Vergonha (lingüicidi) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jpgine (discussion | contribucions)
Cedric31 (discussion | contribucions)
correccion ortografica
Linha 16 :
Quatre meses pus lèu, lo [[27 de genièr]], [[Bertrand Barère de Vieuzac]], ni per èsser un quite occitan de [[Tarba]], aviá anonciat[http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/Europe/france-2politik_francais.htm] davant d'aquela meteissa Convencion que:
<blockquote>
La monarquia aviá de rasons de revertar la torre de BabelBabèl; dins la democracia, daissar los ciutadans ignorar la lenga nacionala, incapables de contrarotlar lo poder, aquò's traïr la patria... Per un pòble liure, la lenga cal que siá una e la mesmamèma per totes. [...] Quantas despensas avèm pas ja fachas pel traduire de las leis de las primièras doas amassadas nacionalas als divèrses parlars de França! Coma s'aviam nosautres de manténer aqueles jargonsgirgons salvatges e mai aquelas lengassas grossièras que pòdon pas servir pus que los fanatics e los contrarevolucionaris!
</blockquote>
 
Linha 90 :
L'escòla a agut un ròtle unificator per la practica de la lenga "nòbla" [lo francés] que redusiguèt los parlars regionals e pateses. Se cita l'umiliacion de l'esclòp atribuit a l'escolan a qui escapava un mot en lenga populara.
</blockquote>
Quant a las pancartas, òm las retrobèt dins las escòlas [[PoitouPeitau|poitevinespeitavinas]][http://parlange.free.fr/pages/bas_poitevin.html]:
<blockquote>
Il semblerait que ce fût l'instauration de l'école gratuite et obligatoire par Jules Ferry en 1881 qui ait vraiment concrétisé l'œuvre commencée quatre siècles plus tôt; la méthode de répression et d'humiliation entreprise porta ses fruits avec, par exemple, les fameux écriteaux stipulant dans les écoles: "Il est interdit de cracher par terre et de parler patois".
Linha 98 :
Notre langue [l'occitan] perdit son nom, devenant une sorte de "patois", d'abord à l'école, puis dans les familles à travers la culpabilisation des femmes dans leur éducation ("Interdit de cracher par terre et de parler patois") sous la IIIe République, [[Benito Mussolini|Mussolini]] et [[Francisco Franco|Franco]].
</blockquote>
Lo sitsite del Confolentés Occitan (Lemosin occitanofòn)[http://ujan.free.fr/englOc2.htm] testimonia dels metòdes emplegats per las autoritats francesas tot al long del sègle passat:
<blockquote>
Pour aider à effacer les identités régionales traditionnelles, on ne fit pas que décourager l'usage de la langue d'oc: on l'empêcha activement. Les écoliers ont été punis pendant plusieurs générations d'avoir parlé leur langue natale dans l'enceinte scolaire.
Linha 105 :
</blockquote>
 
A l'escòla de [[Camélas]] en [[Catalonha del NordNòrd]], selon una anciana eslèva<ref>''Quatre femmes en Roussillon'', emission televisada del 1 d'abril de 1973</ref>:
<blockquote>
Et sauf les enfants de l'instituteur, nous parlions tous catalan entre nous. Nous nous faisions d'ailleurs punir, parce qu'à l'époque il fallait que tout le monde parle français. ''Soyez propres, parlez français!'' C'était marqué sur tous les murs de l'école. Et si l'on ne parlait pas français, on nous donnait une espèce de petite plaque en bois qu'il fallait refiler au voisin jusqu'à ce que mort s'en suive, c'est-à-dire que le dernier, le soir, avait vingt lignes à copier. On parlait français dans la cour, on parlait français peut-être dix mètres sur le chemin, tant qu'on pensait que l'instituteur pouvait nous entendre, et puis on se remettait à notre langue maternelle qui était le catalan.<br />
Linha 111 :
</blockquote>
 
Coma aquels exemples o mostranmòstran, lo tèrmes meteisses de l'Abat Grégoire foguèron conservats per designar las "lengas de França": si la lenga de Bretanha s'apelava ben breton, lo mot "patois", englobava totas las [[lengas romanas]], entre autres l'occitan e l'[[francoprovençal|arpitan]]. Dins son ''Rapport'', lo [[còrs]] e l'[[alsacian]] èran tractats amb mesprètz de fòrmas ''tras que-degeneradas'' d'[[italian]] e d'[[alemand]], respectivament. En consequéncia, certscèrts apelanapèlan encara lor lenga "patois", encoratjats per lo fait que son pas estats jamaisjamai ensenhats a l'escriure et que los an convencuts que sol lp francés s'escriu.
 
===Mièg-[[sègle XX]] fins a l'ora d'ara===
Linha 137 :
 
====L'eiretatge occitan====
Lo poetapoèta [[Yves Rouquette|Ives Roqueta]] escriu sus la vergonha d'èsser occitan França dins aquelas linhas[http://www.aprene.org/spip.php?page=forum&id_article=7] sul sit d'Aprene:
<blockquote>
Le rouge tourbillonne dans mon esprit, je suis rouge de honte, rouge est ma rebellion. Je suis rouge, le vin renversé sur moi, sur les chemins des [[Corbières (région)|Corbières]]. Le rouge confine mon esprit, je suis rouge de honte: je parle occitan. Je suis rouge, rouge du sang de mon visage. Debout! Où est le sang de nos pères?
</blockquote>
 
Pasmens la lenga occitana demòra viva, e mai que la segregacion constitucionala aguèesseaguèsse agut d'efiechesefièches devastators sul nombre d'occitanofòns en Occitània Lo cantaire [[Patric]] fa allusion a tota aquesta cette situacion dins una cançon intitulada ''Soi un marrit dròlle'' [http://patric.aura-occitania.com/textes.html]:
<blockquote>
Je suis un mauvais garçon de voler ton cœur<br />
Linha 178 :
</blockquote>
 
[[Joan Pau Verdier]] dedica sa cançon ''Veiquí l'occitan'' al combat contra ''la vergonha'' e a l'orguelhorguèlh d'èsser occitans[http://joanpauverdier.free.fr/chansons/T_Exil.htm]:
<blockquote>
Il y avait la honte au creux du pays<br />
Linha 234 :
Et maudit soit celui qui a eu honte!
</blockquote>
Hartèra, un movement de jovenesa per la promocion de l'occitanitat, milita contrecontra l'umiliacion e la vergonha, com se pòt on véser en aquesta afica [http://www.hartera.org/images/vergonha.jpg]. S'i legís a l'encòp en occitan [[gascon]] e en francés, amb un tòc d'ironia e una fisança renovelada dins l'avenir d'Occitània:
<blockquote>
Ras le bol de la honte...<br />
Linha 244 :
</blockquote>
 
Lo catalan [[Joan Pau Giné]], de Catalonha del NordNòrd, dins ''Els mestres educats'', denonçadenóncia los "hussards noirs de la République", çoçò es los ensenhants qu'obrèron contra lo catalan]:
<blockquote>