Moneda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 42 :
A partir dau començament dau sègle XVI, l'arribada de quantitats gròssas de [[metal|metaus]] preciós en provenància dei minas d'[[America del Sud|America dau Sud]] entraïnèt una aumentacion dei cambis economics e dei prètz en [[Euròpa]]. Dins un periòde dominat per lo [[mercantilisme]] (aparegut vèrs [[1450]]) e per lo renfòrçament deis [[estat]]s, aquò favorizèt lei premierei reflexions sus la moneda e sa gestion.
 
Lo premier que publiquèt lo resultat de seis estudis foguèt probablament lo monge [[Polonha|polonés]] [[Nicolau Copernic]] ([[1473]]-[[1573]]) qu'emetèt la premiera formulacion de la [[teorica quantitativa de la moneda]]. Segon eu, una moneda tròp abondosa pèrd sa valor<ref>'''[[francés|(fr)]]''' N. Copernic, ''Discours sur la frappe des monnaies...'' in ''Écrits notables sur la monnaie : XVIe siècle'', tome I, Librairie Félix Alcan, 1934.</ref>. Represa en [[Espanha]] e en [[Portugal|Portugau]] per l'[[Escòla de Salamanca]], aquela idèa foguèt aprefondada per [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) e [[David Hume]] ([[1711]]-[[1776]]). Condamnèt l'intervencion de l'Estat dins leis afaires monetaris e es a l'origina dei concepcions classicas de l'economia modèrna.
 
Pasmens, dins lei fachs, leis estats dau periòde, especialament [[Anglatèrra]], utilizèron largament l'expansion monetària per sostenir lo desvolopament de l'industria. Lei condicions d'aquela creissença economica (quantitats importantas de moneda e taus d'interès feble) foguèron rapidament descubèrtas per l'Estat e per leis industriaus. Aquò entraïnèt la creacion dei premierei bancas d'emission de bilhets que prefiguravan la moneda fiduciària que remplacèt – lentament – la moneda metallica eissida de l'[[Antiquitat]].