Crisi economica de 1929 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 25 :
Malgrat lo defasament entre produccion e vendas las cotizacions de las valors en borsa daissèron pas de pujar mercé a l'inflacion del crèdit. Se repartisson de grands beneficis perque las despensas de produccion s'afrontan mercé a prèstes bancaris; mas èra una situacion artificiala que se podiá pas manténer totjorn.
 
L'ondada d'especulacion comencèt amb los terrens que permetián de plusvaluas dins de zònas de vacanças : lo ''boom'' especulatiu de [[Florida]] n'es un clar exemple pr'amor que l'aumentacion de las transaccions immobiliàrias foguèt notabla entre los ans 1925 e 1926. Los investisseires, obsedats pels ganhs a cort tèrme, investissèron dins de sectors abans deprimits coma los camins de fèrre o los servicis publics, ont espèravan una fasa d'expansion e de beneficis elevatsenauçats. Bona part de las crompas se fan a sosta, es a dire, amb un prèst. Los capitals flotants, a la recèrca del ganh maximal, passavan de [[Londres]] a [[Nòva York]]. L'interès pugèt de 3,32 a 8,62 durant lo periòde entre [[1925]] e [[1929]]; fach que faguèt venir malaisits d'autres prèsts productius e, doncas, drenèt de capitals non pas cap a d'investiments, mas cap a de prèsts especulatius. La moneda delsde bancslas sostenbancas desosteniá formamai preferentque alsmai los ''brokers'', alslos corredorscorratièr deen borsa. En consequéncia se culpa a la depression aganhèt unlo sistèma bancari qu'orientava los sieussos fons per sosténer los especuladors enlòc d'investir endins de sectors vertadièrament productius<ref>Fernández, Antonio (1984): ''Historia del mundo contemporáneo''. Barcelona: Vicens Vives, pàgina 368.</ref>.
 
== Lo "crac" de la borsa de 1929 ==