Fenicians : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
fusion
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[File:Colonizacion antica de Mediterranèa.png|thumb|Colonizacion antica de Mediterranèa per lei Fenicians, lei Grècs e leis Etruscs.]]
 
Lei '''Fenicians''' sonèran un pòble [[Antiquitat|antic]] originari de la region dau [[Liban]] actuau. Aguèron una influéncia importanta sus lo desvolopament dei [[civilizacion]]s [[Mar Mediterranèa|mediterranèas]] dau millenari I avC. Pasmens, en causa de la manca de documents escrichs per lei Fenicians esperelei, lei conoissenças actualas son magerament basadas sus lei testimònis laissats per lei populacions vesinas.
 
Lei Fenicians èran devesits entre diferentei [[ciutat-estat|ciutats-estats]] independentas. Lei pus importantas èra [[Biblos]]<ref>''Je m'appelle Byblos'', [[Jean-Pierre Thiollet]], H & D, 2005. ISBN 2 914 266 04 9</ref>, [[Sidon]], [[Tir]] e [[Arwad]]. Se formèron a partir de [[-1200|1200 avC]] a partir dei culturas de la [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa Orientala]] dau millenari II avC. D'efècte, lei centres urbans fenicians i formavan ja de [[ciutat-estat|ciutats-estats]] e de crosieras marchandas importantas que foguèron alternativament dominadas per lei poissanças regionalas successivas ([[Egipte]], [[Ititas]]...). Après la crisi de [[-1200|1200 avC]] (invasions dei [[Pòbles de la Mar]]), capitèron de venir independentas. Aprofichèron aquela situacion per s'estendre dins lo bacin [[Mar Mediterranèa|mediterranèu]] onte fondèron de comptadors comerciaus e de [[colonialisme|colonias]], especialament a [[Chipre]], en [[Sicília]], en [[Sardenha]], en [[Africa]] dau Nòrd e dins lo sud de la [[Peninsula Iberica]]. Aquò permetèt tanben de difusar la cultura feniciana lòng dau litorau e l'[[alfabet]] fenician es probablament lo precursor deis alfabets grèc e aramèu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Milza, ''Histoire de l'Italie : des origines à nos jours'', Fayard, 2005, p. 16.</ref>.