Solanum tuberosum : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Gabones (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Cedric31 (discussion | contribucions)
correccion ortografica
Linha 13 :
Cal pas confondre aquesta ''trufa'' dicha '''trufa blanca''' amb la [[rabassa|trufa]] qu'es un campairòl dich '''trufa negra'''.
 
En [[lemosin]] a tanben lo nom de ''coca'', ''poma/pom de tèrra'', ''poma ar tèrra'', ''poma-pòrc'', ''pomeitèrra'', ''trefa'', ''trefla'', ''tròfla'', ''trofla'', ''tofla'', ''truefla'' (e tanben ''pompira'' o '' patata'' e '' trufa'' se dison en los parlars nordnòrd-occitans).
 
En [[auvernhat]] i a ''coca'' e a costat de ''trufa'' las variantas ''trifa'', ''trèfa'', ''trèfla'', ''trefòla'', ''trifòla'', ''tripola'', ''trufe''.
 
== Istòria ==
Sols los abitants dels [[Andes]] [[Peró|peroviansperuvians]] coneissián la trufa, apelada ''papa'' en [[quíchoa]]. La cultivavan prèp de 1000 ans abans J-C. La primièra descripcion coneguda data de [[1533]], que la devèm a [[Pedro de Cieza de León]] dins sa ''Cronica de Peró''. Introducha en [[Espanha]] en [[1534]], es cultivada per de [[monge]]s de [[Sevilha]] en [[1573]] tanben jol nom de ''papa''. En dos sègles, la trufa va conquerir [[Euròpa]]: d'en primièr en Espanha ont prendrà lo nom de ''patata'', puèi [[Itàlia]] ''taratoufffli'' ({{cita|pichona trufa}}), [[Irlanda]] ''potato'', [[Alemanha]] puèi França. Es introducha en França vèrs [[1540]] e cultivada en Naut Vivarés a [[Sant Auban d'Ai]] (sota lo nom de ''trifòla''). Es figurada pel primièr còp per [[Gaspard Bauhin]] dins ''Pinax Theatri Botanici'' de [[1596]].
[[Fichièr:Solanum_tuberosum.png|thumb|250px|right|Illustracion extracha de ''Theatri botanici'' (1671) de Gaspard Bauhin.]]
 
Linha 120 :
 
 
Dins las regions de granda produccion, coma lo [[Nòrd-Pas de Calais]] e [[Picardia (region)|Picardia]] en França, la trufa a fach nàisser una importanta industria de transformacion industriala, que produsís en particular de ''chips'', de [[purèa de trufas|purèa]] desidratada, de preparacions subregeladassusgeladas...
 
Se precisarà tanben qu'a partir del [[sègle XIX]], l'[[bevenda alcolizadaalcoolizada|alcòlalcoòl]] de trufa serviguèt per confeccionar la [[vodka]], mas qu'uèi aqueste usatge es gaireben desaparegut.
 
=== Usatge industrial ===
 
La fecula, apelada tanben [[amidon]], a d'utilizacions nombrosas. Dins l'alimentationalimentacion, ne pòt remplaçar la [[farina]], èsser emplegada coma espessidor dins les [[salsa]]s. S'utiliza tanben dins la [[pastissariá]] industriala e la confeccion de las [[biscòta]]s.
 
Mas es dins l'industria non alimentària que bnne trapam la màger part de las utilizacions : dintra dins la composicion de mantun [[medicament]], dins la del roge de pòtas o dels cambis per nenets, dins la [[papier|papetariá]], lo [[textil]], lo contraplacat. Tractat per aiga cauda, l'amidon es sonat ''empés'' e dintra dins la confeccion du [[caucho (material)|caucho]] o dins lo glaçatge del papièr per fòto.
Linha 132 :
Çò ne ramentarem per memòria l'empesatge dels còls o punhets de camisas, disparegut uèi lo dia.N'es tot parièr l'amidon fòrça mens utilizat dins la fabricacion de còlas o pegaments.
 
La trufa crusa est manjada pel pacient per arrestar lo dissenteridissentèri.
 
== Enemics de la trufa ==
Linha 138 :
* [[Mildió]] (''Phytophthora infestans''),
* [[Rizoctone brun]] (''Rhizoctonia solani''),
* [[GangrènaGangrena de la trufa]] (''Phoma exigua''),
* [[Fusariòsa]]
* [[Poiriduras bacterianas]] (bacterias),
Linha 144 :
* [[Gala argentada]] (''Helminthosporium solani''),
 
=== Principals estalhairesestalaires ===
* [[Altisa de la trufa]] (''Psylliodes affinis''),
* [[Cicadela des grillures de la vigne]] (''Empoasca vitis''),
* [[Dorifòr]] (''Leptinotarsa decemlineata''),
* [[Escarabat]] comun (''Melolontha melolontha''),
* [[NematòdiNematòde]]s de gala de las rasigas (''Meloidogyne'' spp.),
* [[NematòdiNematòde daurat]] (''Globodera pallida''),
* [[Noctuela de las sègas]] (''Agrotis segetum''),
* [[Pichon limaçlimauç gris]] (''Deroceras reticulatum''),
* [[Pesolh verd del pressequièrperseguièr]] (''Myzus persicae''),
* [[Pesolh]] verd de la ròsa e de la trufa (''Macrosiphum euphorbiae''),
* [[Pesolh negre de la fabafava]] (''Aphis fabae''),
* [[Pesolh de la digitala]] (''Aulacorthum solani''),
* [[Bernat pudent verd dels brots]] (''Lygus pabulinus'').