Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 265 :
==== Lei doas guèrras mondialas ====
 
La [[Premiera Guèrra Mondiala]] ([[1914]]-[[1918]]) foguèt una catastròfa per lei regions ruralas d'Occitània que sa jovença foguèt decimada per lei combats (19% de tuats en [[Lemosin]] còntra 7% per lo rèsta dau país). En mai d'aquò, lei soudats provençaus foguèron accusats de coarditge après la revirada deis ofensivas d'aost de [[1914]] e patiguèron de tractaments marrits durant tot lo conflicte ([[Afaire dau XVen Còrs|Afaire dau XV{{e}} Còrscòrs]]). Lo deficit de populacion foguèt donc pus grèu en Occitània que dins lo rèsta de [[França]].
 
Ansin, durant l'entre doas guèrras, de [[Bretanha|Bretons]] venguèron s'installar en [[Gasconha]], d'[[Itàlia|Italians]] e d'[[Espanha|Espanhòus]] en [[Provença]] e dins la vau de [[Garona]] e d'[[Armenia|Armenis]] a [[Marselha]]. En [[1939]], una segonda onda d'immigracion espanhòla arribèt en Occitània ambé la desfacha dei republicans. A respèct deis immigrats dau sègle XIX, foguèron relativament ben acuelhits. Permetèron lo mantenement de la societat rurala occitana mai pas aqueu de la transmission de la lenga. D'efèct, a partir deis annadas 1930, lo [[francés]], vist coma un factor de promocion sociala, foguèt l'unica lenga transmesa a la màger part deis enfants.