Siderurgia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Correccion ortografica |
|||
Linha 1 :
Li t§rme '''siderurgia''' — del [[Grèc|grèc ancian]] σιδηρουργεῖον, ''siderorguéïon'' (« talhièr del [[fabre]] »), el meteis format a partir de σίδηρος ''sideros'' (« [[fèrre]] ») e de ἔργον ''ergon'' (« [[Trabalh (economia)|trabalh]] ») — designa a l'encòp [[Tecnologia|tecnologias]] d'obtencion de la [[fonda]], del [[fèrre]] e de l'[[acièr]] a partir d'aquela minièra, mas tanben l'[[Indústria|industria]] que los realiza.
[[Fichièr:Bundesarchiv_Bild_183-R85625,_Sowjetunion,_Hüttenkombinat_in_Magnitogorsk.jpg|drecha|vinheta|Lo ''combinat [[Metallurgia|metallurgic]] de Magnitogorsk'' (MMK) dins los [[Ans 1930]]. Es alara la mai importanta usina siderurgica del mond, qui contribuiguèt al complèxe
== Definicion ==
=== Origina del tèrme ===
La creacion del tèrme « siderurgia » es ligada a la necessitat de destriar la metallurgia del fèrre dins lo vast
== Los produchs ==
Linha 13 :
* las tòlas espessas (de 10 a 420 mm d'espessor), que servisson a la realizacion de gros tubes sòudats, la construccion navala, lo bastiment, los obratges d'art e la [[pairolariá]];
* las tòlas primas (entre 0,3 e 10 millimètres d'espessor), utilizadas per exemple per la construccion [[automobila]], l'
=== Produchs longs ===
Linha 23 :
=== Pes economic ===
Al [[Luxemborg (estat)|Luxemborg]], l'industria siderurgica foguèt
La siderurgia venguèt lo parangon de l'industria pesuga. Al començament del XX, l'investiment ligat a la construccion d'una usina « estandard » de grossas pèças, a partir de minièra de fèrre e
|url= http://www.thyssenkrupp.com/en/presse/art_detail.html&eid=TKBase_1292850484690_494590710
|títol= Second blast furnace fired up at ThyssenKrupp CSA in Brazil
Linha 31 :
|editor= ThyssenKrupp}}</ref>!|group=note}} al siderurgista alemand, foguèt donada als concurrents 4,2 miliards tres ans après<ref>{{Revista}}</ref>.
===
« L'acier a d'abord été un facteur de souveraineté : si l'argent est le nerf de la guerre, l'acier en est le muscle, au moins depuis 1850<ref><abbr class="abbr indicateur-format format-pdf" title="Document au format Portable Document Format (PDF) d'Adobe">[PDF]</abbr><span class="ouvrage" id="A._Bisanti2002"><span class="ouvrage" id="Olivier_C._A._Bisanti2002">Olivier C. A. Bisanti, [http://soleildacier.ouvaton.org/lieux/fr/03W0407A.pdf « <cite style="font-style: normal">L’aventure sidérurgique de Fos-sur-Mer</cite> »], Soleil d'acier,‎ <time class="nowrap" datetime="2002-04-15">15 avril 2002</time></span></span></ref> ». Pasmens, es pendent la [[Guèrra Freja|guèrra freja]] que la siderurgia
=== Economia ===
Lo montant d'una usina nòva èra fòrça grand (Una gròssa usina a caud de 9 miliards de
* una participacion o una proteccion de la partida dels Estats, tan per constituir que per
* la modernizacion permanenta de las aisinas
* de fluctuacions importantas dels preses de venda (coma per l'esséncia o l'acièr),
L'apareisson de l'
== Bibliografia ==
Linha 59 :
=== Ligams extèrnes ===
* {{Fr}} ''[http://www.arcelor.com/index.php?lang=fr&page=152 Comment fabrique-t-on l'acier ?]'' sul site del grop Arcelor
* [http://www.arcelormediterranee.com www.arcelormediterranee.com]
== Nòtas e referéncias ==
|