Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 259 :
Dins lo corrent dau sègle XIX, lei retards economics dau Miegjorn favorizèron un renfòrçament deis etnotipes negatius estacats ais Occitans. Plusors autors famós sotalinhèron lei « [[color]]s pintorescas » de son país e sa « vivacitat ». Pasmens, metèron tanben l'accent sus sa « pauretat », sa « violéncia » (especialament còntra l'autoritat) e son « feniantige » (en causa de la « legislacion dau Soleu »). Puei, d'explicacions [[racisme|racialas]] ò [[cultura]]la venguèron explicar aquela « inferiotat » de la « raça latina » dei gents dau Sud a respèct dei populacions d'origina germanica dau nòrd de [[França]].
 
Pasmens, aqueleis estereotipes favorizèron tanben l'estudi dau folclòre meridionau e dei « patés ». Òr, començadas durant lo [[Premier Empèri Francés|Premier Empèri]], aquelei recèrcas anavan rapidament entraïnar un important trabalh de collècta de racòntes, de cants e de parlars tradicionaus. Aquò favorizèt la redescubèrta de l'òbra dei [[trodadortrobador]]s, ja estudiada per [[Francés Rainoard]] au sègle precedent, puei de la cultura occitana [[Edat Mejana|medievala]]. A partir deis annadas 1840, aquelei trobalhas prestigiosas incitèron un nombre creissent d'erudits occitans a s'interessar a son [[istòria]] e sa [[lenga]]. En parallèl, l'escrich en [[occitan]] conoguèt una resurgéncia importanta marcada per la creacion dau [[Felibritge]] ([[1854]]) e per lo succès de ''[[Mirèlha|Mirèio]]'' ([[1859]]) de [[Frederic Mistral]].
 
Lo [[Felibritge]] permetèt d'assegurar la publicacion d'un nombre importanta d'òbras e de realizar la premiera codificacion de la lenga [[occitan]]a (la [[nòrma mistralenca]]). Pasmens, lei temptativas dei felibres de portar de revendicacions politicas en favor de la defensa de la lenga ò dau [[federalisme]] mau capitèron. De mai, lo movement, que gropava sustot d'intellectuaus eissits dei classas mejanas, foguèt jamai una organizacion de massa susceptibla d'influenciar lei debats politics nacionaus. Pièger, maugrat lo prestigi d'autors coma [[Frederic Mistral|Mistral]], [[Josèp Romanilha|Romanilha]] ò [[Fèlix Gras|Gras]], lo [[Felibritge]] poguèt pas arrestar la difusion de la cultura francesa que venguèt quasi egemonica en Occitània.