Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 233 :
==== De l'acabament de la somission d'Occitània a la Revolucion ====
 
[[Loís XIV de França|Loís XIV]] ([[1643]]-[[1715]]) contunièt la politica dau [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardinau de Richelieu]] e renforcèt mai l'absolutisme de la monarquia francesa. Ansin, après la participacion dei vilas occitanas a la Fronda ([[1648]]-[[1653]]) per assaiar d'obtenir mai d'autonòmia, s'ocupèt de sometre Occitània a son poder ([[Bordèu]] en [[1653]], [[Marselha]] en [[1660]]). Puei, annulèt l'[[Edicte de Nantas]] e enebiguèt tornarmai lo [[protestantisme]], çò qu'entraïnèt la revòuta dei [[Camisard]]s ([[1685]]-[[1710]]) dins lei [[Cevenas]]. Pasmens, aquò reglèt pas la question protestanta coma lo mostrèt en [[1762]] l'[[Ahar deus Calàs|afaire Calas]] a [[Tolosa]]. Ansin, de trèbols contunièron fins a l'adopcion de l'Edicte de Tolerància de [[1787]] e d'importantei comunautats protestantas capitèron de se mantenir dins lei regions de [[Nimes]] e de [[Droma (riu)|Droma]].
 
Durant lo sègle XVIII, la difusion deis idèas dei Lutz en Occitània demorèt limitada maugrat lo ròtle eminent de [[Montesquieu]]. D'efèct, après lei trèbols dei sègles precedents, lei regions occitanas èran vengudas pauras levat certanei pòchis de prosperitat ([[Bordèu]], [[Avinhon]]...). L'educacion e lo progrès tecnologic i èran fòrça limitats. Ansin, franc de [[Provença]] e dei regions textilas de [[Lengadòc]], l'industrializacion èra inexistenta. L'importància de la païsanariá permetiá lo mantenement de l'[[occitan]] que comencèt d'interessar certanei sabents ambé la publicacion dei premierei gramaticas. Pasmens, lo ròtle d'Occitània dins lei mitans intellectuaus dau Reiaume èra feble e la màger part dei foncionaris reiaus èran originaris dau nòrd. Ansin, aqueu clima de pauretat e de dominacion d'oficiers reiaus cargats de levar d'impòsts impopulars entraïnèt una lenta aumentacion dau maucontentament que culminèt a la velha de la [[Revolucion Francesa]].