Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 83 :
La [[lenga]] que definís Occitània es l'[[occitan]], qu'es en situacion minorizada tant en [[França]] (la reconeissença dei lengas regionalas dins la [[constitucion]] en [[2008]] entraïnèt ges d'evolucion vertadiera per quant au desvolopament de la lenga), qu'en [[Itàlia]] e dins la [[Val d'Aran]] ont a l'estatut de lenga cooficiala (en [[2006]], aquela cooficialitat foguèt estenduda a tota la [[Catalonha (region)|Generalitat de Catalonha]]).
 
I a ges de donada estatica fisable regardant lo nombre de locutors de l'[[occitan]]. Segon leis estudis, varia entre 0,2 e 10 milions ambé {{formatnum:110000}} a {{formatnum:580000}} personas que son capables de lo parlerparlar correntament. Aquela reculada, sensibla dempuei leis ans 1930, es causada per una [[diglossia]] au profiech dau [[francés]], de l'[[italian]] e de l'[[espanhòu]]. En [[França]], foguèt agravada per la politica de repression lingüistica sostenguda per l'[[Estat]] ([[Vergonha (lingüicidi)|Vergonha]]).
 
A despart de l'occitan, se parla subretot lei lengas oficialas dins leis [[estat]]s e regions que s'estendon sus Occitània. Lo [[francés]] i es donc la lenga majoritària e es parlat per la quasi totalitat deis abitants d'Occitània. Enfin, en mai de l'[[occitan]] e dei lengas oficialas, se parla tanben divèrsei lengas d'imigracion economica ò toristica qu'an ges d'estatut oficiau.