Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 253 :
D'efèct, maugrat la modernizacion de l'[[agricultura]] que començava de despoplar lei regions ruralas, la proporcion de païsans demorèt importanta dins lo sud. En causa dei melhoraments continús dei mejans de transpòrt ([[tren]], [[naviri]]s...), devián faciar la concurréncia dei productors d'autrei regions ò d'autrei país. Ansin, per exemple, lo vinharés lengadocian foguèt victima d'una [[Revòlta dels Vinhairons|crisi fòrça grèva en 1907]] que necessitèt la mobilizacion de {{formatnum:60000}} soudats per restablir l'òrdre. Aquelei dificultats deis agricultors marquèron lo començament de l'[[exòde rurau]] en direccion dei centres industriaus.
 
Dins aquò, dins lei regions occitanas, l'industria restèt una activitat marginala fins a la [[Premiera Guèrra Mondiala]] e l'exòde rurau se faguèt sustot vèrs lei regions industrialas dau nòrd. D'efèct, en [[1911]], Occitània assostava solament 10% dei maquinas de vapor [[França|francesas]]. Lei capitaus necessaris a sa crompada èran sovent d'origina [[París|parisenca]], [[lion]]esa ò estrangiera car la borgesia locala preferissiá se concentrar sus l'agricultura. De mai, leis industrias occitanas eissitseissidas dau sègle XVIII (textilas de [[Lengadòc]], [[siderurgia]] dei Pirenèus...) subrevisquèron pas a la concurréncia dei companhiás de [[Lorena]] e dau [[Nòrd-Pas de Calais|Nòrd]]. Enfin, la dispersion dei jaciments de [[carbon]] occitans e la manca d'infrastructuras favorizèt pas la creacion de grands bacins industriaus.
 
==== Lo començament de la Renaissença Occitana ====