Mexic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
Linha 85 :
[[Fichièr:Mexfromspace.PNG|thumb||250px|right|Mexic vist de l'espaci]]
 
Mexic fa partida del subcontinent de l'[[America del Nòrd]]. Geologicament la frontièra entre l'America del Nòrd e l'[[America Centrala]] es l'[[istme de Tehuantepec]], çò que plaça 12% del territòri mexican en aquesta darrièra region; fisiograficament l'ais volcanic transversal de la [[Sierra Nevada (Mexic)|Sierra Nevada]] dividís las doas regions.<ref>NordNòrd-Amèrica, de la ''[http://www.grec.cat Gran ''Enciclopèdia Catalana'']</ref> Geopoliticament, pasmens, la frontièra entre l'America del Nòrd e l'America Centrala es la frontièra amb [[Belize]] e [[Guatemala]], e Mexic es considerat un país nòrd-american.
 
La superfícia totala de Mexic es de {{unitat|1972550|km²}}, qu'inclutz aproximativament 6000 km² d'illas situadas dins l'[[ocean Pacific]] (coma las illas [[illa Guadalupe|Guadalupe]] e [[illas Revillagigedo|Revillagigedo]]), dins la [[mar Cariba]] e dins lo [[Golf de Califòrnia]]. Mexic parteja una frontièra al nòrd amb los [[Estats Units]] de 3141&nbsp;km; al sud amb Guatemala de 871&nbsp;km e amb Belize de 251&nbsp;km.
Linha 173 :
==== Lei Zapotècs e lei Mistècs ====
 
Lei [[civilizacion]]s [[Civilizacion zapotèca|zapotèca]] e [[Civilizacion mistèca|mistèca]] se desvolopèron dins lo sud e lo sud-oèst de l'[[istme de Tehuantepec]]. Probablament influenciats per leis [[Civilizacion olmèca|Olmècs]], lei [[Civilizacion zapotèca|Zapotècs]] acomencèron de formar un estat estructurat a partir de [[-500|500 avC]] que conoguèt son apogèu entre [[300]] e [[700]]. [[Monte Albán]], vila principala de la region, foguèt alora una metropòli majora de [[Mesoamerica]]. Après son declin, lei Zapotècs fondèron d'autrei centres urbans a partir dau sègle X coma [[Mitla]]. Formèron una societat avançada que desvolopèt un sistèma d'[[escritura]] pròpri. Pasmens, au [[sègle XIII]], deguèron faciar l'emergéncia dei [[Civilizacion mistèca|Mistècs]], influenciats per de refugiats toltècs venguts de [[Tula]], que venguèron la poissança principala de la region. D'efècte, lei Mistècs capitèron de conquistar [[Mitla]] e de restaurar [[Monte Albán]]. Pasmens, dins lo corrent dau sègle XV, foguèron vencutsvençuts per leis Astècs e deguèron li pagar un [[tribut]] regular.
 
==== La civilizacion de Teotihuacan ====
Linha 197 :
Leis [[Civilizacion astèca|Astècs]] èran inicialament un pòble nomada dau [[nòrd]] que migrèt vèrs la Vau de [[Mexico]] après la disparicion dei [[Civilizacion toltèca|Toltècs]]. Au contacte dei [[civilizacion]]s [[mesoamerica]]nas, se sedentarizèt e fondèt la [[vila]] de [[Tenochtitlan]] sus una illa dau [[lac Texcoco]] vèrs [[1325]] ò [[1345]]. Dins leis annadas 1370, s'i desvolopèt un poder reiau (''[[tlatoani]]'') que venguèt independent entre [[1426]] e [[1428]] après una guèrra victoriosa còntra la [[ciutat-estat]] d'[[Azcapotzalco]] que dominavan la Vau de Mexico. Dins lo corrent d'aqueu conflicte, se formèt una aliança poderosa entre [[Tenochtitlan]], [[Texcoco]] e [[Tlacopan]] que se mantenguèt e venguèt la basa de la dominacion astèca establida sus la Vau en [[1440]]. Puei, l'expansionisme astèc permetèt la formacion d'un empèri important entre lo [[Golf de Mexic]] e l'[[Ocean Pacific]] enviroutat per d'[[estat]]s [[tribut]]aris. Certaneis estats, coma [[Tlaxcala]], foguèron tanben pas destruchs per permetre d'incursions regularas destinadas a la captura dei presoniers necessaris ai [[sacrifici uman|sacrificis umans]] demandats per la [[religion]] astèca.
 
La societat astèca èra fòrça ierarquizada coma leis autrei [[civilizacion]]s de la region. Dispausava tanben de coneissenças avançadas en [[arquitectura]], en [[matematicas]] e en [[agricultura]]. Desvolopèron tanben un art variat amb una [[literatura]] rica e una mestria de remarca de l'[[escultura]], de la [[pintura]], de la [[metallurgia]] dei metaus preciós. Regardant la [[religion]], lo panteon astèc evolucionèt mai d'un còp car integrèt pauc a pauc de divinitats originaris dei pòbles vencutsvençuts. L'importància dei sacrificis umans i demorèt importanta car certanei ceremònias semblèron necessitar lo sacrifici d'unei centenaus, e de còps d'unei milièrs, d'individús.
 
==== Lei pòbles dau Nòrd ====
Linha 203 :
[[File:MesaVerdeNationalParkCliffPalace.jpg|thumb|right|Vestigis d'un vilatge ancian bastit per lei [[Pueblos]] (uèi sus lo territòri deis [[USA|Estats Units]]).]]
 
Dins lo [[nòrd]] dau Mexic actuau, lei condicions [[clima]]ticas favorizèron pas l'[[agricultura]] e lei pòbles locaus adoptèron generalament un mòde de [[vida]] parcialament ò totalament nomada. Ansin, se lo [[milh]] foguèt pauc a pauc cultivat dins la region dins lo corrent dau millenari I avC, la caça e la culhida i demorèron totjorn importantas e la sedentarizacion foguèt limitada. Regardèt principalament lei [[Pueblos]], installats dins lo nòrd-oèst dau [[Nòu Mexic]] modèrne. Protegit per lo relèu malaisat de la region, bastiguèron de vilatges de quauquei centenaus d'abitants e desvolopèron una cultura pròpria caracterizada per una produccion de [[terralha]]s, la creacion d'un ret d'[[irrigacion]]s e lo teissedura dau [[coton]]. Devesits entre diferentei tribüstribús parlant de lengas diferentas, conoguèron son apogèu entre [[1100]] e [[1300]] avans de declinar lentament probablament en causa d'un cambiament climatic que causèt una demenicion dei precipitacions.
 
{{veire|Chichimècs}}
 
Lei populacions nomadas foguèron dichas [[Chichimècs]] per lei pòbles sedentaris de [[Mesoamerica]]. Aqueu mòt aviá una significacion quasi identica au tèrme [[Euròpa|europèu]] de « Barbars ». Formavan de tribüstribús que desvolopèron d'interaccion ambé lei grandei civilizacions de la region similaras a aquelei deis [[Empèris nomadas|nomadas]] eurasiatics ambé l'[[Empèri Bizantin]] ò ambé [[Republica Populara de China|China]]. En temps normau, un equilibri militar precari èra establit marcat per incursions regularas per pilhar lei regions sedentàrias e d'expedicions punitivas per se venjar ò sometre lei nomadas. En temps de crisi dei civilizacions [[mesoamerica]]nas, lei Chichimècs èran capables de conquistar lo sud sedentarizat entraïnant l'afondrament deis estats locaus. Pasmens, en causa de la feblessafeblesa demografica dei venceires e de la prefondor culturala dei vencutsvençuts, lei nomadas adoptavan rapidament lo mòde de vida dei sedentaris entraïnant la formacion de civilizacions novèlas que gardavan un nombre important de trachs comuns ambé leis estats ancians. Un exemple d'aqueu procès es donat per lo pòble toltèc que fasiá probablament partida dei Chichimècs que pilhèron [[Teotihuacan]] au sègle VIII. Pasmens, tre lo sègle seguent, avián adoptat la màger part de la cultura d'aquela vila e foguèron alora a l'origina d'una civilizacion brilhanta. A son torn, destrucha per lei Chichimècs au sègle XII, venguèt la fònt d'inspiracion culturala deis estats seguents, especialament d'aqueu deis Astècs de [[Tenochtitlan]].
 
=== Lo periòde espanhòu ===
Linha 219 :
Après aquela victòria, leis Espanhòus se dirigiguèron vèrs lo [[sud]] e l'[[oèst]]. En despiech de resisténcias duras, la màger part deis estats [[mesoamerica]]ns foguèron conquistats après quauqueis annadas de combat. Coma per leis Astècs, lei [[malautiá]]s europèas qu'èran encara desconegudas sus lo [[continent]] [[america]]n ([[vairòla]], [[Sarrampiu|senepion]]...) foguèron d'aliadas importants per lei ''[[conquistador]]s''. En revènge, la conquista de la [[peninsula]] de Yucatan foguèt fòrça malaisada en causa de la resisténcia acarnada de certanei pòbles maias que repleguèron doas invasions avans de capitular en [[1542]]. Dins lo sud de la [[peninsula]], certanei ciutats-estats, protegidas per la [[jungla]], resistiguèron fins a la fin dau sègle XVII ([[Tayasal]] fins a [[1697]]). Puei, au [[nòrd]] de la Vau de [[Mexico]], leis Espanhòus se turtèron a la resisténcia dei nomadas [[chichimècs]]. De [[1550]] a [[1590]], una tiera d'expedicions assaièron sensa succès de lei sometre. Pasmens, dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle seguent, una estrategia novèla basada sus la negociacion e lo desvolopament de l'[[agricultura]] permetèt ais Espanhòus d'estendre pauc a pauc son influéncia dins la region. Vèrs [[1650]], l'autoritat espanhòla i èra plus contestada e lei Chichimècs avián largament adoptat la cultura mestissada de l'Empèri Espanhòu.
 
Enfin, dins lo corrent dau sègle XVIII, leis Espanhòus assaièron de se dirigir vèrs lo nòrd e vèrs lo nòrd-èst per blocar l'avançada dei [[Russia|Rus]], dei [[Reiaume Unit|Britanics]] e, subretot, dei [[França|Francés]]. Ansin, acomencèt la colonizacion de [[Tèxas]] ambé la fondacion de San Antonio en [[1718]]. Puei, se debanèt la colonizacion de la [[Califòrnia]] Auta dins leis annadas 1770. Dins aquò, en causa de mejans limitats, la preséncia espanhòla i demorèt limitada. De mai, per avançar vèrs aquelei regions, leis Espanhòus deguèron luchar còntra lei tribüstribús nomadas amerindianas coma lei Navajos e leis [[Apaches]].
 
==== L'esplecha coloniala de Mexic ====
Linha 229 :
Lo nivèu inferior de l'administracion èra ocupat per lei governadors de províncias e per leis autoritats localas, especialament aquelei dei vilas qu'èran elegits per lei captaus. Una caracteristica d'aquela administracion èra l'importància de la corrupcion entre lei foncionaris. D'efèct, certanei, magerament lei ''corregidors'' que tenián de poders fiscaus e de policía, èran mau pagats per lo [[govèrn]] [[Espanha|espanhòu]] e assaiavan donc de s'enriquir au detriment de la populacion. Lei zònas poblats d'Indians foguèron generalament pus tocadas per aqueu fenomèn.
 
La darriera institucion importanta de l'Empèri Espanhòu èra la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]]. Format unicament de Blancs fins a la segonda mitat dau [[sègle XVIII]], èra caracterizat per sei ressorsas economicas fòrça importantas e per la rivalitat permanenta entre lei diferents òrdres [[religion|religiós]] e lo [[clergat]] secular. La richessa de la Glèisa èra liada ai dons e ai laissas dei fidèus, lei revenguts eissits d'aquelei bens e lo [[dèime]]. Gràcias a aquelei ressorsas, la Glèisa poguèt finançar la bastida de [[glèisa]]s, s'ocupar de l'ensenhament e de la santat, ajudar lei paures e prestar de sòus. Enfin, aguèt un ròtle major dins l'evangelizacion deis Indians e contunièt per la seguida de considerar que lei pòbles auctonòmsautoctòns fasián partida de son ressòrt.
 
Lei resèrvas e jaciments d'[[aur]] e d'[[argent (metal)|argent]] concentrèron inicialament l'atencion deis [[Espanha|Espanhòus]]. Pasmens, en fòra de [[Zacatecas]], lei minas foguèron finalament raras e la produccion declinèt a partir de la fin dau sègle XVII. L'activitat principala venguèt alora l'[[agricultura]] que son desvolopament foguèt rapidament encoratjat per l'imigracionimmigracion d'Espanhòus venguts participar a l'esplecha miniera. Se formèt alora un modèl de tenements fòrça grands tenguts per una [[aristocracia]] terrenala (''hacienda''). Un [[monopòli]] dau comèrci entre [[Espanha]] e sei [[colonialisme|colonias]] foguèt establit — contornejat per la còntrabanda encoratjada per leis [[Anglatèrra|Anglés]], leis [[Païses Basses|Olandés]] e lei [[França|Francés]] — e lo [[pòrt]] foguèt desvolopat per permetre lei cambis ambé la metropòli.
 
==== La formacion de la societat ispanoamerica ====
Linha 265 :
[[File:Iturbide Emperador by Josephus Arias Huerta.jpg|thumb|right|Retrach de l'emperaire [[Augustin Ièr de Mexic]].]]
 
En [[1807]]-[[1808]], l'invasion de l'[[Espanha]] [[peninsula]]ra per lei [[Francés]] de [[Napoleon Bonaparte|Napoleon I{{èr}}]] e l'acomençament de l'insureccioninsurreccion populara espanhòla entraïnèt l'afondrament de l'autoritat reiala remplaçada per una [[junta]] suprèma que se transformèt rapidament en conseu de [[regéncia]]. De combats durs e [[sang|saunós]] se debanèron fins a la fin de [[1813]] còntra lei Francés e lo conseu convoquèt de Cortes cargadas de redigir una [[constitucion]], adoptada en [[1812]], d'inspiracion liberala. Lei Cortes associèron lei [[colonialisme|colonias]] a aqueu procès e l'elèit dei ''criolos'' poguèt i mandar de delegats. Obtenguèron d'assegurenças regardant lei libertats individualas ò l'organizacion d'eleccions liuras. Pasmens, en [[1814]], après la restauracion de la [[monarquia]], aqueleis avançadas foguèron largament oblidas e l'autoritat reiala foguèt restablida sus tot l'empèri franc de la region dau Rio de la Plata. Pasmens, en [[1820]], una revòuta novèla en [[Espanha]] afebliguèt lo poder reiau e marquèt lo començament d'un periòde pus liberau.
 
Dins lo corrent d'aqueu periòde, lo vice-rèi de [[Mexico]], qu'assaiava de formar una [[junta]] ambé lei ''criolos'', foguèt reversat per un [[còp d'estat]] organizat per lei ''peninsulares''. Lo poder foguèt alora tengut per l'''audienca'' e sa milicía. Aquò permetèt de blocar lei revendicacions dei ''criolos'' mai lo maucontentament se generalizèt dins tota la vice-reialtat de Novèla Espanha. Lo 16 de setembre de [[1810]], una premiera insureccioninsurreccion importanta acomencèt sota la direccion dau prèire [[Miguel Hidalgo]]. Revendicant la supression dau [[tribut]] pagat per leis Indians, la restitucion de certanei territòris indians ò l'eliminacion deis Espanhòus, lo movement s'estendèt rapidament e alinhava {{formatnum:80000}} combatents en octòbre. En fàcia, ''criolos'' e ''peninsulares'' s'alièron per s'opausar a una insureccioninsurreccion populara menaçant sei privilègis e defendiguèron victoriosament [[Mexico]]. En març de [[1811]], Hidalgo e sei tropas foguèron anientats dins la region de [[Guadalajara]] e lei caps de la revòuta fusilhats. Pasmens, una autra insureccioninsurreccion acomencèt lèu dins lo sud sota la direccion d'un autre prèire mestís dich [[José Maria Morelos]]. Au contrari de Hidalgo, capitèt d'organizar e de disciplinar sei tropas que conquistèron [[Oaxaca de Juárez|Oaxaca]] e [[Acapulco]] en [[1812]]-[[1813]]. Una guèrra lònga foguèt necessària per leis afeblir que s'acabèt solament en [[1815]] ambé la captura de Morelos e son execucion. Pasmens, Vicente Guerrero, un luòctenent de Morelos, capitèt de contuniar la lucha.
 
Lo poder en [[Mexico]] demorèt entre lei mans dei conservadors mai l'influéncia dei ''criolos'' aumentèt. Favorables a l'autonòmia per aparar sei privilègis en fàcia dau liberalisme vengut de [[Madrid]]. La [[Glèisa]], menaçada per l'anticlericalisme de certanei tendàncias revolucionàrias espanhòlas, èra tanben fòrça maufisanta a respèct de la metropòli. En [[1820]], lo [[coronèu]] [[Augustin Ièr de Mexic|Augustin de Iturbide]], cargat de luchar còntra leis insurgents de Guerrero, passèt au contrari un acòrd ambé seis adversaris en febrier de [[1821]]. Dich [[plan d'Iguala]], prevesiá la formacion d'un Empèri de Mexic independent dirigit per lo rèi [[Ferrand VII d'Espanha|Ferdinand VII]] ò un prince de son ostau. Lo [[catolicisme]] demorava [[religion d'Estat]] e la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] gardava sei bens e sei privilègis. Enfin, l'egalitat juridica èra establida. Iturbide e Guerrero jonhèron sei tropas e, en aost, lei leialistas foguèron vencutsvençuts e obligats d'acceptar lo plan. En setembre, [[Augustin Ièr de Mexic|Iturbide]] venguèt president d'una [[regéncia]]. Pasmens, [[Ferrand VII d'Espanha|Ferdinand VII]] refusèt l'acòrd d'Iguala. Ansin, lo 18 de mai de [[1822]], Iturbide, desirós de mantenir un [[monarquia|regime monarquic]], foguèt proclamat emperaire per sei soudats. Lei sièis províncias de la capitanariá generala de [[Ciutat de Guatemala|Guatemala]] jonhèron l'Empèri<ref>[[Lo Salvador]] refusèt mai una invasion mexicana en [[1822]] l'integrèt per fòrça dins l'Empèri.</ref>.
 
Pasmens, tre [[1822]], l'Empèri autoritari d'[[Augustin Ièr de Mexic|Augustin I{{èr}}]] suscitèt una oposicion importanta renfòrçada per la crisi financiera de l'[[estat]] novèu. En [[1823]], un còp d'estat organizat per lo [[coronèu]] [[Antonio López de Santa Anna]] entraïnèt l'abdicacion e l'[[exili]] de l'emperaire. Augustin I{{èr}} foguèt fusilhat l'annada seguenta après una temptativa mancada de reconquistar lo poder. La [[republica]] foguèt proclamada mai un periòde lòng d'instabilitat acomencèt. Lei províncias d'America Centrala aprofichèron la situacion per proclamar son independéncia.
Linha 277 :
[[File:Mexic - Pèrda territòriala dau sègle XIX.png|thumb|Pèrdas territòrialas dins lo corrent dau sègle XIX.]]
 
En [[1824]], una [[constitucion]] d'inspiracion liberala foguèt adoptada. Pasmens, de tensions apareguèron rapidament ambé lei [[conservatisme|conservadors]]. Ansin, après la victòria electorala conservatritz de [[1828]], un [[còp d'estat]] foguèt organizat per lei [[liberalisme|liberaus]] que donèron lo poder a [[Vicente Guerrero]]. Ordonèt l'expulsion deis [[Espanha|Espanhòus]] en [[1828]] e capitèt de replegar un còrs expedicionari espanhòu l'annada seguenta. Dins aquò, tre [[1830]], Guerrero foguèt reversat per un còp d'estat conservador e fusilhat l'annada seguenta après una insureccioninsurreccion mancada.
 
En [[1832]], lo generau [[Antonio López de Santa Anna|Santa Anna]] capitèt de reconquistar lo poder ambé lo sostèn dei liberaus. Demorèt la personalitat principala de la vida politica mexicana fins a la segonda mitat dau [[sègle XIX]] mai perdiguèt unei còps la presidéncia e deguèt s'[[exili|exil]]ar en [[1844]]. Dins lo corrent d'aqueu periòde, unei [[govèrn]]s se succediguèron rapidament. Assaièron de centralizar l'estat entraïnant la revòuta de [[Tèxas]] que venguèt ''de facto'' independent en [[1835]].
Linha 311 :
==== Lo declin e la fin dau regime de Porfirio Diaz ====
 
A partir de [[1900]], lei partisans de Diáz acomencèron de se devesir entre elei regardant leis orientacions de donar au país. Un grop de tecnocratas dichs ''cientificos'' recomandèt la creacion d'un [[partit politic]] per enquadrar totei lei diferentei practicas dau « Porfiriato ». Aquò se turtèt a l'oposicion dei caps regionaus. En [[1904]], per contentar lei captaus provínciaus, Diáz acceptèt de prolongar de doas annadas suplementàrias lo mandat dei governadors. Pasmens, après aquela crisi intèrna, la situacion interiora s'agravèt. En [[1906]] e [[1907]], de grèvas duras se debanèron dins lo sector minier. L'[[inflacion]] e lo [[caumatge|chaumatge]] aumentèron. Aquò favorizèt lo maucontentament e, en [[1910]], la reeleccion de Diáz èra menaçada per [[Francisco Madero]]. Per s'aparar còntra son adversari, Diáz ordonèt son arrestacion, çò que li permetèt d'èsser tornarmai elegit president. Pasmens, aquò entraïnèt una insureccioninsurreccion grèva e marquèt lo començament d'una guèrra civila lònga de [[1910]] a [[1920]].
 
=== La Revolucion Mexicana ===
Linha 345 :
[[Álvaro Obregón]] gardèt lo poder de [[1920]] a [[1924]]. Adoptèt una politica economica similara a aquela dau periòde Diáz moderada per la necessitat de contentar una partida de sa basa revolucionària. Donèt donc la prioritat au desvolopament d'una [[industria]] [[capitalisme|capitalista]] exportatritz finançada gràcias a d'investiments estrangiers e s'ocupèt d'equilibrar lo budget de l'[[Estat]]. Pasmens, organizèt tanben una refòrma agrariana que permetèt de distribuir de tèrras a 10% dei païsans mexicans. Limitada, aquela decision cambièt pas lo modèl d'una [[agricultura]] centrada sus lei grands proprietaris e aguèt d'efèctes febles sus la produccion car lei païsans beneficiaris, generalament paures, aguèron de dificultats per esplechar sei tèrras novèlas.
 
Se la presidéncia d'Obregón permetèt d'amaisar lei tensions eissidas de la [[Revolucion Mexicana]], la fin de son mandat foguèt marcada per una guèrra civila brèva regardant sa succession. D'efècte, segon la [[Constitucion]] de [[1917]], lo president mexican podiá se presentar a sa reeleccion. Per lo remplaçar, Obregón chausiguèt de sostenir la candidatura de [[Plutarco Elias Calles]] e se turtèt a l'oposicion d'unei generaus partisans d'[[Adolfo de la Huerta]]. Una insureccioninsurreccion aguèt luòc que s'acabèt per la victòria dei partisans d'Obregon e l'execucion d'unei caps revolucionaris. D'eleccions trucadas permetèron alora l'eleccion de [[Plutarco Elias Calles|Calles]].
 
==== La presidéncia Calles e lo « Maximato » ====
Linha 351 :
[[File:Plutarco Elías Calles.jpg|thumb|right|Fotografia dau president [[Plutarco Elías Calles]].]]
 
[[Plutarco Elías Calles]] foguèt president de [[1924]] a [[1928]] e demorèt lo cap vertadier dau país fins a [[1934]]. Contunièt la politica economica de son predecessor mai adoptèt, en matèria de [[religion]], una atitud ostila a la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] qu'entraïnèt una [[Guèrra dei Cristeros|guèrra civila]] de [[1926]] a [[1929]]. D'efècte, tre [[1925]], son [[govèrn]] decidèt d'encoratjar lo desvolopament de l'[[escòla]] laïca. L'[[annada]] seguenta, ordonèt l'aplicacion deis articles de la [[Constitucion]] de [[1917]] permetent de redurre leis activitats de la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]]. Aquò entraïnèt una oposicion fòrta au sen dei classas mejanas e dau [[clergat]] qu'ordonèt la suspension de totei lei celebracions [[religion|religiosas]]. Lei païsans de l'oèst de [[Mexico]] se revoutèron alora e l'insureccioninsurreccion resistiguèt ais atacas de l'armada fins a la conclusion d'una trèva en [[1929]].
 
Aquelei trèbols afebliguèron [[Plutarco Elías Calles|Calles]] e una modificacion de la [[constitucion]] permetèt a [[Álvaro Obregón]] d'èsser elegit president un segond còp en [[1928]]. La durada dau mandat presidenciau foguèt tanben aumentada de quatre a sièis [[annada]]s. Pasmens, foguèt assassinat tre lo 17 de julhet de [[1928]] per un militant [[catolicisme|catolic]]. Aquò permetèt a Calles de renfòrçar sa posicion ambé la fondacion dau Partit nacionau revolucionari (PNR) e l'eleccion d'aliats politics sensa autoritat de son [[partit politic|partit]] a la presidéncia. Dins lei fachs, Calles, d'ara endavant dich « jefe maximo » gardèt la realitat dau poder e acomencèt de negociar ambé la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] la suspension dei [[lei|lèis]] anticlericalas de [[1926]].
Linha 375 :
Dins lo corrent de la fin deis annadas 1960 e dau començament deis annadas 1970, la conjugason entre lei mutacions prefondas de la societat mexicana ([[exòdi rurau]], formacion de [[barri de barracas|barris de barracas]] fòrça pauras a l'entorn dei [[vila]]s principalas, aumentacion deis inegalitats socialas ja fòrça importantas, [[industria]]lizacion...) e lei dificultats economicas devesiguèt prefondament lo PRI e, pus generalament, tota la vida politica dau país. La drecha, sovent formada ais [[USA|Estats Units]], èra venguda fòrça [[liberalisme|liberala]] mentre que la senèstra èra favorabla au modèl [[cuba]]n. Aquò afebliguèt lo partit e favorizèt l'emergéncia de revendicacions demandant l'instauracion d'una [[democracia]] vertadiera.
 
La presidéncia de [[Luis Echeverría Álvarez|Luis Echeverría]] ([[1970]]-[[1976]]) foguèt ansin marcada per de combats entre l'armada e de [[guerilha]]s urbanas en [[1971]]. En parallèl, la situacion economica contunièt de s'agravar. Pendent son mandat, [[José López Portillo]] ([[1976]]-[[1982]]) adoptèt un plan d'austeritat per sostenir e estabilizar la [[moneda]] nacionala que demeniguèt lo nivèu de vida e aumentèt lo [[caumatge|chaumatge]]. De mai, leis efèctes negatius d'aquela politica foguèron agravats per la descubèrta de jaciments de [[petròli]] dins divèrsei regions. Son esplecha entraïnèt una competicion acarnada e d'aumentacions fòrça importantas de la corupcion, de l'[[inflacion]] e deis [[importacion]]s. En [[1982]], la situacion economica èra tant catastrofica que [[Mexico]] deguèt arrestar lo pagament deis interès dau deute nacionau. [[Miguel de la Madrid Hurtado|Miguel de la Madrid]] ([[1982]]-[[1988]]) assaièt de redreiçar la situacion financiera gràcias a un plan d'austeritat novèu mai aquò aguèt tornarmai de consequéncias negativas sus lei classas popularas. Entraïnèt tanben una scission dau PRI ambé la partença de son ala progressita que fondèt lo Partit de la revolucion democratica (PRD) en [[1989]]. Son successor [[Carlos Salinas de Gortari]] ([[1988]]-[[1994]]), elegit ambé solament 50,3% dei sufragis exprimits, contunièt aquela politica e chausiguèt d'intrar au sen d'un mercat economic comun dich [[Acòrd de Liure Comèrci d'America dau Nòrd|ALENA]] format ambé [[Canadà]] e leis [[Estats Units d'America]]. Lei consequéncias d'aquel acòrd sus lei revenguts dei païsans paures entraïnèron en [[1994]] una [[Insureccioninsurreccion Zapatista|guèrra civila brèva]] dins lo sud-èst còntra l'[[Armada Zapatista de Liberacion Nacionala]] (EZLN) que se revendica de [[Emiliano Zapata|Zapata]]. Un alta-au-fuòc permetèt d'arrestar lei combats mai lei negociacions mau capitèron e la guerilha zapatista ocupa e administra totjorn quauquei vilatges de Chiapas.
 
==== Mexic dempuei 1994 ====
Linha 387 :
=== Poder executiu ===
 
Lo poder executiu es tengut per lo president de la Republica qu'es elegit per un mandat non renovelable de sièis [[annada]]s au [[Sufragi universal|sufragi universau]] dirèct amb un torn unic. I a ges de Premier ministre. Lo president a lo drech de nomarnommar e de revocar lei [[ministre]]s, leis [[ambaissador]]s e lei cònsols generaus. Es tanben lo cap suprèm dei fòrças armadas e, ambé l'acòrdi day Congrès, a lo drech de declarar una [[guèrra]] ò de signar una [[patz]]. Regardant leis afaires [[diplomacia|diplomatics]], pòu negociar de [[tractat]]s. Enfin, lo president a un drech de vèto sus lei [[lei|lèis]] votadas per lo Parlament.
 
=== Poder legislatiu ===
Linha 399 :
=== Poder judiciari ===
[[File:Suprema4.jpg|thumb|right|250px|La Cort Suprèma de Justícia]]
Lo poder judiciari es dirigit per una Cort Suprèma de Justícia que sei jutges son nomatsnommats per un mandat de 15 ans per lo president ambé l'acòrdi dau Congrès. Es cargada d'interpretar lei lèis e lei decisions de justícia federalas presas per de corts inferioras e de jutjar leis afaires regardant la [[constitucion]]. En matèria electorala, l'autoritat suprèma es tenguda per lo Tribunau Electorau dau Pòble Judiciari de la Federacion.
 
=== Organizacion territòriala ===
Linha 452 :
Lo drapèu mexican foguèt adoptat en [[1821]] ambé l'[[independéncia]] dau país. Conoguèt diferentei versions, magerament definidas per de modificacions de l'emblèma centrau e de la talha. La version actuala data de [[1968]] e foguèt chausida per diferenciar lo drapèu mexican dau drapèu [[Itàlia|italian]] pendent lei [[Jòcs Olimpics]] organizats en [[Mexico]]. A l'origina, lo vèrd representava l'independéncia, lo blanc la religion [[catolicisme|catolica]] e lo roge l'union entre [[Euròpa|Europèus]] e [[America]]ns. Pasmens, ambé la laïcizacion de la societat en [[1857]], la significacion dei colors cambièt e, d'ara endavant, lo vèrd representa l'esperança dau pòble dins lo futur de sa « raça », lo blanc la puretat deis ideaus de la populacion e lo roge lo [[sang]] deis eròis.
 
L'emblèmemblèma centrau dau drapèu es lo blason de Mexic. Representa un [[agla]] qu'es ajocat sus una figuiera de Barbaria e que devora un [[sèrp]]. Aqueleis animaus èran fòrça presents dins la mitologia dei pòbles mesoamericans. Coma per lo drapèu, unei versions foguèron utilizadas dempuei l'independéncia e l'actuala foguèt adoptada en [[1968]].
 
L'imne nacionau es dich ''Himno Nacional Mexicano'' (« Imne Nacionau Mexican » en [[occitan]]). Escrich en [[1853]] per [[Francisco González Bocanegra]] per celebrar la defensa de Mexic còntra la temptativa de reconquista espanhòla de [[1829]], foguèt adoptat coma imne nacionau oficiau tre [[1854]]. Foguèt modificat en [[1943]] ambé la supression d'uneis [[estròfa]]s. Enfin, Mexic a ges de devisa oficiala.
Linha 476 :
Lo desvolopament dei relacions ambé l'[[America Latina]] es basat sus l'afirmacion d'una cultura comuna ais estats ispanofòns de la region. Es tanben dictat per la volontat mexicana de tornar venir una poissança regionala importanta en [[America]] e per l'importància deis investiments mexicans dins aquelei país. Lei relacions ambé [[Washington]] son fòrça importantas en causa dau ròtle dominant deis [[Estats Units d'America]] sus lo continent e de l'importància dei cambis economics entre lei dos territòris. D'efèct, [[USA|Estats Units]], [[Canadà]] e Mexic fan partida d'un mercat comun de liure comèrci dich ALENA qu'es vengut lo motor principau de l'economia mexicana. Pasmens, en causa dei trafecs frontaliers illegaus fòrça importants (dròga, imigracion...), lei relacions entre [[Mexico]] e [[Washington]] son sovent problematicas. L'objectiu principau dau govèrn mexican es donc de « normalizar » lei discussions entre lei dos país. De mai, lo sostèn dau govèrn estatsunidenc es important dins l'encastre de la lucha intèrna còntra lei cartèls.
 
La relacion amb [[Asia]] es considerada coma una prioritat en causa dau dinamisme economic de la region. [[Japon]] i es un partenari ancian de Mexic que tèn d'interès importants dins l'industria nacionala. [[Republica Populara de China|China]] i es un partenari novèu mai la relacion es fòrça desesquilibradadesequilibrada en favor de [[Pequin]] qu'importa relativament pauc de produchs mexicans.
 
=== Fòrças armadas ===
Linha 492 :
[[File:Fuerza del Estado Michoacán.jpg|thumb|right|Soudats mexicans dins lo corrent d'un combat còntra de narcotraficaires en [[2007]].]]
 
Mexic facia a l'ora d'ara dos conflictes intèrnes que son la [[Insureccioninsurreccion Zapatista|Revòuta de Chiapas]] acomençada en [[1994]] e la [[Guèrra còntra lei narcotraficaires en Mexic|Guèrra còntra lei narcotraficaires mexicans]]. Lo premier conflicte foguèt entraïnada per la signatura de l'acòrd de creacion de l'ALENA e opausèt una [[guerilha]] indigèna dicha EZLN ([[Armada Zapatista de Liberacion Nacionala]]) de [[Chiapas]] a l'armada mexicana. Après quauquei jorns de combat, l'armada reconquistèt la màger part dau territòri ocupat per la guerilha e un alta-au-fuòc foguèt signat. D'escaramochas regularas opausan encara la guerilha a d'unitats paramilitaras mai dempuei la fin dau sègle XX, lei combats son rars. De negociacions son oficialament en cors per resòuvre la crisi mai lei progrès son febles. Ansin, dempuei 1994, 32 municipalitats de Chiapas son dirigidas per l'EZLN.
 
Lo segond conflicte es una guèrra vertadiera e fòrça [[sang|saunosa]] acomençada en [[2006]] quand lo govèrn assaièt d'eliminar lei poderós cartèls mexicans de la dròga. Se turtèt a una gròssa resisténcia e deguèt mobilizar lei fòrças armadas per sostenir la policíapolícia. Leis operacions son fòrça complèxas e opausan lo govèrn ai cartèls e certanei cartèls entre elei. D'organizacions criminalas estrangieras que participan au comèrci internacionau de la dròga en direccion dau territòri estatsunidenc son tanben sospichats de tenir un ròtle dins lo conflicte en ajudant seis aliats locaus. Unei vilas e regions dau nòrd e de l'èst de Mexic son ansin vengudas fòrça perilhosas car lei cartèls atacan lei populacions que sostènon lo govèrn ò lei cartèls advèrs. En [[2014]], lei combats avián entraïnat la mòrt de {{formatnum:160000}} personas e lo desplaçament de 1,6 milions d'abitants.
 
== Economia ==
Linha 510 :
L'agricultura es un sector que son importància demenís pauc a pauc au sen de l'economia mexicana. D'efècte, representava 25% dau PIB en [[1970]], 7% en [[1990]] e solament 3,6% en [[2013]]. Pasmens, coma èra pauc encara pauc mecanizada, representava en [[2013]] una part relativament importanta de la man d'òbra activa (13,4%). Dempuei la creacion de l'ALENA, lo sector a conegut de transformacions importantas e leis inegalitats i son fòrça importantas. De mai, solament 13% dau territòri es pron druda per sostenir una activitat agricòla.
 
Lo modèl pus frequent es aqueu de tenements pichons destinats a de culturas alimentàrias de subsistànciasubsisténcia. Lei revenguts i èran febles. Ansin, 85% dei tenements èra en [[2013]] a l'origina de solament 15% de la produccion agricòla nacionala. Lei tenements modèrnizatsmodernizats èran pus rars (15%) e donavan 85% de la produccion mexicana. La causa principala d'aquela estructura duala es la concurénciaconcurréncia dirècta ambé leis agriculturas [[USA|estatsunidenca]] e [[Canadà|canadiana]], entre lei pus modèrnas dau mond, que son capablas de produrre de volums pus importants amb un còst pus feble. Aquò a entraïnat la disparicion d'unei tenements de talha intermediària qu'èran pas capables de demenir mai sei còsts de produccion.
 
En [[2012]], lei culturas pus importantas èran lo [[milh|gròs blat]] (20 milions de tonas, 4{{e}} reng mondiau), lei [[ceba]]s (1{{e}} reng), leis èrbas, leis [[agrum]]s (1{{èr}} reng mondiau per lei [[citron]]s, 3{{e}} per leis [[irange|arange]]s), lei [[flor]]s destinadas a l'[[orticultura]] (1{{èr}} reng) e la [[cana de sucre]]. Lo norrigatgenoirigatge regardava principalament lo polet (3{{e}} reng mondiau).
 
En fòra de l'agricultura e dau norrigatge, la [[fusta]] es una ressorsa non negligibla car la superficia dei [[selva|seuvas]] representava en [[2012]] 23% dau territòri. Uneis espècias preciosas i èran esplechadas ([[ebèn]], [[acajó]], [[noguier]]... etc.). La [[desforestacion]] agantava aperaquí {{formatnum:700000}} dins lo corrent dau decenni 1980. Aquò èra important mai èra pas encara una menaça a respèct de l'importància dei superficias abosquidas.
Linha 518 :
=== Industria e activitat miniera ===
 
En [[2013]], lo sector industriau e minier representavan 36,6% dau [[PIB]] e emplegava 24,1% de la man d'òbra activa. La produccion agroalimentaraagroalimentària, la transformacion de [[tabat]], la fabricacion de produchs [[quimia|quimics]], la produccion de betum, la [[siderurgia]], la produccion e la transformacion dau [[petròli]], l'esplecha de metaus e de [[minerau]]s ([[argent (metal)|argent]], [[fluorina]], [[cadmi]], [[arsenic]], [[plomb]], [[zinc]], [[coire]], [[sofre]]), l'industria textila, l'industria automobila e la produccion de bens de consomacion correnta son leis activitats principalas dau sector.
 
L'industria conois dempuei leis annadas 1990 una creissença importanta gràcias au nivèu de qualificacion relativament aut de la man d'òbra e a son còst feble que favorizan lei deslocalizacions vèrs lo territòri mexican. Lei condicions de trabalh son donc marridas, especialament dins leis industrias exportatritz que sa valor aponduda es febla (fenomèn dei ''[[maquiladora]]s''). Pasmens, Mexic assaia pereu de desvolopar d'industria amb una valor aponduda auta, especialament dins lei tecnologias novèlas e dins l'aviacion.
Linha 592 :
La literatura mexicana es eissida dau mestissatge entre lei [[literatura]]s [[mesoamerica]]nas e [[Espanha|espanhòla]] que se debanèt ai sègles XVI e XVII, de la creolizacion de la societat coloniala au sègle XVIII e de la dubertura dau país ais influéncias internacionalas dominantas. D'efèct, la literatura èra un art fòrça dinamic dins lo corrent dau periòde mesoamerican e, en despiech dei destruccions e dei pèrdas entraïnadas per lei combats, una partida subrevisquèt gràcias ai vestigis laissats per lei civilizacions ancianas, ai racòntes oraus ò ai trabalhs d'enregistrament dei tradicions indigènas. Après la conquista, l'[[espanhòu]] venguèt la [[lenga]] de la [[literatura]] mai un nombre important de mòts d'origina americana i foguèron rapidament aponduts. Coma en arquitectura, l'estil barròc e sei derivats dominèron fins a la fin dau sègle XVIII ambé d'escribans coma [[Bernardo de Balbuena]], [[Carlos de Sigüenza y Góngora]], [[Juan Ruiz de Alarcón]] ò [[Sor Juana Inés de la Cruz]].
 
A la fin dau periòde [[colonialisme|coloniau]], se difusèt l'estil picaresc illustrat per [[José Joaquín Fernández de Lizardi]]. Dins aquò, l'instabilitat consecutiva ai desòrdres de l'independéncia entraïnèt una demenicion de la produccion literària fins a la segonda mitat dau sègle XIX. L'estabilizacion politica li permetèt de prendre alen e una generacion novèla d'escribansescrivans ò de poëtaspoètas ([[Amado Nervo]], [[Manuel Gutiérrez Nájera]]... etc.) aguent adoptat lei principalei tendànciastendéncias internacioanalsinternacionalas apareguèt.
 
Au començament dau sègle XX, la [[Revolucion Mexicana]] favorizèt lo desvolopament dau genre jornalistic e venguèt una tematica majora d'inspiracion. Iniciada per d'autors coma [[Mariano Azuela]] e [[Rodolfo Usigli]]. Aquò permetèt l'emergéncia d'una literatura nacionala novèla ([[Rosario Castellanos]], [[Juan Rulfo]]... etc.) e d'una literatura indigèna ([[Ricardo Pozas]], [[Francisco Rojas Gonzalez]]... etc.<ref>D'un biais un pauc paradoxau, la màger part deis autors d'aqueu movement son pas eissits dei pòbles indigèns.</ref>) depintant la vida e la pensada dei pòbles autoctòns mexicans. Pereu, se desvolopèt de movements literaris coma l'[[Estridentisme|Estridentismo]] ([[Arqueles Vela]], [[Manuel Maples Arce]]... etc.) ò lei Contemporáneos ([[Salvador Novo]], [[Xavier Villaurrutia]], [[José Gorostiza]]... etc.) influenciats per de corrents d'avans-gàrdia [[Euròpa|europèas]]. Puei, dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XX, la literatura mexicana se diversifiquèt au contact dei grands movements internacionaus ([[Octavio Paz]]).
Linha 600 :
Lo [[cinèma]] mexican apareguèt en [[1896]] ambé l'arribada de dos tecnicians [[França|francés]] ([[Gabriel Veyre]] e [[Claude Ferdinand Von Bernard]]) venguts filmar de presas de vistas en [[America]] Latina. Suscitèron de vocacions e lei premiers cineastas mexicans apareguèron tre [[1897]] ([[Ignacio Aguirre]], [[Don Juan Tenorio]], [[Guillermo Becerril]], [[Enrique Rosas]]... etc.). Lo govèrn de Diáz, qu'utilizava lo cinèma per illustrar e mostrar l'estabilitat dau país, sostenguèt lo desvolopament d'un cinèma nacionau. Lei revolucionaris dau periòde [[1910]]-[[1920]], especialament [[Pancho Villa]], contunièron aquela politica.
 
Dins leis annadas 1930, lo passatge dau [[URSS|Sovietic]] [[Sergei Eisenstein]] e d'una partida de son còla entraïnèt de rescòntres ambé lei [[pintura|pintors]] muralistas mexicans coma [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]] e [[Diego Rivera]]. Fascinat per lei paisatgespaïsatges e lei comunautats indigènas dau país, sa recèrca estetica aguèt una influéncia importanta. D'efèct, [[Sergei Eisenstein|Eisenstein]] creèt una escòla e acomencèt de realizar un film sus la Revolucion Mexicana. Acabèt jamai son projècte mai la lucha dei classas inspirèt d'ara endavant lo cinèma mexicana e, en [[1934]], lo president Cárdenas decidèt de sostenir unei films sus aquela tematica.
 
Lo periòde deis annadas veguèt tanben l'aparicion dei films sonòrs e leis annadas 1930-1950 son considerats coma l'apogèu dau cinèma mexican. L'industria cinematografia foguèt desvolopada e d'actors venguèron rapidament famós. Aprofichant l'installacion de [[govèrn]]s [[faissisme|faissistas]] en [[Espanha]] e en [[Argentina]], Mexic dominava alora lo cinèma d'America Latina e èra lo premier productor de films dau mond ispanofòns. Un trach important d'aqueu periòde èra la realizacion de films inspirats per la vida e l'identitat mexicanas que permetèron d'obtenir un estil diferent dei produccions [[USA|estatsunidencas]] d'[[Hollywood]]. Leis actors principaus d'aqueleis annadas foguèron [[Sara García]], [[Cantinflas]], [[Dolores del Río]], [[Pedro Infante]], [[Evita Muñoz]] e [[Ninón Sevilla]] e lei realizators principaus foguèron [[Emilio Fernández]], [[Gabriel Figueroa]], [[Alejandro Galindo]] e [[Luis Buñuel]].