Albertus Magnus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
 
Linha 3 :
'''Albertus Magnus''' ([[1193]]-[[1280]]) (que son nom vertadier èra '''Albrecht von Bollstädt'''), tanben dich '''Albèrt de Colonha''' ò '''Albèrt lo Grand''', es un [[filosofia|filosòf]], un [[teologia]]n, un naturalista e un [[alquimia|alquimista]] [[Euròpa|europèu]] dau sègle XIII. Brèvament evesque de [[Ratisbona]], passèt la màger part de sa carriera dins l'ensenhament. En particular, foguèt lo professor de [[Tomàs d'Aquin]]. Après sa [[mòrt]], venguèt sant de la [[Catolicisme|Glèisa Catolica]] en [[1931]].
 
Sei contribucions principalas regardèron la [[filosofia]], lei [[sciéncia]]s e l'[[alquimia]]. Estudièt e ensenhèt l'òbra d'[[Aristòtel]], ambé lei commentariscomentaris d'[[Averroès]], çò que permetèt una difusion novèla de la filosofia grèga en [[Euròpa Occidentala]] per lo premier còp dempuei lei trabalhs de [[Boeci]] au començament de l'[[Edat Mejana]]. D'efèct, per eu, la filosofia antica èra pas en contradiccion ambé la pensada [[cristianisme|crestiana]] e podiá au contrari èsser utilizada per desvolopar lei recèrcas dei [[teologia]]ns.
 
L'òbra d'[[Aristòtel]] e sei tractats de sciéncias naturalas inspirèron tanben lo trabalh scientific d'Albertus Magnus. A respèct de son predecessor, adoptèt un metòde prescientific basat sus d'experiéncias, d'observacions e de demandas d'ensenhaments a d'especialistas. Innovacion fòrça importanta a la fin dau periòde medievau, Albertus Magnus esitèt pas de criticar certaneis observacions d'[[Aristòtel]] e deis Ancians. Ansin, sei tractats sus leis animaus (''De animalibus''), lei vegetaus (''De Vegetabilibus'') e lei [[minerau]]s (''De mineralibus'') venguèron una basa majora dau saber en Occident fins a l'emergéncia dau movement scientific modèrne.