Politica d'Azerbaitjan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « La '''politica d'Azerbaitjan''' es l'ensems de condicions e administrativas que las leis de l'Azerbaitjan dictan pel foncionament que los organs legislatiu... »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 24 novembre de 2016 a 22.26

La politica d'Azerbaitjan es l'ensems de condicions e administrativas que las leis de l'Azerbaitjan dictan pel foncionament que los organs legislatius considèran bon pel país.

Azerbaitjan es una republica semipresidencialista. Lo president es elegit pel pòble per un periòde de 5 ans. Lo poder legislatiu es en mans de l'Assemblada Nacionala, un organisme monocameral escuelhut per sufragi universal per un periòde de 5 ans e que compta cent vint membres.

La majoritat d'edat es establida en 18 ans. La religion es separada del govèrn e la lei garantís la libertat de religion.[1]

Istòria politica

Lo 1990, lo Conselh Suprèm de la RSS d'Azerbaitjan retirèt las paraulas "Socialistas Sovietica" del nom oficial del país; aprovar la Declaracion de Sobeiranetat de la Republica d'Azerbaitjan e restaurèt la bandièra de la Republica Democratica d'Azerbaitjan. Lo 8 de setembre de 1991 foguèt elegit un president en eleccions nacionalas.

Lo 18 d'octòbre de 1991, del Conselh Suprèm d'Azerbaitjan adoptèt una declaracion d'independéncia que foguèt afirmada per un referendum nacional en lo decembre seguent quand l'Union Sovietica se dissolguèt oficialament. Los primièrs ans d'independéncia foguèron eclipsats per la Guèrra de Nagorno-Karabakh, que la populacion armènia d'aquela region preteniá la separacion de l'Azerbaitjan e l'union a Armenia. A la fin de las hostilitats en 1994, Azerbaitjan perdèt lo contraròtle de fins a 16% de lo sieu territòri, compreses los de Nagorno-Karabakh, [2][3] mar que se constituiguèron a la Republica de Nagorno-Karabakh. En 1993 lo President Əbülfəz Elçibəy foguèt desrocat per Heydər Əliyev, lo exlíder sovietic d'Azerbaitjan.

Lo 1995, s'evitèt un assag de còp d'estat de la part del comandant de la polícia militar, lo que se saldèt amb la mòrt d'aquel darrièr e la dissolucion de la polícia militar Azerbaitjan.

İlham Əliyev succediguèt a lo sieu paire coma President en 2003.[4]

Democracia e de dreches umans

En l'indèx de democracia de 167 païses de la revista The Economist apareis en lo luòc 129, e merita la pancarta de "autoritari" amb una pontuacion de 3,31 sus 10.[5] En lo sieu informe mai recent, l'organizacion conservadora Freedom House l'a pas declarada liura" (amb una pontuacion de 6 en l'indèx de dreches politics e de 5 en lo de libertats civilas, en essent 7 çò de mès autoritari e 1 çò de mès de democratic).

En matèria de dreches umans, per çò qu'es de l'apertenença en los sèt organismes de la Carta Internacionala de Dreches Umans, que comprenon al Comitat de Dreches Umans (HRC), Azerbaitjan a signat o ratificat.

Un ministre de salut (apondre nom) foguèt imprisonat per aquerir una mansion de 17 milions de dolars lo 2008.

Referéncias

  1. Azerbaiyán, Información General. Embajada de Azerbaiyán ante los Estados Unidos Mexicanos. (es)
  2. Thomas De Waal. Black Garden: Armenia And Azerbaijan Through Peace and War. New York: New York University Press, p. 286. ISBN 0-8147-1945-7 (en)
  3. CIA — The World Factbook. Azerbaijan. (en)
  4. Azerbaiyán: La única democracia heredada de Europa. Cafe Babel. 2005. (es)
  5. The Economist - Democracy index. Economist.com. (en)

Ligams extèrnes

Suls autres projèctes Wikimèdia :