Val d'Aran : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
→‎Era Edat Mejana : Nova datació del Tractat d'Emparança
Linha 34 :
En [[1036]] Gerbèrga de Fois aportèc era Val coma dòt ath sòn òme Ramir I d'Aragon, totun es comdes de Comenge sagèren fòrça viatges de hèr a valer es sòns drets, mès es aranesi se i opausèren e es soldats deth comde sigueren refusats.
 
En [[11741130]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Benito Monclús |nom=Pere |enllaçautor= |coautors= |article=Llibertat, protectorat, sobirania. Els aranesos i la Corona d'Aragó (1104-1283) |url= |format= |llengua= |consulta= |publicació=La reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc=Barcelona |volum= |exemplar= |data=2015 |pàgines=p. 11-26 |issn=978-84-9965-260-3 |citació= |ref= }}</ref> es autoritats dera Val se meteren jos era proteccion d'Anfós III, [[rei d'Aragon]] e [[comde de Barcelona]]: eth Tractat de Sant Andrèu de Barrabés, dit [[Tractat d'Emparança]], establic era emparança catalana a cambi deth pagament d'un galin reiau o tribut de blat. Mès eth rei, damb motiu des sues actuacions politiques, ne hec donacion a Centul III de Bigòrra a cambi de vassalatge d'aguest e des sòns successors, tant tara Val coma tath madeish comdat de [[Bigòrra]].
Era arrehilla de Centul III, Peironèla, se maridèc damb Gaston VI de [[Bearn]] en 1192, e Anfós I les balhèc eth comdat de Bigòrra mès se sauvèc eth domeni util dera Val.
Eth nau rei de Catalonha e Aragon, [[Pèire II d'Aragon|Pèire II]], cedic era Val en 1201 ath comte [[Bernat IV de Comenge]], a cambi (com auie estat abantes tà Bigòrra) deth vassalatge de Bernat, tant tara Val com tath madeish comdat de Comenge. Es aranesi non acceptèren damb resignacion eth domeni de Bernat e lo combatiren damb es armes.