Esclavatge : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
ortografia e gramatica
Cap resum de modificació
Linha 21 :
Parièirament los [[Pòble arab|arabs]] mantenguèron un trafèc important d'esclaus africans, tant a travèrs de rotas que traversavan lo [[Sahara]] coma a travèrs de la còsta orientala d'[[Africa]], en particular l'Isla de [[Zanzibar]]. Aqueste comèrci s'espandiguèt dempuèi lo [[sègle VII]] fins al [[sègle XX]] e arribèt a de proporcions similaras o superioras al comèrci negrièr de l'Atlantic.
 
Lo nombre de persones esclavadas desrabadas d'Africa fluctua, en foncion de las diferentas estimacions entre 10 e 28 milions de personas,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Xifres de la esclavitud]</ref> encara que n'i a que parlan de 60 milions. Fins a 1850, almens 13 milions va anar a pararanèron a las colonias d'America, especialmentespecialament America del Nòrd e la Cariba. AE mai l'investigador Enrique Peregalli, calcula que caldriacaldriá afegirajustar un 25% de mortsmòrts durant leslas capturescapturas ie un altreautre 25% durant lo viatge per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.pdf La esclavitud: Amèrica conquerida, Àfrica esclavitzada]</ref> AE mai se calcula que 17 milions foguèron venduts dins l'ÍndicÍndia, Orient Mejan e lo nòrd d'Africa.
 
Las principalas poténcias esclavatgistas que foguèron implicadas dins lo comèrci e transpòrt de personas esclavatgizadasesclavadas originàrias d'Africa a la TractaTracha Atlantica, serián segon d'estimacions: <ref> Thomas, Hugh. La Tracta d'Esclaus, 1997. </ref>
 
* [[Estats Units]] / America del Nòrd britanica 1 775 000 dins lo nòrd e 3 950 000 dins las colonias del sud <ref> [http://eh.net/encyclopedia/article/wahl.slavery.us EH.Net Enciclopèdia: l'esclavatge dins los Estats Units</ref>
Linha 29 :
* [[Portugal]] / [[Brasil]] 4 650 000
 
* [[GrandGranda Bretanha]] 2 600 000
 
* [[Espanha]] 1 600 000
Linha 42 :
 
== La fin de l'esclavatge ==
L'[[abolicionisme]], valent a dire l'oposicion politica e sociala a l'esclavatge, apareguèt pro rapidament aprèp que l'esclavatge venguèt una practica frequenta dins cèrtas societats, pasmens demorèt plan minoritari a la debuta. Aital l'intervencion del fraire [[Bartolomé de las Casas]] permetèt de liberar las populacions nadivas d'America de l'esclavatge, pasmentspasmenns la practica afèctet sulpic los pòbles africans, las victimas mai importantas de l'esclavatge. Durant lo sègle XVII, qualques grops religioses coma los [[quakers]] e d'autres condamnèron aquel tractament que consideravan contrari a l'etica [[Cristianisme|crestiana]] e durant lo sègle XVIII los pensaires racionalistas del [[Sègle de las Luses]] critiquèron lo sistèma per sa violacion dels [[dreches de l'òme]]. Calguèt esperar pasmens la fin d'aquel sègle per veire aparéisser la fin de l'esclavatge dins divèrses païses (coma se pòt contemplar dins lo tablèu seguent per çò qu'es del continent american):
 
<timeline>