Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 181 :
[[File:Occitània - Crosada deis Albigés.png|thumb|Esquèma generau de la Crosada deis Albigés.]]
 
Au sègle XII, la situacion dau [[clergat]] bas s'èra pas melhorada e lo ric clergat superior èra vengut fòrça corromput. Conjugada ambé la tolerància religiosa de la societat [[occitan]]a, aquò favorizèt l'aparicion e lo desvolopament dau [[catarisme]]. [[Religion]] [[cristianisme|crestiana]] [[dualisme|dualista]], interpretava la [[Bíblia]] d'un biais fòrça diferent de [[Roma]]. Lei [[papa]]s successius demandèron ai senhors e ais evesques [[occitan]]s d'eliminar aquela [[eresia]]. Pasmens, leis evesques refusavanrefusèron d'intervenir per protegir son autonòmia a respèct de la papautat e lei senhors occitans podián pas atacar leis eretics sensa entraïnar de revòutas grèvas.
 
En fàcia d'aqueu blocatge, lo papa [[Innocenci III]] ([[1198]]-[[1216]]) decidèt d'organizar una [[crosada]] formada de senhors eissits dau mond [[crestianisme|crestian]]. Après ben de dificultats, obtenguèt l'autorizacion dau rèi [[Felip II de França|Felip August]]. La menaça d'una expedicion militara entraïnèt la dubertura de negociacions vertadieras mai leis exigéncias dei legats èran pas acceptablas per lei senhors occitans. En [[1208]], l'excomunicacion de [[Tolosa]] agravèt lei tensions e lo legat [[Pèire de Castelnòu]] foguèt [[assassinat]]. Aquel incident foguèt rapidament esplechat per lei partisans de la [[Crosada]] que comencèt un an pus tard.