Sècta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Secta »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 2 :
'''Sècta''' (Del [[latin]] ''sectum'': çò qu'es talhat, separat; del [[francés]] ancian: ''secte'', sete: comunitat religiosa) es una paraula de [[Polisemia|diferents sens]] e [[Connotacion|connotacions]]:<ref name="sectdic">Rodríguez Santidrián, Pedro. </ref><ref name="ety">Harper, Douglas.&#x20;«[http://www.etymonline.com/index.php?term=sect&allowed_in_frame=0 sect (n.)]»&#x20;(en anglès).&#x20;</ref>
* En [[latin]] tardièr significava "grop [[Religions|religiós]] o escòla [[Filosofia|filosofica]]".
* A la mitat del sègle xivXIV aviá lo sens de "sistèma de cresenças o practicas diferentas" e "escòla dins una [[Religions|religion]]".
* Registrat en 1570 coma "còrs organizat [[Religions|religiós]] separat".
* Se considèra mai sovent coma un [[Grop social|grop de personas]] amb d'afinitats comunas ([[Cultura|culturalas]], [[Religions|religiosas]], [[Politica|politicas]], [[Esoterisme|esotericas]], etc.) [[Coesion sociala|unissent]] al dessús de quina relacion sociala que siá jos un [[Lideratge]] [[Carisme|carismatic]] [[Messias|messianic]] o [[profèta]].
* La pèrda del sensneutresens neutre e lo resson de sa [[connotacion]] negativa fa qu'ara los grops socials, que sián sèctas o pas, al monenar atal son plaçat dins una situacion deforables.<ref name="enciclopcat">{{Ligam web}}</ref>
Carlos Longarela diferéncia per definicion las sèctas destructivas de las sectes en general.[4]<ref name="Longarela">Longarela, 2000</ref>
 
== Sècta religiosa ==
Linha 42 :
Lo 1999 L'Assemblada Nacionala editèt un nòu rapòrt sus "la situacion patrimoniala e financièra de las sèctas a França".<ref>{{Ligam web}}</ref>
 
Lo [[Congrès dels Deputats (Espanha)|Congrès dels Deputats d'Espanha]] considerèt en 1988 las sèctas destructivas coma un problèma social important que caliá combatre amb de politicas de contraròtle especific per aquel.[4]<ref name="Longarela">Longarela, 2000</ref>
 
Dins l'Estat Espanhòl i aviá unas cent sèctas destructivas en 2000 amb unes 200.000 seguisseires.[4]<ref name="Longarela">Longarela, 2000</ref>
 
En 2007 se publiquèron las darrièras investigacions parlamentàrias amb lo rapòrt 3507 ''La mainadesa violada''".<ref>{{Ligam web}}</ref>
Linha 51 :
 
== Referéncias ==
<references/>
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* [http://www.prolades.com/cra/regions/ibero/spain-eng/sectasSR.pdf, Longarela, Carlos. Las Sectas Destructivas y Demoníacas en España, 2000]
* {{Cite book}}, Carlos.