1942 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
[[File:Bundesarchiv Bild 101I-027-1451-20, Toulon, französisches Kriegsschiff.jpg|thumb|left|Fotografia dau sabordatge de la flòta francesa de [[Tolon]].]]
 
Politicament, lo [[Regim de Pétain|regime de Vichèi]] contunièt sei temptatives de legitimacion per combatre la Resisténcia qu'èra a se desvolopar dins lo país, especialament en Zòna Liura. Lo 19 de febrier, comencèt donc lo [[procès de Riam]] destinat a jutjar plusors òmes politics ([[Léon Blum]], [[Édouard Daladier]] e [[Paul Reynaud]]) responsables de la desfacha de [[1940]] e lo [[generau]] [[Maurice Gamelin|Gamelin]]. Pasmens, foguèt suspendut tre lo 14 d'abriu car leis accusats aguèron gaire de dificultats per se defendre. De mai, lo govèrn èra subretot a privilegiar la chausida de la collaboracion ambé leis [[Alemanha|Alemands]] : premierei desportacions racialas lo 27 de març, installacion de la [[Gestapo]] en Zòna Ocupada (5 d'abriu), retorn de [[Pierre Laval]] coma cap dau govèrn (18 d'abriu), organizacion dau mandadís de trabalhaires francés en Alemanha (entrevista Laval-Sauckel dau 16 de junh) e [[rabalhada dau Vél' d'Hiv]] (16-17 de julhet), validacion dau principi de l'arrestacion dei judieus de la Zòna Liura (23 de julhet).
* [[10 de novembre]] - Invasion de la [[França de Vichèi]] per de tropas alemandas.
 
Pasmens, aquela lista d'accions vergonhosas empachèt pas leis Alemands d'ocupar la Zòna Liura lo 11 de novembre tres jorns après lei desbarcaments aliats en [[Africa del Nòrd|Africa dau Nòrd]]. L'armada francesa d'[[armistici]] resistiguèt pas e la flòta estacionada a [[Tolon]] se sabordèt per pas èsser capturada entraïnant la pèrda d'un [[cuirassat]], de nòu [[crosaire]]s e d'un centenau d'autrei [[naviri]]s (27 de novembre). En represelhas, leis Alemands portèron lo tribut quotidian de pagar per lo govèrn de Vichèi a 500 milions de francs. Aqueu sabordatge privèt Vichèi de son darrier simbòl de poissança e marquèt clarament son refús de participar a la guèrra dins lo camp aliat.
 
Aquò favorizèt lo renfòrçament dei movements de resisténcia qu'èran a s'estructurar, principalament en Zòna Liura. En particular, lo 16 d'octòbre, foguèt creat un comitat de coordenacion per la Zòna Sud e lo generau [[Charles Delestraint|Delestraint]] foguèt nomat lo 22 d'octòbre per lo generau [[Charles de Gaulle|de Gaulle]] per dirigir lei fòrças francesas de l'interior. Enfin, en novembre, ambé lo desbarcament aliat en Africa, la totalitat de l'Empèri – franc de [[Tunisia]] tenguda per leis Alemands e leis Italians – foguèt liberat. Après de negociacions fòrça malaisadas entre leis [[USA|Estatsunidencs]], lei [[Reialme Unit|Britanics]], lei [[França|Francés]] èx-partisans de Vichèi de l'amirau Darlan e lei resistents fidèus a de Gaulle, un govèrn francés liure foguèt installat an [[Argier]]. Pasmens, tre lo 24 de decembre, Darlan foguèt [[assassinat]]. Foguèt remplaçat per [[Henri Giraud]], çò que laissèt la direccion politica de la Liberacion a de Gaulle.
 
=== Euròpa ===