Moneda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 158 :
 
=== Crisis monetàrias ===
 
[[File:5 milliarden mark.jpg|thumb|right|Bilhet [[Alemanha|alemand]] de cinc miliards de marks emés en [[1923]].]]
 
Dins certanei, lei mecanismes de regulacion monetaris mau foncionan e la moneda pèrd d’un còp una partida importanta de sa valor. Dicha crisi monetària, aquela situacion entraïna generalament una crisi economica grèva car tot lo sistèma de cambis utilizat per la societat conoís de perturbacions. Au pièger, de pans entiers de l'economia son susceptibles d'èsser blocats per manca de liquiditats. N'existís plusors tipes :
* la panica bancària qu'es caracterizada per una afluéncia massisa dei depausants dins lei bancas per retirar fisicament sei sòus. Òr, coma lei bancas an pas pron de fons per curbir la totalitat dei depaus, lo risc de falhida es fòrça important. Per empachar aqueu tipe de crisi, leis [[estat]]s asseguran generalament una partida dei depaus. Pòdon tanben organizar un plan de « sauvament » per provesir a la banca lei sòus necessaris ai retiraments.
* l'[[iperinflacion]] qu'es una situacion marcada per una aumentacion fòrça rapida dei pretz qu'entraïna una demenicion parallèla de la valor de la moneda. Aqueu tipe de crisi es fòrça ancian qu'existiá ja durant lo periòde de la moneda metallica. Lo cas pus famós es l'iperinflacion [[Alemanha|alemanda]] deis ans 1920 qu'aviá necessitat l'emission de bilhets de 5cinc miliards de marks en [[1923]].
* la rompedura dau mercat interbancari qu'es caracterizat per l'afondrament dau sistèma de prest qu'existís entre lei bancas. Òr, sensa aquelei prests, lei bancas pus feblas pòdon rapidament far falhida, çò que pòu afeblir d'autrei bancas e entraïnar pauc a pauc una falhida de tot lo sistèma bancari.