Oxid : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Oxyde »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
Un '''oxid'''<ref name="Académie">{{Académie|''oxyde|édition=9}}'' (consultéin le''Dictionnaire 14de mail'Académie 2016).</ref>{{,}}<ref name="TLFI">{{CNRTL|oxyde}} (consulté le 14 mai 2016).française''</ref> es un compausat de l'[[oxigèn]] amb un element mens [[Electronegativitat|electronegatiu]] qu'el, es a dire totes levat lo [[fluor]]<ref group="alpha">LesLos composéscompausats de l'oxygèneoxigèn ete dudel fluor sontson appelésnomenats {{page h|fluorurefluorurs d'oxygène|fluorures d'oxygène}}oxigèn.</ref> e el meteis. Lo tèrme « oxid » designa tanben l''''ion oxid''' O{{Exp|2−}}.
 
Un '''[[peroxid]]''' es un oxid contenent una quantitat mai granda d'oxigèn qu'un oxid normal<ref>{{Académie|peroxyde|édition=9}}''péroxyde'' (consultéin le''Dictionnaire 14de mail'Académie 2016).française''</ref>{{,}}<ref>{{CNRTL|peroxyde}} (consultéin le 14 mai 2016).</ref>{{,}}<ref>Entrée {{lien web|langue=fr|titre=peroxyde|[url=http://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/peroxyde/59737|format=html|site=Dictionnaires] deLarousse françaisconsulté Larousse (en ligne)|éditeur=[[Éditions Larousse|Larousselinha]]|consulté le=14 mai 2016}}.</ref>; un '''sosoxid''', un oxid contenent una mens granda quantitat d'oxigèn qu'un oxid normal<ref>Entréeoxyde {{lienin web|langue=fr|titre=sous-oxyde|[url=http://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/sous-oxyde_sous-oxydesperoxyde/7389059737|format=html|site=Dictionnaires] deLarousse françaisconsulté Larousse (en ligne)|éditeur=[[Éditions Larousse|Larousselinha]]|consulté le=14 mai 2016}}.</ref>.
 
== Descripcion ==
Linha 17 :
En [[metallurgia]], ls oxids (mai sovent de compausats d'acid a basa d'oxigèn coma los carbonats, sulfats e autres) son lo punt de començament de la produccion de metal per reduccion de gaireben totes los metals levat lo [[sòdi]] preparat a partir de son clorur.
 
Gaireben totes los metals forman d'oxids al contacte de l'oxigèn<ref group="alpha">TechniquementTecnicament mêmequitament l'oraur peutpòt formerformar des oxydesd'oxids, maismas dansdins desde conditionscondicions extrêmesextrèmas, pas "justejust" aual contactcontacte de l'oxygèneoxigèn atmosphériqueatmosferic. </ref>. A causa de son agressivitat, lo dioxigèn los cobrís d'un prima sisa d'oxid. Aquela capa pòt aver per efièch d'aparar lo metal sosjacent e se parla alara de passivacion, o al contrari presentar una vulnerabilitat coma dins lo cas du [[fèrre]].
 
Fin finala los oxids fan partit mai sovent de la familha dels compausats de l'oxigèn coma los peroxids, los superoxids e los ozonuras.
Linha 124 :
* Pollucion de las aigas (desgalh minièrs acids, contaminacion per de nitrats)
 
== Notas e referéncias ==
=== Notas ===
<references group="alpha"/>
 
=== Notas e referénciaReferencias ===
<References/>
 
=== Références ===
{{références|groupe=alpha}}{{Références}}
 
== Voir aussi ==