1942 : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
[[File:Bundesarchiv Bild 101I-027-1451-20, Toulon, französisches Kriegsschiff.jpg|thumb|left|Fotografia dau sabordatge de la flòta francesa de [[Tolon]].]]
Politicament, lo [[Regim de Pétain|regime de Vichèi]] contunièt sei temptatives de legitimacion per combatre la Resisténcia qu'èra a se desvolopar dins lo país, especialament en Zòna Liura. Lo 19 de febrier, comencèt donc lo [[procès de Riam]] destinat a jutjar plusors òmes politics ([[Léon Blum]], [[Édouard Daladier]] e [[Paul Reynaud]]) responsables de la desfacha de [[1940]] e lo [[generau]] [[Maurice Gamelin|Gamelin]]. Pasmens, foguèt suspendut tre lo 14 d'abriu car leis accusats aguèron gaire de dificultats per se defendre. De mai, lo govèrn èra subretot a privilegiar la chausida de la collaboracion ambé leis [[Alemanha|Alemands]] : premierei desportacions racialas lo 27 de març, installacion de la [[Gestapo]] en Zòna Ocupada (5 d'abriu), retorn de [[Pierre Laval]] coma cap dau govèrn (18 d'abriu), organizacion dau mandadís de trabalhaires francés en Alemanha (entrevista Laval-Sauckel dau 16 de junh) e [[rabalhada dau Vél' d'Hiv]] (16-17 de julhet), validacion dau principi de l'arrestacion dei judieus de la Zòna Liura (23 de julhet).
Pasmens, aquela lista d'accions vergonhosas empachèt pas leis Alemands d'ocupar la Zòna Liura lo 11 de novembre tres jorns après lei desbarcaments aliats en [[Africa del Nòrd|Africa dau Nòrd]]. L'armada francesa d'[[armistici]] resistiguèt pas e la flòta estacionada a [[Tolon]] se sabordèt per pas èsser capturada entraïnant la pèrda d'un [[cuirassat]], de nòu [[crosaire]]s e d'un centenau d'autrei [[naviri]]s (27 de novembre). En represelhas, leis Alemands portèron lo tribut quotidian de pagar per lo govèrn de Vichèi a 500 milions de francs. Aqueu sabordatge privèt Vichèi de son darrier simbòl de poissança e marquèt clarament son refús de participar a la guèrra dins lo camp aliat.
Aquò favorizèt lo renfòrçament dei movements de resisténcia qu'èran a s'estructurar, principalament en Zòna Liura. En particular, lo 16 d'octòbre, foguèt creat un comitat de coordenacion per la Zòna Sud e lo generau [[Charles Delestraint|Delestraint]] foguèt nomat lo 22 d'octòbre per lo generau [[Charles de Gaulle|de Gaulle]] per dirigir lei fòrças francesas de l'interior. Enfin, en novembre, ambé lo desbarcament aliat en Africa, la totalitat de l'Empèri – franc de [[Tunisia]] tenguda per leis Alemands e leis Italians – foguèt liberat. Après de negociacions fòrça malaisadas entre leis [[USA|Estatsunidencs]], lei [[Reialme Unit|Britanics]], lei [[França|Francés]] èx-partisans de Vichèi de l'amirau Darlan e lei resistents fidèus a de Gaulle, un govèrn francés liure foguèt installat an [[Argier]]. Pasmens, tre lo 24 de decembre, Darlan foguèt [[assassinat]]. Foguèt remplaçat per [[Henri Giraud]], çò que laissèt la direccion politica de la Liberacion a de Gaulle.
=== Euròpa ===
|