camparòus. En decembre, los bolcheviques signèron un [[Armistici|armisticio]] amb las Poténcias Centralas, e mai se en febrièr de 1918, los combats s'èran represes. En març, los sovietics abandonèron la guèrra definitivament e signèron lo Tractat de Brest-Litovsk.