Joan Francés Tisnèr : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
Cap resum de modificació |
||
Linha 18 :
}}
'''Joan Francés Tisnèr''' ([[Salias (Bearn)|Salias de Bearn]], [[1954]]) qu'ei un autor-[[compositor]], especialista de musica electroacostica, creator per la [[dança]], [[cantaire]] e [[musician]] [[occitan]]. Qu'ei un
Un aspècte important deu tribalh qu'ei la relacion de la musica, deu son e deu movement. Qu'ei especialista per la musica electroacostica.<p>Qu'ei == Biografia ==
Joan Francés Tisnèr que practica la musica tradicionau despuish 1974.<p>Qu'a estudiat l'armonia, la direccion de corau e la musica electroacostica au departament de musica de la Facultat de las Letras de Pau dab Guy Maneveau<ref>Guy Maneveau que l'intègra dens lo departament de musica qui gavida a l'Universitat de Pau e deus País de l'Ador. Passèn dens los cors de Guy Maneveau e Marie-Françoise Lacaze per exemple [[:fr:Christian_Zanési|Christian Zanési]] e [[:fr:Bertrand_Dubedout|Bertrand Dubedout]].</ref> de 1976 tà 1979. <p>De 1976 à 1987, qu'estó membre de Canicula (grop de musica occitana gascona). <p>Puish de 1982 tà 1989 qu'estó lo cantaire-autor-compositor de [https://www.youtube.com/watch?v=0Wk7mGDMEyA&list=PLB437204F17701E85&index=32 Subèr Albèrt] (folk-rock-umor),<p>de 1985 tà 1987 musician de Landeridà [grop de dança gascon]<p>e despuish 1987 de [[Verd e Blu]] (musica tradicionau gascona), membre fondator.<p>Membre deu grope vocau [https://www.lamanufactureverbale.org Manufacture Verbale] de 1997 enlà.<p>
Los espectacles de las ultimas annadas que son ''Tralhaires, sur les pas de Felix Arnaudin'' en 2016, ''Ny'Òc Trobadors'' en 2013, ''Transpòrts Tisnèr S.A.'' en 2012, ''Sorrom Borrom'' apeat sus extrèits de l'òbra epica de [[Sèrgi Javaloyès]] en 2010 (edicions [[Reclams]]), lo Bal ''Batahòri'' en 2008 e l'atemptat coregrafic peu dançaire solo Lionel Dubertrand, ''Rugbi'', en 2007. Que canta a la Manufacture Verbale (cinq vota d'amis gavidadas per Jakes Aymonino) e que tòca e canta dab [[Verd e Blu]].<p>Qu'a produsit quate disques compactes en nom pròpi, tres dab Manufactures Verbales e sheis dab Verd e Blu.<p>Qu'a gavidat un trentenat de disques com director artistic.
Qu'ei un deus representants de la creacion occitana de uei.<p>Creator dens ua lenga minorizada en situacion de [[diglossia]] : l'[[occitan]], que s'exprimeish en [[gascon]].<p>Lo tribalh son qu'ei reconeishut en [[Occitània]], en [[França]] e en Euròpa deu sud : [[Catalonha (comunautat autonòma)|Catalonha]], [[Aragon|Aragó]], [[Comunautat Autonòma Basca|Euskadi]].<p>Un deus trenta portrèits deu libe ''Musique et chant en Occitanie'' (2008) de Frank Tenaille<ref name=":1" /> que l'ei consacrat.<p>Qu'a hèit l'objecte d'emissions sus France culture (Nas Françoise Degeorges<ref>Françoise Degeorges qu'ei productora ràdio a Radio France, especializada en musica e musica deu monde.</ref>, Jeanne-Martine Vacher<ref>Jeanne-Marie Vacher qu'ei productora ràdio a Radio France.</ref>, ...),<p>a las televisions ([[BBC]], TF1, F3, ...), d'articles dens lo jornau ''Le Monde'' (notaument per la discografia soa per Frank Tenaille<ref name=":1">[http://www.babelio.com/auteur/Franck-Tenaille/171229 Frank Tenaille] qu'ei jornalista especializat dens las musicas deu monde, redactor au jornau Le Monde e au defunt jornau d'arts César, autor, director artistic e per viéner (estiu de 2017) deu hestenau de las Joutes Musicales de [[Correnç|Correns]]. Qu'ei l'autor de ''Musiques et chants en Occitanie, création et tradition en pays d'Oc'' (éditions du Layeur/ Le Chantier). Un deus trenta portrèits qu'ei consacrat a Joan Francés Tisnèr.</ref>)<blockquote>e en lo quite quotidien tà ''Quate e choès'' per Dominique Fretard<ref>[[:fr:Dominique_Frétard|Dominique Frétard]] qu'ei critica per la dança au jornau Le Monde.</ref> qui questiona
== Creacion espectacles e espectacles efemèrs ==
|