Turquia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Lo fichièr Dreamers_1,_Tell_My_Fortune,_by_Gizem_Saka,_2008.JPG es estat escafat coma o es estat sus Commons per Christian Ferrer (c:Commons:Deletion requests/Files in Category:Gizem Saka Paintings: Artworks of a living atist. Requires confirmation |
Cap resum de modificació |
||
Linha 62 :
[[File:Turkey topo.jpg|thumb|right|Topografia de Turquia.]]
Turquia s'estend principalament sus la [[peninsula]] d'[[Anatolia]] que se situa entre lei [[continent]]s [[Euròpa|europèu]] e [[asia]]tic. Es ansin enviroutada per la [[Mar Negra]] au [[nòrd]], la [[Mar Egèa]] a l'[[oèst]] e la [[Mar Mediterranèa]] Orientala au [[sud]]. Dins lo nòrd-oèst, se troba tanben la [[Mar de Marmara]] qu'es una mar interiora pichona que fa la joncion entre leis Estrechs. Son relèu es dominat per lei doas cadenas [[montanha|montanhosas]] anatolianas, orientadas èst-oèst, que son lei [[Monts Taurus]] au sud e la [[Cadena Pontica]] au nòrd. Plusors montanhas i passan {{formatnum:3000}} [[mètre]]s d'[[altitud]]. Dins l'[[èst]] dau [[estat sobeiran|país]], lei doas cadenas se
Entre lei doas cadenas, se situa lo plan anatolian qu'es una region d'altitud auta amb un nivèu mejana de {{formatnum:1132}} mètres. Es una zòna relativament traversuda formada de valats mai ò mens parallèls. L'origina d'aquelei relèus es variabla mai generalament dictada per la preséncia de relèus ancians parcialament usats ò de vaus fluvialas s'escolant vèrs la [[Mar Egèa]]. Lei regions [[litorau|litoralas]] ocupan generalament una
Lei rius d'[[Anatolia]] pòdon presentar una longor importanta ({{formatnum:1150}} km per [[Kizil Irmak|Halys]], 824 km per [[Sakarya]]) mai an generalament de debits febles en causa de la quantitat limitada de precipitacions. Doas excepcions se situan dins la region sud-èst d'[[Anatolia]] que son lei dos fluvis majors d'[[Orient Mejan]], [[Eufrates]] e [[Tigre (riu)|Tigre]], que se forman gràcias ai precipitacions pus importantas dei regions orientalas. S'escolan en direccion dau [[Golf Persic]] e son de fònts importantas d'[[aiga]] per lo país.
Linha 74 :
Situada au nòrd-èst de la [[Mar Mediterranèa]] e au [[sud]] de la [[Mar Negra]], Turquia fa principalament partida de la zòna [[clima]]tica [[clima mediterranèu|mediterranèa]] ambé d'[[ivèrn]]s doç e d'[[estiu]]s secs e cauds. Pasmens, aquel esquèma presenta de variacions importantas entraïnadas per lo relèu. D'efèct, aquelei montanhas pòdon blocar lo movement dei massas d'èr ò demenir la temperatura mejana.
Au [[sud]] e a l'[[oèst]], lei regions litoralas de la [[Mar Mediterranèa]] e de la [[Mar Egèa]] an d'ivèrns fregs e [[Pluèja|plujós]] e d'estius cauds e relativament secs. Lei precipitacions anualas i varian entre 500 e {{formatnum:1300}} mm. Son generalament pus importantas a l'oèst. Au nòrd, la region litorala de la [[Mar Negra]] a de precipitacions regularas e pus importantas en causa de l'influéncia dei massas d'èr umid que se forman au
Lei [[montanha]]s situadas lòng dau [[litorau]] moderan l'influéncia dei [[mar]]s e favorizan l'emergéncia de trachs [[clima]]tics [[continent]]aus. Lei sasons i son pus marcadas e leis [[ivèrn]]s pus fregs, especialament dins lei regions orientalas onte l'[[altitud]] aumenta. Dins lei zònas d'altitud fòrça auta, lo clima vèn [[clima montanhard|montanhard]] ambé d'[[ivèrn]]s fòrça fregs ambé de [[temperatura]]s de -30 a -40°C. Lei [[montanha]]s litoralas limitan tanben lei precipitacions mejanas dins lei regions interioras que son d'aperaquí 400 mm.
Linha 90 :
La populacion de Turquia es magerament formada de Turcs que representavan en [[2008]] entre 70 e 75% de la populacion totala. Tres minoritats son oficialament reconegudas per lo [[Tractat de Lausana]] que son lei [[Grècia|Grècs]], leis [[Armenia|Armènis]] e lei [[Judaïsme|Josieus]]. Pasmens, aquelei grops son fòrça minoritaris e representavan mens de 0,1% de la populacion en [[2005]]. Dins aquò, de minoritats etnicas importantas existisson au sen de la populacion musulmanas. An ges d'estatut oficiau mai pòdon formar d'ensems importants.
Ansin, lei [[Curdistan|Curds]], subretot installats dins lo sud-èst dau territòri, representavan aperaquí entre 15 e 23% de la populacion turca. Son originaris de
Leis Arabis seriàn la segonda minoritat de Turquia. Son nombre es generalament entre 1,0 et 1,5 milions d'individús que son installats lòng de la [[frontiera]] [[siria]]na. Son [[islam|musulman]]s [[sunisme|sunitas]] ò [[alawites]]. Pasmens, existís tanben una minoritat [[Bòsnia e Ercegovina|bosniaca]] qu'es fòrça mau coneguda e estimada de còps a quatre milions d'abitants. Es principalament presenta dins lei vilas importantas de la mitat orientala e sa formacion sembla liada ai guèrras d'[[Iogoslavia]] car lo recensament oficiau de 1965 enregistrèt mens de {{formatnum:20000}} Bosniacs. Dins lei regions nòrd-orientalas, se troba tres minoritats mens importantas que son lei [[Zazas]] ({{formatnum:700000}} personas) un pòble [[iran]]ian [[islam|musulman]] [[Sunisme|sunita]] ò [[Alevisme|alevis]], leis [[Azerbaitjan|Azèris]] ({{formatnum:300000}} personas) e lei [[Lazes]] (entre {{formatnum:250000}} e {{formatnum:500000}} personas) que son un pòble sunita originari de [[Caucàs]] installat entre lo nòrd-èst de Turquia e [[Georgia (Caucàs)|Georgia]]. Enfin, existís una minoritat de [[Ròms]] que son nombre es estimat entre {{formatnum:500000}} e {{formatnum:700000}} abitants.
Linha 98 :
[[File:Turquia - Lengas.png|thumb|Lengas principalas de Turquia.]]
Lo [[turc]] es la [[lenga oficiala]] de Turquia. En 2007, èra la lenga principala de 84% de la populacion. Lei lengas dei tres minoritats ([[Grècia|Grècs]], [[Armenia|Armenians]], [[Judaïsme|Josieus]]) oficialament reconegudas an un estatut assegurat per lo [[Tractat de Lausana]]. Pasmens, lo nombre de locutors es fòrça limitat en causa de la
Leis autrei lengas an ges d'estatut e son utilizacion es sovent mau considerada per leis autoritats maugrat de demandas de reconóissança regularas, especialament de part de la minoritat curda. En 2007, lo [[curd]] èra parlat la lenga premiera d'aperaquí 12% de la populacion e lo [[zazaki]], lenga pròcha dau [[curd]] parlada per lei [[Zazas]], de 1,01%. L'[[arabi]] èra la
=== Religions ===
Linha 142 :
La dinastia otomana migrèt en [[Anatolia]] per fugir l'expansion [[Empèri Mongòl|mongòla]] en [[Asia]]. Vèrs [[1280]], sota la direccion d'[[Osman Ièr|Osman I{{èr}}]], èra installada sus un territòri frontalier de l'[[Empèri Bizantin]] en declin. Aquela posicion li permetèt de se concentrar sus la lucha còntra lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]] e de ganhar un prestigi important. Puei, en [[1326]], la conquista de Bursa li permetèt d'establir sa [[capitala]] dins una vila importanta e d'acomençar la formacion d'un [[estat]] vertadier. Son fiu [[Orhan]] ([[1324]]-[[1360]]) contunièt d'estendre lo territòri otoman ambé la conquista dau sud de la [[Mar de Marmara]]. Puei, capitèt de passar leis Esterchs e d'ocupar lo sud de [[Tràcia]].
En [[1361]], la presa d'Andrinòple per [[Murad Ièr|Murad I{{èr}}]] ([[1360]]-[[1389]]) transformèt lo sultanat otoman en una poissança importanta. I installèt sa [[capitala]] e conquistèt lo sud de [[Bulgaria]]. Pasmens, son armada èra encara subretot compausada de [[cavalariá]], çò que l'empachèt d'atacar lei [[fortificacion]]s dei [[vila]]s [[Empèri Bizantin|bizantinas]] pus importantas. Deguèt tanben se defendre còntra una coalicion formada de princes de [[Serbia]] e de Karaman. Lei Turcs de Karaman foguèron vencuts en [[1388]] e lei [[Serbia|Sèrbs]] en [[1389]] au [[Premiera batalha de Kosova|Camp dei Mèrles]]. Pasmens, [[Murad Ièr|Murad I{{èr}}]] i foguèt tuat. Sa mòrt laissèt l'Empèri dins una posicion malaisada en despiech de sa poissança novèla. Dins lei territòris [[Euròpa|europèu]], una [[aristocracia]] militara s'èra talhada de fèus e menava una guèrra d'agariment quasi permanenta còntra leis estats [[cristianisme|crestians]] mentre que, dins lei regions orientalas, lei
Ansin, son successor [[Bajazet Ièr|Bajazet I{{èr}}]] ([[1389]]-[[1402]]) deguèt mantenir un equilibri precari per perseguir l'expansion en [[Euròpa]] ont [[Ongria]] èra una menaça importanta e per gardar son contraròtle en [[Anatolia]]. En [[1396]], ganhèt la [[batalha de Nicòpolis]] còntra leis [[Ongria|Ongrés]] e lei [[chivalier]]s occidentaus venguts a son ajuda. Pasmens, menèt sensa succès dos sètges de [[Constantinòple]] e aguèt de dificultats per sometre lei
=== La restauracion e l'apogèu de l'Empèri Otoman ===
Linha 166 :
=== L'aplant de l'expansion e lo començament dau declin de l'Empèri Otoman ===
Après la mòrt de [[Soliman lo Magnific]], la màger part de sei successors foguèron incompetents e incapables de defugir la division deis elèits otomanas entre de faccions rivalas luchant per contraròtle lo poder e lei richessas de l'Empèri. Lei [[Janissari]]s aguèron un ròtle important dins aquela decadéncia tant dins lei províncias onte formèron a son profiech una
Pasmens, lo declin de l'armada otomana foguèt lòng e plusors [[visir]]s energics, especialament aquelei de l'Ostau Köprülü, foguèron a l'origina de ressauts periodics. Ansin, en [[1570]]-[[1571]], una guèrra novèla còntra la [[Republica de Venècia]] permetèt de conquistar [[Chipre]]. Dins aquò, la [[batalha de Lepanta|desfacha navala de Lepanta]] ([[1571]]) entraïnèt la pèrda de desenaus de milièrs de soudats experimentats e la restauracion de la superiotat navala deis [[estat]]s [[cristianisme|crestians]]. En [[1648]], leis Otomans desbarquèron dins l'illa [[Republica de Venècia|veneciana]] de [[Creta]] entraïnant lo començament d'una guèrra lònga que s'encalèt en causa dau [[sètge de Candia|sètge saunós e malaisat de Candia]] ([[1648]]-[[1669]]). Lo conflicte s'acabèt per una victòria malaisada que permetèt l'annexion de [[Creta]]. Dins lo rèsta d'[[Euròpa]], leis Otomans [[vassal]]izèron mai d'un [[estat]] d'[[Euròpa]] Centrala e conquistèron la Podolia [[Polonha|polonesa]]. Pasmens, en [[1683]], lo [[sètge de Viena (1683)|segond sètge de Viena]] s'acabèt per una desfacha novèla en fàcia d'una coalicion europèa menada per [[Àustria]]. Aquela revirada foguèt lo començament dau reculament dau territòri otoman en [[Euròpa]]. Fins a [[1739]], d'autrei conflictes aguèron luòc còntra leis Austrians e lei Venecians. Leis Otomans foguèron tornarmai vencuts en [[1718]] mai venceires en [[1739]]. [[Republica de Venècia|Venècia]] perdiguèt definitivament sei possessions [[Grècia|grègas]]<ref>En [[1718]], lo tractat de Karlowitz aviá donat ai Venecians lo sud de [[Grècia]]. De mai, en [[Creta]], avián gardat gràcias a la resisténcia acarnada de Candia divèrseis escalas.</ref> e leis Otomans gardèron lo contraròtle de [[Serbia]] e d'[[Oltènia]] parcialament ocupadas per [[Àustria]] après [[1718]]. Aquela [[frontiera]] demorèt alora establa fins a [[1878]].
Linha 186 :
[[File:Empèri Otoman - Declin.png|thumb|Declin de l'Empèri Otoman de 1798 a 1920.]]
Dins lo corrent dau sègle XIX, l'afebliment militar otoman entraïnèt l'acceleracion dau reculament territòriau de l'[[Empèri Otoman]] que perdiguèt pauc a pauc sei territòris periferics. [[Russia]] aguèt un ròtle important dins aquelei desfachas que se proclamèt protectritz deis [[Ortodoxia|ortodòxs]] e sostenguèt lo [[nacionalisme]] dei pòbles [[Balcans|balcanics]]. Lei populacions aràbias acomencèron tanben de s'agitar, especialament en [[Mediterranèa]]. Lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]], [[Àustria]] e [[Prússia]] aguèron un ròtle variat evolucionant entre la defensa de l'Empèri per contrar leis ambicions russas e lo sostèn ais
Gràcias ai crenhenças [[Reialme Unit|britanicas]] en fàcia de la poissança russa, leis Otomans poguèron i sauvar una partida de sei possessions balcanicas mai deguèron reconóisser l'independéncia de [[Romania]] (nascuda de la fusion de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia]]), de [[Serbia]] e de [[Montenegro]]<ref>Lo contraròtle otoman sus lei [[montanha]]s [[Montenegro|montenegrinas]] foguèt totjorn fòrça mau segur en causa de la topografia malaisada e de l'ostilitat dei populacions localas.</ref>, l'
Dins aquò, lei reculaments contunièron. En [[1898]], [[Creta]] foguèt plaçada sota un estatut especiau en causa d'un conflicte entre lei proprietaris [[islam|musulmans]] e lei païsans [[Ortodoxia|ortodòxs]]. Puei, en [[1903]], [[Macedònia]] foguèt a son torn plaçat sota un estatut especiau ambé la creacion d'una policía internacionala per assaiar d'amaisar lei tensions localas entre lei diferentei populacions. Aquelei desfachas entraïnèron una reorganizacion importanta de l'Empèri a l'entorn de [[Romelia]] — lei regions [[Balcans|balcanicas]] poblats per de
=== La fin de l'Empèri Otoman e la formacion de la Republica Turca ===
Linha 226 :
Lo programa de [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] èra destinat a assegurar una renaissença de Turquia sus de basas novèlas. En particular, la pèrda de divèrsei territòris periferics de l'Empèri Otoman renforcèt l'importància dau pòble turc que representava 85% de la populacion de l'estat novèu. Lo [[nacionalisme]] turc venguèt donc un motor important dau regime. Favorizèt lo passatge de la legitimat otomana vèrs la legitimat [[republica]]na turca. La rompedura ambé l'Empèri foguèt donc rapida ambé l'abolicion dau Califat, la laïcizacion de l'educacion, la supression dei referéncias a l'[[islam]] dins lei [[lei|lèis]] e dins la [[constitucion]] ò l'interdiccion deis òrdres [[religion|religiós]] [[Sofisme|sofis]]. Regardant lo poder novèu, la [[capitala]] foguèt transferida de [[Constantinòple]] a [[Ankara]] e un partit unic foguèt autorizat per transmetre lei diferentei directivas au sen de la societat. Enfin, [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] prenguèt la tèsta d'una presidéncia fòrta fins a sa [[mòrt]] en [[1938]].
Aquelei transformacions rapidas de la societat entraïnèron una
==== La Turquia modèrna ====
Linha 232 :
Après [[1945]], [[Ismet Inönü]], successor de [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]], acomencèt una liberalizacion limitada dau regime e se raprochèt pauc a pauc dau blòt occidentau. D'efèct, en [[1945]]-[[1946]], Turquia deguèt demandar lo sostèn dei Britanics e deis Estatsunidencs per rebutar leis ambicions sovieticas sus la region deis Estrechs. En [[1947]], leis [[Estats Units d'America]] li accordèron una ajuda economica importanta. Enfin, en [[1952]], Turquia foguèt acceptada au sen de l'[[OTAN]].
En parallèl, la liberalizacion dau regime progressèt ambé dificultat. En [[1946]], un segond [[partit politic]] foguèt autorizat. Pasmens, la lucha entre lei dos partits legaus menacèt l'estabilitat dau país e l'armada organizèt un premier còp d'estat en [[1960]]. Leis eleccions de [[1961]] reglèron pas lo problema entraïnant l'aparicion de movements de senèstra e de drecha extrèmas. Un second còp d'estat militar se debanèt en [[1971]]. Lei partits de senèstra e lei sindicats foguèron reprimits e lei libertats demenidas. Dins aquò, lei govèrns successius mau capitèron de faciar la crisi economica deis annadas 1970 e lei militars prenguèron lo poder un tresen còp en [[1980]]-[[1983]]. Aquò foguèt agravat per lo començament d'una
== Organizacions politica e territòriala ==
Linha 252 :
=== Simbòls nacionaus ===
Lo drapèu turc actuau, dich ''Ay Yıldız'' (« luna estela » en [[occitan]]), representa una [[luna]] descreissenta e una [[estela]] de cinc brancas [[blanc]]as sus un fons [[roge]]. Apareguèt en [[1844]] durant lo periòde [[Empèri Otoman|otoman]] e foguèt utilizat ambé de dimensions variablas fins a l'afondrament de l'Empèri e pendent lei premiereis annadas de la Turquia modèrna. En [[1936]], una definicion oficiala totjorn en vigor foguèt adoptada. Aqueu drapèu es l'eiretier d'una tièra lònga d'arrenjaments d'[[estela]]s, de lunas e de creissents sus fons [[roge]] ò [[verd|vèrd]] utilizats per l'[[Empèri Otoman]]. Lo [[roge]] simbolizava lo poder laïc e lo [[verd|vèrd]] lo poder [[religion|religiós]]. L'estela e la luna son de simbols ancians d'[[Orient Mejan]] utilizats tre l'[[Antiquitat]]. Diferentei legendas, de còps contradictòrias, existisson donc sus son origina : simbòls vists per lei caps otomans après lei [[batalha de Manzikert|batalhas de Manzikert]] ò de [[Batalha de Mohács|Mohács]], simbòls vists durant un pantais anonciant la conquista de [[Constantinòple]], simbòls sacrats deis premierei
Turquia a ges de blason oficiau. D'efèct, en [[1925]], un concours oficiau foguèt organizat mai lo blason venceire foguèt jamai adoptat oficialament. En plaça, cada institucion a lo sieu blason que s'inspira dau drapèu oficiau de la Republica.
Linha 287 :
Lei relacions amb [[Armenia]] son tanben malaisadas en causa dau refús turc de reconóisser lo [[genocidi]] deis Armènis en [[1915]] per leis Otomans e en causa dau sostèn turc au [[govèrn]] [[Azerbaitjan|azèri]] dins lo conflicte entre [[Armenia]] e [[Azerbaitjan]], estat poblat per una populacion turca. Ansin, Turquia es un actor important de la division de Caucàs entre un camp sota influéncia [[USA|estatsunidenca]] (Turquia, [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], [[Azerbaitjan]]) e un axe format de [[Russia]] e d'[[Armenia]]. Pasmens, d'esfòrç son menats per assaiar de destendre la situacion amb [[Erevan]] (reconoissença parciala dei chaples en [[2014]]).
Lei relacions ambé [[Siria]] son vengudas fòrça malaisadas dempuei lo començament de la [[guèrra civila siriana]] car Turquia sostèn certanei grops de l'
Enfin, Turquia es pertocada per la question [[Curdistan|curda]] ambé [[Siria]], [[Iraq]] e [[Iran]] car lo territòri turc assosta la populacion curda pus importanta. [[Ankara]] es opausat ai revendicacions territòrialas e politicas curdas. Ansin, lo govèrn es generalament ostil ai guerilhas curdas sus son territòri e sus lei territòri vesins. D'ofensivas [[frontiera|frontaliera]]s aguèron luòc còntra aquelei grops, especialament dins lo nòrd d'[[Iraq]].
Linha 299 :
=== Fòrças armadas ===
Lei fòrças armadas turcas avián en [[2013]] un budget de 23 miliards de [[
* lei fòrças terrèstras alinhavan {{formatnum:402000}} òmes equipats d'aperaquí {{formatnum:3800}} [[carri de combat|carris de combat]], d'au mens {{formatnum:8000}} veïculs [[blindatge|blindats]], mai de {{formatnum:2000}} pèças d'[[artilhariá]], 220 sistèmas de missils sòu-sòu, mai de {{formatnum:2400}} sistèmas antiaerian, d'aperaquí {{formatnum:520}} [[elicoptèr]]s e de 180 drones. Pasmens, en fòrça d'equipaments limitats, la màger d'aqueleis armaments son ancians e lei fòrças terrèstras fan l'objècte de mai d'un programa de modernizacion nacionau (carri [[Altay (carri de combat)|Altay]]) ò internacionau (elicoptèrs, drones). Lo modèl d'organizacion es aqueu de [[Bregada (unitat militara)|bregadas]] gropadas au sen de [[còrs d'armada]] e d'[[Armada (unitat militara)|armadas]].
* lei fòrças aerianas alinhavan aperaquí {{formatnum:60000}} òmes e 643 [[aeronau|avions]] e un satellit d'observacion. Es la branca pus modèrna de l'armada turca ambé 321 avions de combat (242 [[F-16 Fighting Falcon|F-16]], 79 [[F-4 Phantom II|F-4]]), 166 avions d'entraïnament, 88 avions de transpòrt ò d'avitalhament, 83 elicoptèrs de transpòrt e 40 drones. De mai, Turquia fa partida dau programa estatsunidenc e internacionau [[F-35 Lightning II]].
Linha 308 :
== Economia ==
En [[2013]], Turquia èra la premiera poissança economica d'[[Orient Mejan]] davant [[Iran]] e [[Arabia Saudita]], la 7{{a}} d'[[Euròpa]] e la 15{{a}} dau mond amb un [[PIB]] de 821,8 miliards de [[
En [[2010]], l'[[agricultura]] representava 8,9% dau [[PIB]] e 25,5% deis emplechs. Fasiá partida deis [[agricultura]]s d'[[Euròpa]] Orientala e d'[[Orient Mejan]] gràcias a una politica de mecanizacion e de seleccion acomençada dins leis annadas 1950. Pasmens, en causa d'un modèl de tenements pichons fòrça embrigadas principalament situadas dins lei regions pus pauras dau país, la productivitat es demorada febla. Lei produccions principalas èran en [[2012]] lo [[blat]], la [[Beta vulgaris|bleda-raba]], lo [[tè]] e l'[[avelana]] (70-80% de la produccion mondiala). Leis autrei culturas frequentas son leis [[agrum]]s, lei [[ceba]]s, leis [[oliva]]s, lo [[tabat]], lei [[lentilha]]s, divèrsei lieumes ([[tomata]], [[merinjana]], [[pebron]]) e divèrsei [[fruch]]s ([[Cerièra|cerieisa]], [[figa]], [[poma]], [[rasim]], [[codonh]]). Lo norrigatge representava un tèrç de la valor dau sector agricòla. Pasmens, son desvolopament foguèt fòrça limitat dins lo corrent dau sègle XX e sa productivitat conoguèt gaire de melhoraments dempuei la formacion de la Turquia modèrna.
Linha 322 :
Turquia a un patrimòni [[arquitectura|arquitecturau]] ric gràcias au poblament de la region per de [[civilizacion]]s brilhantas tre l'[[Antiquitat]] anciana. Lei pus ancians son lei Hattis, lei Gasgas, leis [[Ititas]], lei [[Hurrites]], lei Frigians e lei Cimmerians que participèron ai luchas per lo contraròtle d'[[Orient Mejan]] ambé lei civilizacions vengudas de [[Mesopotamia]]. An laissat de vestigis de [[civilizacion]]s urbanas ambé de monuments importants coma, per exemple, lei [[capitala]]s [[Ititas|itita]] ò frigiana respectivament situadas a [[Hattusa]] e a [[Gordion]].
A partir dau sègle VI avC, lo territòri de la Turquia actuala veguèt l'installacion de colons [[Grècia antica|grècs]] lòng dau litorau, l'installacion de
A partir dau sègle XIV, se desvolopèt tanben l'arquitectura otomana, especialament a l'entorn de Bursa e d'Edirne. Fins au començament dau sègle XVIII, foguèt fòrça influenciada per l'art bizantin mai gardèt de trachs seldjokides, [[iran]]ians e [[Egipte|egipcian]] (periòde dei [[Mamelocs]]). Lei monuments bizantins pus importants, coma la catedrala Santa Sofia, foguèron utilizats coma modèls per mai que d'una [[mosqueta]] ([[Mosqueta Vèrda]], [[Mosqueta Blava]]...). Ai sègles XVIII e XIX, l'influéncia europèa venguèt pus importanta ambé lo desvolopament d' estiles barròc, rococò e neoclassic que gardèron de trachs [[islam]]ics importants a l'origina de monuments majors coma la [[Mosqueta Nusretiye]] ò lo [[Palais Dolmabahçe]]. Puei, a partir de [[1876]] fins a l'afondrament de l'[[Empèri Otoman]], un movement de renaissença nacionala dominèt l'arquitectura en reaccion ais inspiracions estrangieras dei sègles precedents. Aquel estile s'inspirèt de l'arquitectura otomana anciana — e a l'origina de l'arquitectura ancian d'autrei pòbles de l'Empèri — mai adoptèt de materiaus modèrnes e bastiguèt subretot d'infrastructuras modèrnas coma de [[pòrt]]s e de bastiments utilizats per lo govèrn. De mai, a cha pauc, Turquia integrèt tornarmai de corrents estrangiers coma l'Art Novèu. A partir deis annadas 1920, mai d'un estile modèrne foguèt adoptat dins la Republica Turca ambé de modificacions localas basadas sus lei corrents pus ancians de l'arquitectura otomana.
Linha 347 :
Coma per l'[[arquitectura]], Turquia a un patrimòni esculturau ric gràcias au poblament ancian de la region. D'efèct, lei premierei [[civilizacion]]s d'Anatolia desvolopèron rapidament un art estatuari variat ambé la decoracion de ròcas ò de bas relèus, la realizacion d'estatuetas ò la fabricacion d'objèctes d'ornamentacion. Lei conquistas [[Empèri Aquemenida|aquemenida]] e [[Reialme de Macedònia|macedoniana]] favorizèron l'introduccion de l'escultura ellenica dins tota la [[peninsula]] [[anatolia]]na. Puei, a partir dau sègle II avC, l'avançada progressiva dei Romans en [[Mediterranèa]] Orientala permetèt l'evolucion de l'art grèc vèrs leis arts romans e bizantins. Pasmens, l'escultura declinèt dins lo corrent de l'istòria bizantina, especialament a partir de la crisi de l'iconoclasme e se limitèt subretot a la gravadura de relèus.
La formacion de l'[[Empèri Otoman]] permetèt l'emergéncia d'un art estatuari d'origina turca. Basat sus la simplicitat, lo monumentalisme e l'utilizacion de formas geometricas, demorèt liat a l'arquitectura fins au sègle XVIII e foguèt subretot utilizat per la decoracion. Dins aquò, foguèt tanben utilizat per l'ornamentacion de [[tomba]]s ò de boinas. A partir dau sègle XVIII, l'escultura otomana venguèt independenta de l'arquitectura mai demorèt pauc populara. Ansin, la màger part deis esculturas turcas pus importantas dei sègles XIX e XX foguèron l'òbra d'artistas estrangiers (Heinrich Krippel, Anton Hanak, Pietro Canonica, Josef Thorak), generalament europèus. Aquela influéncia permetèt l'introduccion dei
<gallery>
Linha 364 :
La [[pintura]] romana es ben coneguda gràcias a divèrsei vestigis situats dins lo sud d'[[Itàlia]]. Inspirada per lei pinturas muralas de [[Grècia]], èra caracterizada per de [[color]]s e de tematicas figurativas variadas (païsatge, engana-l’uèlh, vida quotidiana, retrach...). Influenciat per lo [[cristianisme]], aquel art evolucionèt vèrs la pintura [[Empèri Bizantin|bizantina]] que conoguèt dins lo corrent de son istòria lònga d'influéncias [[Bulgaria|bulgaras]], [[Serbia|sèrba]]s, [[Russia|russa]]s, [[Republica de Venècia|venecianas]] e [[Reiaume de Sicília|siciliana]]s. Ai sègles VII e VIII, conoguèt una crisi en causa dau declin de l'Empèri e de la crisi de l'iconoclasme. Pasmens, a partir dau sègle IX, la restauracion de la poissança deis emperaires e lo desvolopament dei monastèris favorizèt divèrsei movements de renaissença que veguèron en particular lo desvolopament de l'[[enluminura]]. Lei tematicas bizantinas principalas foguèron religiosas mai d'òbras istoricas ò illustrant solament la vida quotidiana foguèron tanben de còps realizadas. Pereu, lei tecnicas d'ornamentacion, d'illusion e de representacion se melhorèron ambé, per exemple, l'aparicion d'un ''manierisme'' bizantin au sègle X concentrat sus lei sentiments e leis expressions dei personatges.
Après la disparicion de l'[[Empèri Bizantin]], de corrents artistics bizantins se mantenguèron. Sota l'influéncia d'autreis artistas europèus, foguèron a l'origina d'una pintura otomana figurativa inspirats per la pintura dau rèsta d'[[Euròpa]]. Pasmens, la màger part de la pintura otomaa demorèt inspirada per la pintura [[islam]]ica basada sus de formas geometricas ò de decòrs zoomòrfes fins au sègle XIX. A partir deis
<gallery>
Linha 393 :
=== Musica ===
La [[musica]] de la Turquia modèrna es l'eiretiera dei tradicions musicalas aràbias, [[Empèri Bizantin|bizantina]], [[Grècia|grèga]], [[Seldjokides|seldjokida]], [[Empèri Otoman|otomana]], [[Balcans|balcanica]], [[Euròpa|europèa]] e [[America|americana]] en causa de sa posicion de crosiera entre [[Euròpa]], [[Mediterranèa]], [[Orient Mejan]] e [[Asia]] Centrala e de l'assimilacion de migrants nombrós d'aquelei regions per la societat turca. Apareguèt au sègle XI ambé la conquista d'[[Anatolia]] e de [[Pèrsia]] per de pòbles turcs mai foguèt fòrça influenciat per lei corrents musicaus locaus pus ancians. Au sen de la societat [[Empèri Otoman|otomana]], lei [[musica]]s classicas bizantina,
=== Literatura ===
Linha 401 :
==== Poesia ====
La poesia turca apareguèt tre lo periòde [[Edat Mejana|medievau]] vèrs lo sègle XIII e foguèt alora influenciada per la [[poesia]] tant [[sunisme|sunita]] que [[chiisme|chiista]]. Èra alora basada sus una tradicion de poesia cantada importanta au sen dei
Doas tendàncias diferentas apareguèron influenciada per l'[[islam]]. La premiera dicha (''aşık'' ò ''ozan'') foguèt majoritària e subretot practicada dins lei mitans seculars. La segonda foguèt principalament adoptada per lei mitans religiós [[sofisme|sofis]] e [[chiisme|chiista]]s. L'aspèct orau demorèt important. Plusors òbras son donc perdudas e la màger part dei poètas turcas son anonims. Pasmens, certaneis òbras ò noms son totjorn coneguts coma [[Koroglu]] (sègle XVI), [[Karacaoglan]] (vèrs [[1606]]-[[1689]]) e [[Dadaloglu]] (vèrs [[1785]]-[[1868]]). Aquelei corrents declinèron a partir dau sègle XIX mai conoguèron un movement de renaissença, especialament la tradicion ''aşık'', dins lo corrent dau sègle XX ambé d'artistas coma [[Asik Veysel Satıroglu]] ([[1894]]–[[1973]]), [[Asik Mahzuni Serif]] ([[1938]]–[[2002]]) ò [[Neset Ertas]] ([[1938]]–[[2012]]).
|