Romania : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
→‎La Romania independenta : Carta geo animada, evolucion de la RO
Cedric31 (discussion | contribucions)
correccion ortografica
Linha 85 :
==== Leis originas ====
 
Situada au sud-èst d'[[Euròpa]], Romania foguèt una dei premierei regions dau [[continent]] onte penetrèt l'[[agricultura]]. A partir dau millenari VIII av. JCabC, plusors culturas [[Preïstòria|preïstoricas]] se desvolopèron donc sus lo territòri romanés ([[cultura de Salcuta|Salcuta]], [[cultura de Hamangia|Hamangia]], [[cultura de Gumelnita|Gumelnita]], [[cultura de Cucuteni-Tripolie|Cucuteni-Tripolie]], [[cultura de Delul Melcilor-Glina|Delul Melcilor-Glina]], [[cultura de Cucuteni|Cucuteni II]]...). MestrejèronMestregèron la produccion de [[terralha]]s, d'[[otís]] e de [[joièu]]s e laissèron de vestigis [[art]]istics ([[escultura]]s) ò [[religion|religiós]] ([[tomba]]s). Pasmens, au sègle XII av. JC, una crisi [[clima]]tica entraïnèt una importanta demenicion de la populacion e l'abandon de mai d'un site.
 
Aqueu vuege [[demografia|demografic]] favorizèt l'installacion de populacions [[Indoeuropèus|indoeuropèas]] a l'origina dei [[civilizacion]]s de [[civilizacion de Tei-Monteoru|Tei-Monteoru]] e dei [[Cultura dei tombas d'arcana|tombas d'arcana]]. Donèron naissença ai pòbles illirians e [[Tràcia|tracians]] qu'ocupavan la region durant l'[[Antiquitat]]. En particular, au sègle I av. JC, lei Dacis, un pòble tracian septentrionau, s'installèt dins lei regions orientalas de la Romania actuala. A la fin dau sègle seguent, ataquèron l'[[Empèri Roman]] sota lo comandament dau rèi [[Diuppaneus]]. La repòsta [[Empèri Roman|romana]] foguèt violenta e l'emperaire [[Trajan]] ([[98]]-[[117]]) conquistèt lo territòri daci entre [[101]] e [[106]].
Linha 115 :
[[File:Romania - Division territòriala vèrs 1750.png|thumb|right|Principats de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia]] vèrs [[1750]].]]
 
Dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XVIII, l'equilibri [[Balcans|balcanic]] entre [[Àustria]] e l'[[Empèri Otoman]] foguèt trebolat per l'arribada dei [[Russia|Rus]] dins la region. En [[1774]], lo tsar obtenguèt un drech de « remonstrançaremostrança » sus la gestion turca dei dos principats. Puei, en [[1792]], lei Turcs deguèron cedir sei territòris en delà de [[Dniestr]], çò qu'entraïnèt la formacion d'una [[frontiera]] entre [[Russia]] e [[Moldàvia]].
 
Per limitar l'influéncia [[Russia|russa]] dins lei principats romanés, la tutèla [[Empèri Otoman|otomana]] i venguèt alora pus pesanta. Pasmens, en [[1806]], la destitucion dau governador [[Constantin Ypsilanti]], jutjat tròp favorable ai Rus, entraïnèt una guèrra novèla. Tornarmai perduda per lei Turcs, entraïnèt l'annexion de [[Bessaràbia]] e de [[Budjak]] (la zòna litorala annexada en [[1538]] per [[SOlimanSoliman lo Magnific|Soliman]]). Una partida de la populacion romanesa venguèt ansin russa e lo demorèt fins a la [[Premiera Guèrra Mondiala]].
 
==== La tutèla russoturca e l'emergéncia dau nacionalisme romanés ====
Linha 125 :
Après la [[Revolucion Francesa]], leis idèas novèlas agantèron la societat romanesa e favorizèron l'emergéncia de movements [[nacionalisme|nacionalistas]] coma l'[[Eteria]] [[Grècia|grèga]] que teniá de relèus au sen de la populacion grèga de Romania e coma lo movement de [[Tudor Vladimirescu]]. La revòuta aguèt luòc en [[1821]] e lei dos caps ocupèron [[Bucarèst]]. Pasmens, mau capitèron de s'unir e foguèt [[Tudor Vladimirescu|Vladimirescu]] per [[Alexandre Ypsilanti]] (cap locau de l'[[Eteria]]). Puei, ostil ai movements revolucionari, l'[[Russia|Empèri Rus]] laissèt leis Otomans restablir l'òrdre.
 
Pasmens, l'entenduda entre [[Russia|Rus]] e [[Empèri Otoman|Turcs]] durèt gaire e una novèla guèrra se debanèt en [[1828]]-[[1829]]. Ganhada per lei premiers, establiguèt una mena de « condominium » turcorus sus [[Valaquia]] e [[Moldàvia]]. Definit dins lei Reglaments Organics de [[1830]], entraïnèt la formacion d'institucions modèrnas (assemblada generala, conseu dei ministres...) dins cada principat. Lei ''hospodar'' foguèron remplaçats per dos princes reinants elegits per la [[vida]] ambé l'acòrd de [[ConstantinòbleConstantinòple]] e susvelhats per dos cònsols rus.
 
==== L'insureccioninsurreccion de 1848 ====
 
En [[1848]], [[Valaquia]] e [[Moldàvia]] foguèron tocadas per lei contracòps de la [[Revolucion Francesa de 1848]]. En junh, sota l'influéncia de [[nacionalisme|nacionalistas]] coma [[Alexandre Ion Cuza]] ò [[Ion Bratianu]], una insureccioninsurreccion comencèt a [[Bucarèst]] exigissent de reformas politicas e la formacion d'una Romania unida e [[independéncia|independenta]]. Pasmens, en setembre, de tropas [[Empèri Otoman|otomanas]] e [[Russia|russas]] intrèron dins lei dos principats per i restablir l'òrdre. Lei Reglaments Organics foguèron suspenduts en [[1849]] e lo sistèma dei ''hospodar'' restablit.
 
==== De l'autonòmia a l'independéncia ====
Linha 135 :
[[File:Romania - Romania en 1878.png|thumb|Romania en 1878.]]
 
La revirada de la revòuta de [[1848]] entraïnèt l'[[exili]] de mai d'un [[patriotisme|patriota]] romanés en [[Euròpa Occidentala]], especialament en [[França]]. Aquò permetèt d'interessar [[París]] e [[Londres]] a la causa romanesa e la segonda mitat dau sègle XIX veguèt la mesa en plaça progressiva de l'[[independéncia]]. D'efèctefècte, en [[1856]]-[[1858]], dins l'encastre de la [[Guèrra de Crimèa]] ([[1853]]-[[1856]]), lei Francobritanics impausèron la fin dau [[protectorat]] rus sus la region, la creacion d'un divan cargat de revisar lei Reglaments Organics e la creacion d'una cort de justícia comuna ai dos principats. En [[1859]], leis assembladas de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia]] elegiguèron lo meteis prince ([[Alexandre Ion Cuza]]) entraïnant ''[[de facto]]'' l'unificacion dau país (reconeguda per lo sultan en [[1861]]).
 
Alexandre mau contentèt lei [[conservatisme|conservadors]] amb uneuna reforma agrària e lei [[liberalisme|liberaus]] ambé l'instauracion d'un regime autoritari. En [[1866]], foguèt donc obligat d'abdicar. [[Carol Ièr|Carles de Hojenzollern-Sigmaringer]], prince alemand parent dau rèi de [[Prússia]] e de l'emperaire de [[França]], foguèt alora proclamat prince de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia]] en mai. Puei, la meteissa annada, una [[constitucion]] novèla creèt un principat unificada de Romania.
 
En [[1878]], aprofichant un ennau conflicte entre [[Russia|Rus]] e [[Empèri Otoman|Otomans]], Romania jonhèt lo camp rus e negocièt son [[independéncia]] a la [[Conferéncia de Berlin]]. Per aquò, deguèt abandonar lei territòris rus annexats lòng de la frontiera moldava a l'eissida de la [[Guèrra de Crimèa]]. En cambi, obtenguèt [[Dodrudja]] (e i reconóisser ai [[islam|musulmans]] de drechs politics egaus ai Romanés). Ansin, l'independéncia foguèt internacionalament reconeguda en [[1880]].
Linha 143 :
=== La Romania independenta ===
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010 es.gif|right|thumb|Evolucion del territòri romanés dempuèi 1859 (esp.)]]
 
==== De l'independéncia a la desfacha de 1916 ====
 
Linha 151 ⟶ 152:
==== La formacion de la Granda Romania ====
 
Après la desfacha de [[1916]], l'armada romanesa tenguèt un ròtle segondari sus lo frònt orientau. Après lo començament de la [[Revolucion Russa]], foguèt enceuclada per seis adversaris e obligada de signar un [[armistici]] en decembre de [[1917]]. Deguèt restituir la [[Dobrudja dau Sud]] a [[Bulgaria]] e laissar leis Empèris Centraus esplechar lei ressorsas de [[Valaquia]] per son esfòrç de guèrra. Pasmens, [[Bucarèst]] aprofichètaprofechèt lo caòs en [[Ucraïna]] per estendre son territòri vèrs l'èst. En particular, en març de [[1918]], de Romans prenguèron lo contraròtle de [[Chisinau]] onte proclamèron la reünion dei regions romanesas de l'[[Empèri Rus]] a Romania.
 
Puei, en novembre de [[1918]], lei Romans se revoutèron còntra leis Empèris Centraus e participèron tornarmai a la guèrra. Ocupèron [[Transilvània]] e lo mes seguent, una assemblada de captaus ne votèt l'annexion. La [[Tractat de Versalhas|Conferéncia de Versalhas]] definiguèt lei [[frontiera]]s novèlas dau país qu'annexèt [[Transilvània]], [[Bucovina]] e [[Bessaràbia]]. En mai d'aquò, [[Bulgaria]] deguèt tornarmai cedir la [[Dobrudja dau Sud]]. Aquelei modificacions territòrialas foguèron fòrça mau acceptadas per leis [[Ongria|Ongrés]] qu'assaièron de s'i opausar. Pasmens, la mesa en plaça d'un regime [[comunisme|comunista]] a [[Budapèst]] permetèt ai Romanés de menar una guèrra d'amplor còntra sei vesins, d'ocupar militarament sa [[capitala]] d'aost e de novembre de [[1919]] e de li impausar de concessions suplementàrias (mitat de [[Banat]] e divèrsei territòris frontaliers ambé lei vilas d'[[Arad]], d'[[Oradea]] e de [[Satu Mare]]).
Linha 161 ⟶ 162:
En [[1920]], Romania aviá ansin doblat sa superficia de [[1914]]. Pasmens, son territòri assostava d'ara endavant mai d'una minoritat [[etnia|etnica]] (8% d'[[Ongria|Ongrés]], 4% d'[[Alemanha|Alemands]], 4% de [[judaïsme|judieus]], 3% d'[[Ucraïna|Ucraïnians]]). En mai d'aquò, la diversitat religiosa èra tanben fòrça importanta ambé d'[[Ortodoxia|ortodòxs]] (72% de la populacion), de [[Catolicisme|catolics]], d'uniates, de [[Protestantisme|protestants]] (luterians, calvinistas...), de [[judaïsme|judieus]] e de [[islam|musulmans]]. Per reglar aquelei questions, la constitucion de 1923 assegurava un respèct estricte dei [[drech]]s dei minoritats. Pasmens, dins lei fachs, ambé la desagregacion rapide de la [[democracia]] romanesa, lei tensions se multipliquèron.
 
D'efèct, a sa [[mòrt]], [[Ferrand Ièr de Romania|Ferrand I{{èr}}]] assaièt d'empachar son fiu [[Carol II de Romania|Carol]] de prendre lo poder. NomètNommèt donc son segond fiu, [[Miquèu Ièr de Romania|Miquèu]], coma eiretier. Pasmens, coma lo rèi novèu èra un enfant, aquò necessitèt la creacion d'una [[regéncia]] que foguèt reversat en [[1930]] per [[Carol II de Romania|Carol]] e e sei partisans. En [[1938]], après uech de regime parlamentari ineficaç, [[Carol II de Romania|Carol II]] prenguèt dirèctament lo poder, enebiguèt lei [[partit politic|partits politics]] e executèt lei caps dau movement [[faissisme|faissista]] de la [[Garda de Fèrre]].
 
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
Linha 177 ⟶ 178:
[[File:Romania - Romania après la Segonda Guèrra Mondiala.png|thumb|Romania après la Segonda Guèrra Mondiala.]]
 
A partir de març de [[1945]], lei tropas [[URSS|sovieticas]] de Romania meteguèronmetèron en plaça un [[govèrn]] dirigit per [[Petru Groza]] que menèt una reforma agrària, demobilizètdesmobilizèt l'armada romanesa e organizèt d'eleccions liuras en novembre de [[1946]]. Probablament trucats, lei resultats donèron la victòria ai [[comunisme|comunistas]] e a seis aliats. Puei, en decembre de [[1947]], lo rèi [[Miquèu Ièr de Romania|Miquèu]] foguèt obligat d'abdicar entraïnant la proclamacion d'una republica populara. Lo modèl [[URSS|sovietic]] foguèt alora largament impausat a la societat romanesa e [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]] venguèt la figura principala dau regime.
 
Pasmens, dins lo corrent deis annadas 1950, Romania obtenguèt una certana autonòmia au sen dau blòt [[URSS|sovietic]] ambé lo retirament dei tropas sovieticas, l'organizacion d'una politica industriala pròpria e un raprochament ambé lei país occidentaus. Après la [[mòrt]] de [[Gheorghe Gheorghiu-Dej|Gheorghiu-Dej]] en [[1965]], lo regime foguèt dominat per [[Nicolae Ceausescu]] que contunièt la politica de son predecessor (reconóissençareconoissença de la [[Alemanha de l'Oèst|RFA]], refús de participar a l'invasion de [[Checoslovaquia]]...). Pasmens, au sen de son país, [[Nicolae Ceausescu|Ceausescu]] renforcèt lo ròtle de la polícia politica (''[[Securitate]]'') e dau Partit. Pauc a pauc, donèt tanben una orientacion [[nacionalisme|nacionalista]] au regime.
 
Leis annadas 1970 foguèron marcadas per l'aparicion de dificultats economicas que se transformèron pauc a pauc en crisi grèva. Entraïnèron de restriccions mai e mai importantas e l'adopcion de la politica de « sistematizacion ». Destinada a racionalizar la produccion, entraïnèt la destruccion de mai d'un [[vilatge]] e lo desplaçament deis abitants dins de lotjaments collectius. Vengut fòrça impopular, [[Nicolae Ceausescu|Ceausescu]] foguèt reversat e executat après una brèva revolucion que se debant dau 22 au 25 de decembre de [[1989]].
Linha 185 ⟶ 186:
==== Romania dempuei 1989 ====
 
Dempuei [[1989]], Romania a adoptat d'institucions [[democracia|democraticas]] e jonhat lo blòt occidentau. Pasmens, lo país contunia de faciar de problemasproblèmas economics importants. D'efèct, leis eleccions de mai de [[1990]] foguèron ganhadas per lo [[Frònt de Salut Nacionau]] (FSN) dirigits per de captaus de la ''nomenklatura'' dau periòde [[comunisme|comunista]]. Sa figura principala, [[Ion Iliescu]], foguèt elegit a la presidéncia. Dins un contèxte economic malaisat en causa de l'afondrament generau dau blòt [[URSS|sovietic]], [[Ion Iliescu|Iliescu]] gardèt lo poder gràcias au sostèn dei fòrças eissidas dau regime [[comunisme|comunista]] (''nomenklatura'', companhiás estatalas, sindicat dei minaires...). Tornat elegir president en [[1992]] (66% dei sufragis exprimits), limitèt la liberalizacion de l'economia mai poguèt pas empedirempachar lo desvolopament de la [[corrupcion]]. Pasmens, l'economia comencèt de se redreiçar a partir de [[1994]].
 
L'oposicion ganhèt leis eleccions de [[1996]] e [[Emil Constantinescu]] remplacèt [[Ion Iliescu]]. Engatjèt una politica de reformas liberalas e raprochèt lo país de l'[[Union Europèa]] e de l'[[OTAN]]. Pasmens, sei mesuras entraïnèron una novèla crisi economica que durèt de [[1997]] a [[1999]]. En [[2000]], [[Ion Iliescu]] foguèt tornarmai elegit e son Premier Ministre, [[Adrian Nastase]], capitèt de redreiçar la situacion economica. Romania venguèt ansin membre de l'[[OTAN]] e de l'UE en [[2007]]. Pasmens, leis escandòlsescandals financiers minèron la populacion dau govèrn que perdiguèt leis eleccions de [[2004]] au profiech de [[Traian Basescu]]. Lo país foguèt durament tocat per la [[crisi economica de 2008]] e [[Traian Basescu|Basescu]] apliquèt de mesuras d'austeritat drasticas (aumentacion deis impòsts indirèctes, licenciament de {{formatnum:200000}} foncionaris...). En [[2014]], lo liberau [[Klaus Iohannis]] foguèt elegit a la presidéncia.
 
== Politica ==
Linha 250 ⟶ 251:
== Lengas de Romania ==
 
La lenga oficiala de RomàniaRomania es lo [[romanés]]. Es la lenga mairala d'aperaquiaperaquí 90,6% de la populacion<ref>recensament de 2011</ref>. I a tanben de minoritats significativas installadas dempuèi de sègles.
 
VèireVeire : [[lengas de Romania]]
 
== Demografia ==
Linha 258 ⟶ 259:
Segon lo recensament de 2011, i auriá 19 042 936 estatjants. (2002: 21 680 974). Aquela baissa es la consequéncia d'una emigracion importanta (mai de 250 000 per an sul periòde 2002-2011), atal coma d'una feconditat flaca (1,36). En 2011, lo taus de natalitat èra de 10,3 e la mortalitat de 13,2.
 
vèireveire : [[Demografia de Romania]]
 
== Liames intèrnes ==