Aranés (parlar) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
|||
Linha 319 :
Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vedins, nòte bères particularitats morfologiques coma es pluraus sensibles masculins en ''-i'' (''es aranesi'' "eths aranés") e es articles pirinencs (''eth'', ''era'', ''es''; aquí ''es'' qu'ei era varianta aranesa per ''eths, eras'').
== Francismes en aranés ==
L’aranés dispòsa d’un bon nombre de francesismes. Quauques gallicismes més o mens tipics de l’occitan local apareishen simptomaticament en eth lexic de l’ensenhament e son facilment substituibles per fòrmes autoctònes, mès ara tanben an de competir tamb ispanismes recents.
Es principals francesismes son: *''creion'' o *''craion'' ('''gredon''', que pòt competir tamb *lapis), *caièr ('''quadèrn''', '''quasèrn''', que pòt competir tamb *libreta), *''estilò'' ('''estilo''', que pòt competir tamb *bolígraf), *''boèta'' (
('''boita''', '''b(r)óstia'''), *''maishina'' ('''maquina'''), *''retrèta'' (''''retirada'''), *''grèva'' ('''cauma'''), ...
Autres francesismes, o almens fòrmes sospitoses d'o èster, son pro ancians e an pro extension per èsser acceptats normativament, si cau en occitan o gascon generas: '''pompièr''' (serie ''pompèr'' en gascó), '''botjar''' (''bolegar''), '''possar''' (''botar/butar''), ''jaune'' (''cròç''; pròpri de tot eth terçon des Quate Lòcs e egemonic en occitan), ''sièta'' o ''sètia'' ('''plat'''), ''shivau'' (que bethlèu calrie considerar d'escriure damb ''ch-'', com autres casi tamb un fricatiu prepalatal iniciau d’importacion), ''palai'' ('''palais''', o '''palatz''' arcaisme), ''carròta'' ('''pastanaga'''), ''sanglièr'' ('''sanglar''' en aranés autentic), ''blu'' ('''blau'''. ''blu'' es egemonic en occitan), ...
=== Ispanizacion der aranés ===
Pr'amor dera sua pertanhença ar estat espanhòu, er aranés ei sometut a influéncies pesugues deth [[castelhan]] e deth [[catalan]]. Atau er aranés a incorporat aquestes darrères decades un arramat de neologismes meridionaus coma ''actuar'' (vs. ''agir''), ''empresa'' (vs. ''entrepresa''), ''increment'' (vs. ''aumentacion''), ''jubilacion'' (vs. retirada), ''laborau'' (vs. ''professionau''), ''matrícula'' (vs. ''inscripcion''), ''oficina'' (vs. ''burèu'', totun burèu ei un francesime) ath sòn vocabulari tecnic.
I a tanben de deformacions de paraules coma ''abantes'' (abans) o ''despuès'' (dempús), e er ús d'ispanismes coma ''hasta''.▼
▲I a tanben de deformacions de paraules coma ''abantes'' (abans) o ''despuès'' (dempús), e er ús d'ispanismes coma ''hasta'' (enquia).
== Usatge dera lengua ==
| |||