Fenicians : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
m Jiròni a desplaçat la pagina Fenicia cap a Fenicians per dessús una redireccion
Jiròni (discussion | contribucions)
fusion
Linha 7 :
A partir dau sègle VIII avC, lei ciutats-estats foguèron tornarmai atacadas per d'empèris poderós coma leis [[Empèri Assirian|Assirians]], lei [[Babilònia (reialme)|Babilonians]], lei [[Iran|Pèrs]], lei [[Grècia antica|Grècs]] e finalament lei [[Empèri Roman|Romans]]. Pasmens, capitèron generalament de gardar son autonòmia e de demorar una poissança comerciala importanta. Ansin, la region gardèt de trachs fenicians de sègles après la pèrda de Fenicia per lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]]. En parallèl, de colonias fenicianas venguèron de centres [[Mar Mediterranèa|mediterranèus]] importants, especialament [[Cartage]] que foguèt una poissança majora fins a la fin dau sègle III avC.
 
{{traduccion automatica}}
== Liames intèrnes ==
 
[[Fichièr:Phoenicia_map-es.svg|drecha|vinheta|250x250px|Fenícia.]]
Los '''fenicis''' èran un pòble semita sorgit de las migracions dels semites dempuèi [[Mesopotamia|Mesopotàmia.]] Fenícia, La siá tèrra, èra una anciana region del Prèp Orient, brèç de la civilizacion feniciopúnica, que s'estendiá al cors de l'orient mediterranèu, a la còsta orientala de la [[Mar Mediterranèa|mar Mediterranèa.]] Lo sieu territòri compreniá dempuèi la desbocadura del riu Orontes al nòrd, fins a la baia de [[Aifa|Haifa]] al sud, en comprenent d'airals dels actuales Palestiniana, Israèl, [[Siria]] e [[Liban]], una region nomenada antigament ''[[País de Canaan|Canaan]]'', que s'englobava amb el fòrça sovent en las fonts.
 
Lo nom etnic que se donavan los fenicis a se meteisses èra 𐤊 𐤍 𐤏 𐤍 𐤉 (Kena ʿ d'animals, «cananeus») o 𐤁 𐤍 𐤊 𐤍 𐤏 𐤍 (bin Kena ʿ an, «de filhs de Canaan») e coincidís amb lo pòble cananeu mencionat en la [[Bíblia|Bíblia.]] Los grècs los nomenèron Φοίνικες (''phoínikes'', «roges, púrpures»), fòrça probablament pels apreciats tints de color porpra que comerciaven. De ''phoíniks'' derivèt amb el lo tèrme «fenici», que s'aplica mai lèu als descendents dels cananeus qu'abitavan dins la franja litorala dempuèi Dor (actuala Palestiniana e Israèl) fins a [[Araire|Arades]] o Arwad (actual [[Siria]]), entre lo 1200 aC e la conquista musulmana. Malgrat aiçò, lo tèrme ''phoíniks'' pòt facilament èsser una etimologia populara derivada de la etnònim ''pōnīm'', gentilici de Put. Aquel tèrme nomenava estrictament la region litorala de [[País de Canaan|Canaan]], e fòrça dels pòbles fenicis l'utilizavan coma sinonim. De ''pōnīm'' derivarián tanben las formas latinas ''poenus'' e ''punicus''.
 
La cultura fenícia es una civilizacion anciana que daissèt pas fèrmas peadas fisicas de la siá existéncia. Lo sieu luòc geografic en l'istòria es l'actuala Republica Libanesa, e lo creissement desproporcionat de las vilas, aital coma los frequents afrontaments belics del passat, an dificultat la trobalha de rèstas que revèlen la siá cultura materiala. Malgrat aiçò, a diferéncia d'autras, daissèt un important legat cultural a las civilizacions posterioras; entre aquelas, crear un important ligam entre las civilizacions de la [[mar Mediterranèa]], los principis comerciales e l'alfabet.
 
== Alfabet e lenga ==
[[Fichièr:DSC00090_-_Sarcofago_fenicio_del_sec._V_a.C._-_da_Palermo_-_Foto_G._Dall'Orto.jpg|esquèrra|vinheta|Sarcofag fenici de [[Palèrme]] (sègle V aC).]]
Utilizavan un alfabet fonetic, que los [[Grècia antica|grècs]] adaptèron a la siá pròpria lenga e, amb lo temps, serviguèt de basa per totes los [[Alfabet|alfabets]] occidentales. Lo sieu [[Alfabet grèc|alfabet]] aviá 22 letras e l'alfabet grèc que ne derivèt, al començament, aviá solament 16 letras. Lo sieu sistèma numèric èra decimal. Lo 10 èra una linha orizontala, lo 20 una N, e lo 100 un signe especial completat amb marcas qu'èran indicacion del nombre de centenas. Los sieus peses e de mesuras èran los meteisses que los [[Jusieus|josieus]].
 
La cultura fenícia foguèt fòrça important en la siá epòca, mas, sorprenentment, son demorats de paucas rèstas de la siá istòria. Se coneis la siá existéncia, sustot, pels tèxtes d'autres pòbles que dintrèron en contacte amb eles, en particular los [[Empèri Assirian|assiris]], los [[Babilònia (reialme)|babilonis]] e, mai tard, los grècs.
 
== Religion ==
La religion fenícia aviá coma dieus principals Baal e [[Astartè|Astarte.]] Baal Foguèt identificat amb [[Zèus|Zeus]] e [[Jupitèr (dieu)|Júpiter]] dels grècs e romans. Astarte Èra una dea identificada amb Juno o amb Venus (Afrodita). Aqueles cultes existiguèron fins al [[sègle IV]], quand lo [[cristianisme]] s'impausèt. Autras deïtats importantas ne foguèsson Melkarth, Dagon e Onca. Coma pòble marinièr, van adorar lo dieu grèc [[Poseidon|Posidó.]] Los fenicis practicavan la circumcisió, qu'avián aprés dels [[Egipte antica|egipcianes]], mas en contacte amb los grècs la siá practica demorèt fòrça redusida.
 
== Istòria ==
Poblada dempuèi principis de l'III mil·lenni aC per semites cananeus, la Fenícia istorica s'estendiá sus una estrecha franja litorala de 40 km, dempuèi la montanha Carmel fins a [[Ugarit]] (unes 300 km). Lo sieu sòl muntanyós e pauc bon per l'agricultura (e mai se s'esforcèron per li tirar profièch) orientèt los sieus abitants cap a las activitats maritimas. Amb mai rason la mar se li impausèt dins aquel pòble, en demorar dividit dins pichonas vilas estat separadas per morres rocosos, doncas que lo cabotatge èra melhor que las vias terrèstres pel contacte entre las vilas, que se escalonaven dempuèi [[Sant Joan d'Acre|Acre]] e [[Tir (Liban)|Tir]], per Sidó e Biblos, fins a [[Araire|Arades]] e [[Ugarit|Ugarit.]] Fenícia, En èsser un estrech pas entre la mar e lo desèrt de [[Siria]], en contacte al sud a travèrs de [[País de Canaan|Canaan]] e del [[Sinai]] amb [[Egipte]], e al nòrd, a travèrs de l'Eufrates, amb [[Mesopotamia|Mesopotàmia]] e l'Asia Mendre, èra destinada a èsser un ric caireforc comercial, cobejada pels grands empèris vesins.
 
== Comèrci e navegacion ==
[[Fichièr:Comerç_fenici.jpg|vinheta|250x250px|Mapa de las principalas rotas comercialas utilizadas pels fenicis.]]
Lo comèrci n'èra l'activitat principala. Consistissiá inicialament en l'escambi en forma de bescanvi dels produchs elaborats a Fenícia per las merças disponiblas en autres luòcs (plan autres produchs manufacturats, mai que mai de las civilizacions mai desvolopadas, o plan de matèrias primièras, coma [[Minerau|mineralas]] metallics, [[Coire|còder]] e [[Estanh (element)|estanh]], o de [[Metal|metals]] precioses, mai que mai dels pòbles mai primitius de Cogant). Posteriorament, l'invencion de la [[Devisa (moneda)|moneda]] permetèt de relacions comercialas mai sofisticades.
 
Lo besonh del transpòrt a longas distàncias estimulèt lo bastiment naval e lo melhorament de las tecnicianas de navegacion.
 
Foguèron los grands mercaders de l'antiquitat. La geografia de las siás còstas, que propiciava l'installacion de pòrts, e la [[fusta]] de los sieus [[Bòsc|bòsques]] los brindavan los elements basics per bastir de [[Naviri|vaissèls]] e organizar de companhiás de navegacion. Una d'aquelas foguèt contractada pel [[Empèri Aquemenida|rei persa]] Darios E lo Grand dins lo <span>sègle</span> v aC. En cèrta manièra, atenguèron establir una [[Talassocracia|talassocràcia]] o "govèrn de las mars", que los permetiá controtlar comercialment la [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa]].
 
Los viatges fenicis establiguèron de nèxes perdurables entre la Mediterranèa orientala e l'occidentala, pas sonque comercialas, tanben culturales.
 
== Vejatz tanben ==
* [[Cartage|Cartago]].
* [[Civilizacion cartaginesa|Empèri cartaginès]].
* Literatura feniciopúnica.
 
== Bibliografia ==
* Aubet, M. E.: ''Tiri y las colonias fenicias de Occidente'', Barcelona, 1987.
* Belmonte Avilés, Juan Antonio: ''Cuatro estudios sus los dominios territoriales de las ciudades-estado fenicias'', Bellaterra.
* Blázquez, José María: ''Historia d'Orientatz antiguo.'' Madrid: Cátedra, 1992.
* Corzo, Ramón: Los fenicios, señores de la mar. Madrid: Información y Revistas, 1988.
* Frankenstein, Susan: Arqueología del colonialismo: lo fau impacte fenicio y griego en lo sur. Barcelona: Grijalbo - Mondadori, 1997.
* García y Bellido, Antonio: ''Fenicios y cartagineses en Occidente.'' Madrid, 1942.
 
== Ligams extèrnes ==
* [http://www.ucm.es/info/antigua/cefyp.htm Centre d'Estudis Fenicis e Púnics]
* [http://phoenicia.org/ ''Enciclopedia Phoenicia''].
* [http://www.gibralfaro.uma.es/maprovincia/pag_1299.htm «Los fenicios En Vélez-Málaga»].
 
 
== Nòtas e referéncias ==