Arma quimica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[File:Agent Orange Cropdusting.jpg|thumb|right|Largatge de gas [[toxicitat|toxics]] a partir d'[[aeronau|avions]] durant la [[Guèrra de Vietnam]].]]
 
Una '''arma quimica''' es una arma utilizant de produchs [[quimia|quimics]] [[toxicitat|toxics]] per lei èssers umans. Pòu èstre letala ò solament neutralizanta. Pòu tanbene pòu èstre toxica per la [[Fauna (biologia)|fauna]] e la [[Flòra (biologia)|flòra]].
 
Inspirat per leis [[Arma bacteriologica|armas bacteriologicas]], son usatge modèrne foguèt imaginat dins lo corrent dau sègle XIX e enebit en [[1899]]. Pasmens, foguèron largament desvolopadas e utilizadas durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]] que veguèt l'invencion d'[[obús]] cargats d'[[iperita]] ò de [[fosgèn]]. Durant l'entre doas guèrras, d'armas quimicas foguèron utilizadas durant de conflictes coloniaus ([[Guèrra dau Rif]], [[Segonda Guèrra d'Etiopia]]) e de susbtàncias novèlas foguèron descubèrtas. En particular, a la fin deis ans 1930, foguèron desvolopats de gas neurotoxics ([[tabun]], [[soman]], [[sarin]]...) capables de passar a travèrs la pèu.
 
En despiech de resèrvas importantas, leis armas quimicas foguèron pauc utilizadas sus lo prat batalhier durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]]<ref>En revènge, leis [[Alemanha|Alemands]] utilizèron de gas dins sei camps d'exterminacion e lei Japonés utilizèron d'armas quimicas per sometre de populacions indigènas jutjadas « inferioras » (principalament en [[China]]).</ref>. Pasmens, durant la [[Guèrra Freja]], contunièron d'interessar mai d'un país. En particular, leis [[USA|Estats Units]] e l'[[URSS|Union Sovietica]] formèron d'arsenaus quimics fòrça importants dins lo cas d'un conflicte generau. D'autrei país desvolopèron tanben lei sieunas armas quimicas, generalament inspiradas deis armas utilizadas durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]. Militarament, leis Estatsunidencs utilizèron de gas per destrurre la jungla vietnamiana durant leis ans 1960-1970 e leis Iraquians utilizèron d'obús d'iperita còntra [[Iran]] e [[Curdistan]] en [[1986]]-[[1988]].
 
Dempuei la segonda mitat de la [[Guèrra Freja]], de negociacions internacionalas an començat per assaiar d'obtenir un desarmament generau. En [[1989]] e en [[1993]] organizadas a [[París]] permetèron la signatura d'un acòrd d'enebiment de l'utilizacion, de la produccion e de l'estocatge deis armas quimicas. Pasmens, foguèt solament ratificat per 130 país e plusors [[estat]]s gardan encara de quantitats importantas de produchs quimics militars.
 
== Nòtas e referéncias ==