1761 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 6 :
== Eveniments ==
 
=== [[Occitània]] ===
 
*
 
=== [[França]] ===
 
{{veire|Guèrra de Sèt Ans}}
*
 
Perseguida de la [[Guèrra de Sèt Ans]] e dei desfachas còntra lei Britanics. D'efèct, dins lei colonias, l'impossibilitat per la marina francesa d'avitalhar sei tropas entraïnèt una tiera de desfachas. Premier, lei fòrças francesas de la peninsula indiana capitulèron lo 22 de genier a l'eissida dau [[sètge de Pondichéry (1760-1761)|sètge de Pondichéry]]. Puei, en [[America]], après sa victòria en [[Canadà]] (→ [[1760]]), lei Britanics se concentrèron sus leis [[Antilhas]] onte prenguèron aisament [[Hispaniola]]. Enfin, en [[Euròpa]], lei problemas de comandament e de coordenacion entre lei diferenteis armadas francesas se melhorèron pas. En despiech d'una superioritat numerica clara ({{formatnum:100000}} a {{formatnum:140000}} òmes còntra {{formatnum:60000}} a {{formatnum:70000}}), lei Francés foguèron batuts a [[Batalha de Villinghausen|Villinghausen]] (15-16 de julhet) e deguèron arrestar plusors còntra-ofensivas.
=== Euròpa ===
 
=== [[Euròpa]] ===
 
{{veire|Guèrra de Sèt Ans}}
 
==== [[Àustria]] ====
 
Perseguida de la [[Guèrra de Sèt Ans]] en despiech dei dificultats economicas que començavan de tocar [[Austria]]. Coma leis annadas precedentas, la manca d'iniciativa dei [[generau]]s austrians empachèt [[Viena (Àustria)|Viena]] d'aprofichar la manca d'efectius prussians per acabar la guèrra. Ansin, leis operacions de l'annada se limitèron a la presa de [[Schweidnitz]] dins lo corrent d'octòbre.
 
==== [[Corsega]] ====
 
Creacion d'una [[moneda]] còrsa ambé l'inauguracion d'un obrador installat a [[Muratu]]. Aquò èra la perseguida de l'òbra dau govèrn [[Pasquale Paoli|Paoli]] per dotar rapidament la Republica (fondada en [[1755]]) d'institucions modèrnas.
 
==== [[Prússia]] ====
 
[[File:Fall of Kolberg in 1761.jpg|thumb|Pintura representant la casuda de la fortalesa prussiana de [[Kolberg]] lo 16 de decembre.]]
 
Après lei desfachas e lei pèrdas deis annadas precedentas, lo rèi [[Frederic II de Prússia|Frederic II]] ([[1740]]-[[1786]]) deguèt adoptar una estrategia defensiva. Aquò empachèt pas leis Austrians e lei Rus de conquistar [[Schweidnitz]] (octòbre) e [[Kolberg]] (decembre) mai l'arribada de la sason ivernenca permetèt pas a seis adversaris d'aprofichar aquelei succès (→ [[1762]]). Dins aquò, lei situacions militara e economica de [[Prússia] demoravan malaisadas.
 
==== [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] ====
 
Après sei succès de [[1760]], lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] contunièt d'enregistrar de victòrias còntra [[França]]. Premier, ais [[Índia]]s, [[Pondichéry]] capitulèt lo 22 de genier après mai de quatre mes de resisténcia (→ [[1760]]). Aquò permetèt ai Britanics de venir la poissança europèa dominanta d'[[Índia]] car [[París]] i perdiguèt tota importància. En [[America]], après la presa de [[Canadà]], l'armada britanica decidèt d'atacar lei colonias francesas deis [[Antilhas]] e ocupèt [[Hispaniola]] sensa dificultat (→ [[1762]]). Enfin, en [[Euròpa]], la mobilitat dei fòrças de [[Hannover]] e dei mercenaris britanics permetèt tornarmai de resistir a l'armada francesa que foguèt batuda a [[Batalha de Villinghausen|Villinghausen]] (15-16 de julhet) maugrat una clara superioritat numerica.
 
==== [[Russia]] ====
 
[[Russia]] contunièt de participar a la guèrra còntra [[Prússia]] mai sei fòrças se turtèron tornarmai a la resisténcia de la fortalesa de [[Kolberg]]. Pasmens, au contrari de [[1758]] e de [[1760]], l'armada capitèt de prendre la vila lo 16 de decembre après quatre mes de sètge. L'arribada de l'ivèrn empachèt d'esplechar aquela victòria.
 
=== [[Asia]] ===