Sècta : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Crèa en tradusissent la pagina « Secta » |
Cap resum de modificació |
||
Linha 2 :
'''Sècta''' (Del [[latin]] ''sectum'': çò qu'es talhat, separat; del [[francés]] ancian: ''secte'', sete: comunitat religiosa) es una paraula de [[Polisemia|diferents sens]] e [[Connotacion|connotacions]]:<ref name="sectdic">Rodríguez Santidrián, Pedro. </ref><ref name="ety">Harper, Douglas. «[http://www.etymonline.com/index.php?term=sect&allowed_in_frame=0 sect (n.)]» (en anglès). </ref>
* En [[latin]] tardièr significava "grop [[Religions|religiós]] o escòla [[Filosofia|filosofica]]".
* A la mitat del sègle
* Registrat en 1570 coma "còrs organizat [[Religions|religiós]] separat".
* Se considèra mai sovent coma un [[Grop social|grop de personas]] amb d'afinitats comunas ([[Cultura|culturalas]], [[Religions|religiosas]], [[Politica|politicas]], [[Esoterisme|esotericas]], etc.) [[Coesion sociala|unissent]] al dessús de quina relacion sociala que siá jos un [[Lideratge]] [[Carisme|carismatic]] [[Messias|messianic]] o [[profèta]].
* La pèrda del
Carlos Longarela diferéncia per definicion las sèctas destructivas de las sectes en general.
== Sècta religiosa ==
Linha 42 :
Lo 1999 L'Assemblada Nacionala editèt un nòu rapòrt sus "la situacion patrimoniala e financièra de las sèctas a França".<ref>{{Ligam web}}</ref>
Lo [[Congrès dels Deputats (Espanha)|Congrès dels Deputats d'Espanha]] considerèt en 1988 las sèctas destructivas coma un problèma social important que caliá combatre amb de politicas de contraròtle especific per aquel.
Dins l'Estat Espanhòl i aviá unas cent sèctas destructivas en 2000 amb unes 200.000 seguisseires.
En 2007 se publiquèron las darrièras investigacions parlamentàrias amb lo rapòrt 3507 ''La mainadesa violada''".<ref>{{Ligam web}}</ref>
Linha 51 :
== Referéncias ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [http://www.prolades.com/cra/regions/ibero/spain-eng/sectasSR.pdf, Longarela, Carlos. Las Sectas Destructivas y Demoníacas en España, 2000]
|