Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 131 :
{{veire|Reialme Visigòt}}
 
En [[406]], lei defensas romanas lòng de [[Ren]] s'afondrèron e lei pòbles germanics envasiguèron l'[[Empèri Roman d'Occident]]. Fins a [[409]], [[Gàllia]] foguèt traversada e pilhada per lei [[Suèves]], lei [[Vandals]] e leis [[Alans]]. Lei [[Visigòts]] prenguèron [[Roma]] en [[410]] avans de passar leis [[Aups]] en [[412]]. Ocupèron un important territòri entre l'[[Estrech de Gibartar]], [[Ròse]] e [[Léger]] e establiguèron sa [[capitala]] a [[Tolosa]]. Pasmens, èran pauc nombrós a respèct dei populacions romanizadas e avián pauc pas de foncionaris capables de gerir l'administracion d'un reiaume tant important. Ansin, lei [[Reialme Visigòt|rèis visigòts]] se convertiguèron rapidament au [[crestianismecristianisme]] (mai chausiguèron l'[[arianisme]]) e reconoguèron lei drechs de l'aristocracia terrenca romana e dau clergat (compilacion dau drech roman de [[506]]). Aquò permetèt a l'elèit roman de gardar son poder e son influéncia maugrat la disparicion de l'Empèri d'Occident en [[476]].
 
En [[507]], lei [[Visigòts]] foguèron severament batuts per lei [[Francs]] de [[Clodovèu I|Clodovèu]] a [[Batalha de Vouillé|Vouillé]]. Deguèron abandonar sei territòris au nòrd dei [[Pirenèus]] e lei Francs ocupèron la totalitat de Gàllia franc dei regions au sud de [[Durença]] tengudas per leis [[Ostrogòts]]. A la mòrt de [[Clodovèu I|Clodovèu]] en [[511]], la division de son reiaume entre seis eiretiers permetèt ai Visigòts de reconquistar una partida de [[Lengadòc]]. Pasmens, lei Francs gardèron l'avantatge e agantèron finalament la [[Mar Mediterranèa]] en [[537]]. La [[Catolicisme|Glèisa]] sostenguèt la conquista franca car lei rèis francs respectavan l'ortodoxia fixada per [[Roma]]. L'elèit romanizat foguèt pus prudent e negocièt tornarmai son sostèn en cambi de la preservacion de seis interès. Ansin, en despiech dau contèxte de violéncias dau periòde, l'ensems culturau formada per Aquitània e Narbonesa demorèt en plaça e la perpetuacion de la cultura antica venguèt un marcaire de l'elèit. En particular, lo [[latin]] dau sud de Gàllia subiguèt mens d'influéncias germanicas que lei parlars dau nòrd de [[Léger]].